dilluns, 29 setembre de 2014

MAGDALENES DE NATA


“Hi ha altres mons, però estan en aquest. Hi ha altres vides però estan en tu” Paul Éluard

Ni altres mons ni altres vides, em quedo amb la meva mil vegades pogués escollir... M'ha costat una mica tornar a la rutina i encara que la sensació de l'estiu la tinc com a propera, el mal temps d'aquests últims dies m'ha ajudat a adonar-me que els dies de vacances, sol i mar ens han deixat definitivament, perquè vaja setmaneta passada per aigua que hem tingut a Eivissa... aquí plou poc però quan plou s'inunden tots els carrers!!

I quin millor pla es pot tenir per a una tarda plujosa, quan el mal temps convida a quedar-se a casa? Doncs encendre el forn i preparar alguna massa esponjosa i aromàtica per berenar. En aquesta ocasió li va tocar el torn a la recepta de magdalenes de nata que tenia pendent des de fa molt temps.

Si vols vora més receptes de magdalenes a Dit i fet mira la de magdalenes de canyella i sèrum de llet o la de magdalenes de coco i llimona, ambdues delicioses.

Aquestes magdalenes de nata són del meu amic Manu. Pels que estem ficats en això dels blogs gastronòmics, Manu Catman no necessita molta presentació, tots el coneixem i seguim les seves receptes i les seves aventures des de fa quatre anys, que és el temps que té el seu blog. Jo vaig començar a seguir-lo des de pràcticament el principi perquè, a més de ser “gairebé veïns” (això de viure en diferents illes del mateix arxipèlag tira molt) els seus pastissos sempre m'han deixat amb la boca oberta. Després, vaig tenir la sort de preparar amb ell la primera trobada de Gastrobaleares (en realitat tot el mèrit és seu) i de ser companya seva en Directo al Paladar, fins que ens va deixar per volar més alt.

Precisament per a celebrar el quart aniversari del seu blog ha tirat la casa per la finestra i ha preparat un concurs amb uns premis insuperables. Pels pèls, però aquí està la meva proposta. He escollit aquesta recepta de magdalenes de nata perquè és una de les primeres que tenia pendents, sí ho sé però és que la meva llista és molt antiga, i perquè qualsevol recepta de bescuit que pogueu trobar al seu blog és garantia d'un estupend resultat. Manu, felicitats! A per molts altres quatre anys més… miau!

MAGDALENES DE NATA

Ingredients:

- 350 g de farina
- 250 g de sucre
- 250 g d'oli de girasol
- 100 g de nata líquida
- 1 sobre de llevat en pols
- 4 ous L
- ratlladura d'una llimona

Preparació:

Posam la papallona en les fulles de la Thermomix, tiram en el got els ous i el sucre i programam 7 min/ 40º/vel 3. Quan acabi el temps afegim la ratlladura de llimona, llevam la temperatura i batem 6 minuts més a velocitat 3.

Afegim la nata i l'oli de girasol i programem 3 min/vel 2. Llevam la papallona i afegim la farina amb el llevat. Removem una mica amb l'espàtula i programem 5 segons a velocitat 6. Quan pari la màquina, removem la mescla de nou amb l'espàtula perquè quedi tot integrat.

Posem la massa resultant en un bol, ho tapem amb paper film i guardem la mescla en el frigorífic durant mitja hora. Encenem el forn a 200º. Posem les càpsules de magdalenes en un motlle, perquè no es deformin en coure's, i repartim la massa omplint les càpsules en les seves 3/4 parts. Empolvoram de sucre cada càpsula i coem les magdalenes durant 15-18 minuts fins que estiguin ben daurades.

Per fer es gust a tothom, quan preparo magdalenes utilitzo càpsules de mides diferentes, més grans i més petites, així cadascú pot triar segons les ganes de dolç que tingui ;)

dijous, 25 setembre de 2014

PROMOCIÓ ESPECIAL de la REVISTA CUINA per als lectors de DIT I FET


Suposo que tots coneixeu la revista Cuina, la revista gastronòmica més venuda a Catalunya. A casa de la meva mare hi ha un armari ple d'exemplars amb més de deu anys d'antiguitat, no crec que en falti cap. En 2001, any en el qual va sortir el primer, la gastronomia no vivia la importància actual i per això aquesta revista, que ha destacat sempre per la seva cuidada presentació (les seves fotos són precioses) va ser acollida pels amants de la cuina amb gran interès. Gairebé quinze anys després segueix sent tot un referent gastronòmic.

Avui no us porto cap recepta, sinó una proposta molt especial per als lectors d´aquest blog, la possibilitat de SUBSCRIURE-US A LA REVISTA CUINA per tan sols 19,90 € en lloc dels 48 € que costa normalment. I per si rebre 12 nombres de la revista còmodament a casa i a meitat de preu fos poc, els que estiguin interessats en aquesta promoció rebran, de regal, el llibre Cuinem a casa les prostres de Jordi Roca, per poder emular des de la nostra cuina al proclamat com a millor pastisser del món.

Vos interessa? Per ACCEDIR A AQUESTA MAGNÍFICA OFERTA, punxau AQUÍ

dilluns, 22 setembre de 2014

PANNA COTTA D´HERBA SANA

“Cada dia necessito menys coses, i les poques que necessito les necessito molt poc” Sant Francesc d'Assís


 M'agraden aquestes senzilles paraules. Realment el que necessitem per ser feliços ocupa molt poc espai, llàstima que no sempre sapiguem apreciar-ho. Entre els béns que jo més vull, ho he dit moltes vegades, es troba l'amistat. No tothom pot presumir de tenir vertaders amics, jo sí. Per això, quan la Maragda va compartir amb mi i amb l´Elvira, l´Ester, la Glòria, la Manu, la Mercè i la Raquel una recepta molt especial, em va semblar meravellós que decidíssim preparar-la i fixéssim un dia per publicar-la totes juntes.

La recepta, una variació de la tradicional panna cotta, és especial perquè l'original es va perdre i la Maragda es va encarregar de donar-li forma a força de provar amb ingredients i quantitats fins a donar amb les proporcions correctes. No he tastat la recepta extraviada, però el resultat obtingut amb la variació és extraordinari. Així que el regal que ens va fer, a més de ser unes postres delicioses de sabor suau i refrescant, és un regal amb cor i estic orgullosa de ser una de les triades per participar en aquesta proposta. Gràcies!

I com no seria jo si no pogués donar a les coses una altra volta de rosca, m'he permès fer una petita variació a la recepta de Maragda i en lloc de menta he usat herba sana. La herba sana o mentha spicata és una herba molt típica del camp eivissenc, encara que també es conrea en tancons, jardins i horts per ser molt usada en la cuina tradicional d´Eivissa, en plats com per exemple el flaó, el cuinat o les faves ofegades. Adoro la seva aroma! I el seu sabor m'encisa tant que m'agrada mastegar els seus fulls com si fossin caramels…

Si voleu veure més receptes italianes en Dit i Fet, podeu accedir a totes elles punxant aquí