dijous, 18 setembre de 2014

SCOTTISH EGGS o OUS A L´ESCOCESA

Com més antiga és una notícia, més refrescant resulta. No es tracta solament del poc que recordem de l'assumpte sinó de com les coses mai surten com pensàvem que sortirien. Només la Història està més cega del que estàvem nosaltres, perquè coneix el desenllaç i no pot imaginar cap altre, mentre que nosaltres imaginàvem de tot menys el que realment va ocórrer.”(Melisande! Què són els somnis? Hillel Halkin)

 
Gairebé diria que afortunadament no coneixem el futur. Us imagineu saber totes i cadascuna de les coses que ens passaran? Quin horror! Prefereixo anar visquent el dia a dia i anar avançant sobre la marxa. Igual em direu que en realitat sóc una desorganitzada. Tal vegada teniu raó, perquè amb aquesta forma d'actuar no hi ha forma de preveer res...però penso que el futur sempre ens sorprèn, de vegades per a bé i de vegades per a no tan bé, i no val la pena complicar-se per endavant ni preocupar-se anticipadament pel que no té remei...el que hagi de ser, serà :)

I si aquesta és la meva filosofia de vida, per descomptat també l'aplico a aquest blog. Hi ha companys blocaires que tenen un o dos dies fixos a la setmana per publicar (els millors dies, segons diuen, són els dilluns i els dijous a primeríssima hora del matí) i fins i tot van alternant les receptes (primers, segons i postres) però aquesta quadriculatura no la trobareu aquí. Que consti que respecto tot el que cadascun faci a la seva casa, sempre que no interfereixi en la resta tolero qualsevol postura, però em veig incapaç de portar el meu blog, que és per divertir-me, com si fos una obligació, m'atabalaria! Per això publico el dia que puc i la recepta que em ve de gust, encara que això em perjudiqui...

Avui és dijous (dia perfecte encara que a deshora) i li ha tocat a aquesta recepta d'ous a l'escocesa de la meva benvolguda Lorraine Pascale. Perquè sí, perquè em venia de gust ensenyar-vos un plat deliciós que segons em va explicar el marit de la meva cosina Cristina (un petó estimada) que és escocès, és molt conegut per aquelles precioses terres que algun dia (no sé quan per descomptat hehehe) podré visitar.

Si voleu veure més receptes de la Lorraine Pascale en Dit i Fet no us perdeu la pizza extrafina de formatge de cabra amb pesto d´espinacs ni els espàrrecs a la planxa amb ametlles torrades. Si voleu veure més receptes escoceses en Dit i fet no us perdeu aquests scotch-baps ni aquests scones. Us encantaran!

OUS A l'ESCOCESA

Ingredients per a 6 persones:

-6 ous
-1 ou lleugerament batut
-pa ratllat
-1 manadet de fulles de farigola fresques
-1 polsim de nou moscada mòlta
-sal
-pebre negre mòlt
-farina per empolvorar
-1 polsim de mostassa en pols
-1/2 kg de carn de salsitxes

Preparació:

Precalentar el forn a 200ºC i folra una safata amb paper d'alumini greixat amb oli. Posam els ous sencers en una casserola i els cobrim amb aigua freda. Quan l'aigua estigui bullint, baixar el foc sense que deixi de bullir i el deixem coure 5 minuts. Retirar la casserola del foc i posar-la en l'aigüera sota el doll d'aigua freda 1 o 2 minuts per detenir la cocció. Pelam els ous i els reservam.

Posar l'ou batut en un bol. En un altre bol posar el pa ratllat, la farigola, la nou moscada, sal i pebre. Posar la farina en un plat, salpebrar-la i agregar també un polsim de mostassa en pols.


Col·locar un quadrat de paper film sobre els fogons i esmicolar sobre ell 1/6 de la carn de salsitxa. Aixafar la carn fins a formar un cercle pla. Passar un dels ous per la farina assaonada i col·locar-lo sobre el cercle de carn. Amb l'ajuda del paper film, envoltar amb la carn l'ou bullit fins a formar una pilota. Separar el paper film i estrènyer la carn perquè no s'obri en coure-la.


Passar la bola de carn per l'ou batut i després pel pa ratllat, pressionant perquè s'adhereixi. Col·locar en la safata i repetir l'operació amb la resta d'ous. Ruixar-los amb oli i coure´ls uns 40 minuts o fins que la carn estigui ben feta.

dijous, 11 setembre de 2014

PASTÍS DE GELAT CELESTIAL - COOKING CHALLENGE 50

“I així, varem aixecar el masteler i el vam ficar en la carlinga i lligarem els caps i hissarem la vela blanca. Es va inflar al vent, i les purpúrees ones van ressonar entorn de la quilla mentre la nau avançava veloç, seguint el seu rumb.” (Melisande què són els somnis? Hillel Halkin)


Un paràgraf d'aquest preciós llibre, amb aroma marinera doncs per a mi el mar sempre evoca l'estiu, per acomiadar les vacances i saludar el nou curs. Des que era nena, setembre ha suposat per a mi un canvi de rumb, una etapa que acaba i una altra que comença. Setembre fa olor de goma d'esborrar i a llibretes per estrenar, a una llista de propòsits per complir, a il·lusió pel que està per arribar...

I quina millor manera de donar la benvinguda a tanta novetat que amb un dolç? Sempre m'ha fet gràcia el nom d'aquest pastís. Gelat celestial? Quin sabor és aquest? Per això quan la Rosa ens va proposar fer un gelat per a celebrar el nostre 50 REPTE DE LES COOKINGS CHALLENGE de seguida vaig pensar descobrir la raó preparant-lo. Us aconsello tastar aquesta recepta perquè us sorprendrà, només us avançaré que està molt molt bona, que és super fàcil de fer i té el gran avantatge de poder-se preparar amb antelació... i no trobau que encara fa prou calor per assaborir un bon gelat?  ;)

Elvira, Mercè, Lourdes, Ly, Maragda, Núria i Rosa, estimades amigues, espero poder compartir i celebrar amb vosaltres molts altres 50 reptes de les Cooking Challenge!!! <3 <3 <3

divendres, 25 juliol de 2014

PASTÍS DE GERDS I CREMA DE ROM

“M'imaginava la pluja caient sense parar, com cau en els dies grisos d'estiu. Degota dels núvols, de les teulades, dels arbres. Quan per fi surt el sol, cadascuna de les gotes que penja d'una branca és un petit arcoíris condensat.” (Melisande! Què són els somnis? Hillel Halkin)
 Dit i fet. Pastís de gerds i crema de rom.

Pensareu que estic boja, parlant de pluja d'estiu i més vivint a Eivissa, a la qual tothom ve buscant sol, calor i platja. Però haureu de reconèixer que poques coses hi ha tan belles com quan plou abundantment, fins i tot a l'estiu, per això he triat aquest petit paràgraf d'aquest llibre que tant m'ha agradat. Encara que si miro al cel, només veig una immensitat blava que convida a tombar-se a l'ombra i abandonar-se al "dolce far niente". Així que en això estic, marcant al calendari els dies que falten perquè arribin les vacances.

Aquesta recepta de pastís de gerds i crema de rom és del llibre Clandestine Cake Club, encara que he introduït algunes modificacions per adaptar-la als meus gustos, sobretot he rebaixat bastant les quantitats de mantega i sucre. Ara com ara totes les receptes que he fet d'ell m'han sortit perfectes, us el recomano si us agrada la rebosteria.