dimecres, 29 octubre de 2014

SOBAOS PASIEGOS


“Hannah va voler respondre-li, assegurar-li que s'equivocava. Però alguna cosa en la veu de Robbie l'hi va impedir. Alguna cosa que la feia sentir transparent, fràgil, vulnerable. Va sentir que no es coneixia a si mateixa tant com ell la coneixia. No era una sensació agradable, però va comprendre que el millor era no discutir sobre l'assumpte”. (La casa de Riverton. Kate Morton)

“Hannah quiso responderle, asegurarle que se equivocaba. Pero algo en la voz de Robbie se lo impidió. Algo que la hacía sentir transparente, frágil, vulnerable. Sintió que no se conocía a sí misma tanto como él la conocía. No era una sensación agradable, pero comprendió que lo mejor era no discutir sobre el asunto”. (La casa de Riverton. Kate Morton)


No és cert que de vegades creiem conèixer alguna cosa i no és així?
¿No es cierto que a veces creemos conocer algo y no es así?


Coneixeu la rebosteria tradicional espanyola? Si? No, però us agradaria? Sigui com sigui, us convido a descobrir “Postres 100% nuestros”, el nou llibre de l´Amanda Laporte, la coneguda cuinera de Canal Cocina, on ha recopilat les millors receptes dolces de la nostra tradició.

¿Conocéis la repostería tradicional española? ¿Sí? ¿No, pero os gustaría? De cualquier forma, os invito a descubrir “Postres 100% nuestros”, el nuevo libro de Amanda Laporte, la conocida cocinera de Canal Cocina, donde ha recopilado las mejores recetas dulces de nuestra tradición.


Com diu la pròpia Amanda en el pròleg del seu llibre: “Les postres espanyoles no són les més elegants, ni les més originals, ni les més sofisticades, però són les nostres, fruit d'un llarg període d'ocupació àrab, d'un clima favorable per a la fruita seca, de l'austera cuina tradicional…Bullides en el forn o fregides en oli d'oliva, amanides amb espècies com la canyella i el anís, amb aroma de cítrics i ajonjolí, són les que tots coneixem i no podem separar de les nostres vivències”

Como dice la propia Amanda en el prólogo de su libro: “Los postres españoles no son los más elegantes, ni los más originales, ni los más sofisticados, pero son los nuestros, fruto de un largo período de ocupación árabe, de un clima favorable para los frutos secos, de la austera cocina tradicional…Cocidos en el horno o fritos en aceite de oliva, aderezados con especias como la canela y el anís, con aroma de cítricos y ajonjolí, son los que todos conocemos y no podemos separar de nuestras vivencias”


Jo m'he estrenat preparant sobaos pasiegos, els deliciosos bescuits originaris de Cantàbria. Com no tenia les tipiques càpsules per a preparar-los (i no podia esperar) vaig coure la recepta en un motlle quadrat i després vaig dividir la massa en porcions. Per a la propera vegada que els faci, faré els motlles amb temps, perquè ja he vist per internet com fer-los.

Yo me he estrenado preparando sobaos, los deliciosos bizcochos originales de los Valles Pasiegos, en Cantabria. Como no tenía las típicas cápsulas para prepararlos (y no podía esperar) horneé la receta en un molde cuadrado y después dividí la masa en porciones. Pienso prepararlos de nuevo y la próxima vez haré los moldes con tiempo, pues he visto que en internet se explica cómo hacerlos.


Si voleu veure més receptes de bescuits en DIT i FET, punxau AQUÍ 
Si queréis ver más recetas de bizcochos en DIT i FET, clicad AQUÍ  


SORTEIG UN EXEMPLAR DEL LLIBRE PROSTRES 100% NUESTROS d'AMANDA LAPORTE entre els meus lectors. Aneu al final d'aquesta entrada per conèixer les bases per participar. Sort!

SORTEO UN EJEMPLAR DEL LIBRO POSTRES 100% NUESTROS de AMANDA LAPORTE entre mis lectores. Id al final de esta entrada para conocer las bases para participar ¡Suerte! 

 

diumenge, 19 octubre de 2014

ROSTES DE SALMÓ - RILLETTES DE SALMÓN


-Però què té a veure Darwin amb…?
-Adaptació. La supervivència és el resultat d'una bona adaptació. Alguns són més aptes que uns altres.
-Adaptació a què?
-A viure gràcies al teu enginy. A adaptar-te les noves regles de joc.
Hannah es va detenir a pensar en el que Robbie li deia.
(La casa de Riverton. Kate Morton)
 
-Pero ¿qué tiene que ver Darwin con…?
-Adaptación. La supervivencia es el resultado de una buena adaptación. Algunos son más aptos que otros.
-¿Adaptación a qué?
-A vivir gracias a tu ingenio. A adaptarte las nuevas reglas de juego.
Hannah se detuvo a pensar en lo que Robbie le decía.
(La casa de Riverton. Kate Morton)


És interessant pensar que estem en un continu procés d'adaptació als esdeveniments amb els quals la vida ens va sorprenent. La cuina és també una forma d'aprendre i adaptar-se: a altres tècniques, a altres cultures, a altres ingredients…He treballat poc la gastronomia francesa, per això ha estat un plaer adherir-me al repte de “Cocinas del mundo” que vaig conèixer fa uns dies de la mà de la Concha Bernad i que aquest mes compta amb la Margarita Rodríguez com a amfitriona.

Es interesante pensar que estamos en un continuo proceso de adaptación  a los acontecimientos con los que la vida nos va sorprendiendo. La cocina es también una forma de aprender y adaptarse: a otras técnicas, a otras culturas, a otros ingredientes…He trabajado poco la gastronomía francesa, por eso ha sido un placer adherirme al reto de Cocinas del mundo que conocí hace unos días de la mano de Concha Bernad y que este mes cuenta con Margarita Rodríguez  como anfitriona.


La meva elecció han estat unes rostes, un plat de xarcuteria francès típic de Le Mans que es prepara des del segle XV i que consisteix en una espècie de paté tou i fibrós, per això sol consumir-se en entrepans o torrades perquè és fàcil d'untar. Pels seus ingredients són una font de greixos i proteïnes, per això convé prendre-les amb precaució. Encara que les més comunes són les de porc també es poden trobar rostes d'ànec, de conill, d´oca o fins i tot de peix, com les que he preparat jo de salmó.

Mi elección han sido unas rillettes, un plato de charcutería francés típico de Le Mans que se prepara desde el siglo XV y que consiste en una especie de paté blando y hebroso, por eso suele consumirse en bocadillos o tostadas pues es fácil de untar. Por sus ingredientes son una fuente de grasas y proteínas, por eso conviene tomarlas con precaución. Aunque las más comunes son las de cerdo también se pueden encontrar  rillettes de pato, conejo, oca o incluso de pescado, como las que he preparado yo de salmón.


Tradicionalment, les rostes es preparaven cap a la fi de la tardor, per poder-les gaudir durant l'hivern, sobretot en Nadal i Carnestoltes. Es trinxaven a mà i es coïen a foc molt suau durant unes set o vuit hores, amb sal, pebre, una mica de greix del mateix animal i s´aromatizaban amb vi o un altre alcohol. Es guardaven en recipients de fang i es tapaven amb una capa de dos dits de greix de l'animal, així la cocció matava els gèrmens i el greix actuava com una capa impermeable que evitava l'oxidació.

Tradicionalmente, las rilletes se preparaban hacia el fin del otoño, para poderlas disfrutar durante el invierno, sobre todo en Navidad y Carnaval. Se trinchaban a mano y se cocían a fuego muy suave durante unas siete u ocho horas, con sal, pimienta, un poco de grasa del mismo animal y se aromatizaban con vino u otro alcohol. Se guardaban en recipientes de barro y se tapaba con una capa de dos dedos de grasa del animal, así la cocción mataba los gérmenes y la grasa actuaba como una capa impermeable que evitaba la oxidación. 


AQUÍ podeu trobar més receptes franceses en Dit i Fet.
AQUÍ podéis encontrar más recetas francesas en Dit i Fet.



dimarts, 14 octubre de 2014

RECEPTA DE COCA DE PATATA - COOKING CHALLENGE 51


“Mai ningú l'havia mirat així. Ell veia la seva ànima. Si ell moria, ningú sabria qui era ella” (Melisande! Què són els somnis? Hillel Halkin) 

“Nunca nadie la había mirado así. Él veía su alma. Si él moría, nadie sabría quién era ella” (¡Melisande! ¿Qué son los sueños? Hillel Halkin)


Fa uns dies comentava amb la meva amiga Mª Antonia, de Mallorca, l'important que és conservar els nostres costums culinaris i les dues coincidíem en que és lamentable que les receptes tradicionals de les nostres illes es perdin. La gastronomia eivissenca és diferent de la formenterera, la mallorquina i la menorquina, però totes es basen en productes locals i de temporada, als quals hauríem de donar la importància que es mereixen.

Hace unos días comentaba con mi amiga Mª Antonia, de Mallorca, lo importante que es conservar nuestras costumbres culinarias y las dos coincidíamos en que es lamentable que las recetas tradicionales de nuestras islas se pierdan. La gastronomía ibicenca es distinta de la formenterense, la mallorquina y la menorquina, pero todas se basan en productos locales y de temporada, a los que deberíamos dar importancia que se merecen.


Per això, quan la Ly ens va proposar com a tema per al nostre repte mensual de les Cookings Challenge preparar una recepta amb patates no m´ho vaig pensar massa, feia temps que volia preparar les coques de patata típiques de Valldemossa i aquesta era la meva ocasió per no demorar-me més. La recepta és de la Marihelen i la vaig trobar en el blog de la meva estimada Ana, que em va assegurar que la recepta era meravellosa, i té tota la raó. L'única condició perquè surti perfecta és respectar els temps de llevat, que són molt llargs perquè la recepta porta bastanta quantitat de llard. Però crec que la paciència és una gran qualitat, i us asseguro que val la pena esperar al fet que la massa creixi com cal per degustar aquests deliciosos panetets dolços.

Por eso, cuando Ly nos propuso como tema para nuestro reto mensual de las Cookings Challenge preparar una receta con patatas no me los pensé demasiado, hacía tiempo que quería preparar las cocas de patata típicas de Valldemossa y esta era mi ocasión para no demorarme más. La receta es de Marihelen y la encontré en el blog de mi querida Ana, que además me aseguró que la receta era estupenda, y tiene toda la razón. La única condición es respetar los tiempos de levado, que son muy largos pues la receta lleva bastante cantidad de manteca. Pero creo que la paciencia es una gran cualidad, y os aseguro que vale la pena esperar a que la masa crezca como es debido para degustar estos deliciosos bollitos dulces.


Coneixeu Valldemossa? Si visiteu Mallorca és obligatori apropar-se fins a aquest preciós poble situat en la Serra de Tramuntana, famós per les seves coques de patata i per la seva Cartoixa, testimoni de la romàntica estada de Chopin i George Sand. Quan estudiava a Palma, un dels atractius del cap de setmana era agafar el cotxe i anar a berenar xocolata calenta amb coca de patata en un local d'aquest preciós entorn. No us tempta provar aquesta deliciosa recepta per berenar? Per descomptat, és obligatori assaborir-la escoltant qualsevol peça de Chopin...ja m'explicareu ;)

¿Conocéis Valldemossa? Si visitáis Mallorca es obligatorio acercarse hasta este precioso pueblo ubicado en la Sierra de Tramuntana, famoso por sus cocas de patata y por su Cartuja, testigo de la romántica estancia de Chopin y George Sand. Cuando estudiaba en Palma, uno de los atractivos del fin de semana era coger el coche e ir a merendar chocolate caliente con coca de patata en un local de ese precioso entorno ¿No os tienta probar esta deliciosa receta para merendar? Por supuesto, es obligatorio saborearla escuchando cualquier pieza de Chopin...ya me contaréis ;)


Si voleu veure més receptes mallorquines en Dit i Fet cliqueu AQUÍ
Si queréis ver más recetas mallorquinas en Dit i Fet clicad AQUÍ