dijous, 5 març de 2015

MONGETES AMB CLOÏSSES | ALUBIAS CON ALMEJAS


"La meva imatge en el mirall em va cridar l'atenció. És un sentiment estrany el que sorgeix en les rares ocasions en les quals captem la nostra pròpia imatge immòbil. Un moment imprevist, lliure d'artifici, en el qual fins i tot oblidem enganyar-nos a nosaltres mateixos" (La casa de Riverton. Kate Morton)

"Mi imagen en el espejo me llamó la atención. Es un sentimiento extraño el que surge en las raras ocasiones en las que captamos nuestra propia imagen inmóvil. Un momento imprevisto, libre de artificio, en el que incluso olvidamos engañarnos a nosotros mismos" (La casa de Riverton. Kate Morton)


La recepta d'avui, mongetes amb cloïsses, no té res d'especial, tret que és molt fàcil de preparar i el resultat m'encanta. L'única cosa que cal tenir en compte perquè surti rodona, és utilitzar ingredients de primera qualitat. Sempre uso mongetes cuites perquè sóc una despistada i com mai me recordava de posar-les en remull la nit anterior, vaig decidir canviar-me al bàndol còmode, buscar una marca de llegums bona i estalviar-me el sofriment de posar-les en aigua i coure-les. Si sou tradicionals i preferiu usar mongetes seques, tan sols haureu de realitzar aquests passos previs abans de començar amb la recepta.

La receta de hoy, judías con almejas, no tiene nada de especial, salvo que es muy fácil de preparar y el resultado me encanta. Lo único que hay que tener en cuenta para que salga redonda, es utilizar ingredientes de primera calidad. Siempre uso alubias cocidas porque soy una despistada y como nunca me acordaba de ponerlas en remojo la noche anterior, decidí cambiarme a lo cómodo, buscar una marca de legumbres buena y ahorrarme el sufrimiento de ponerlas en agua y cocerlas. Si sois tradicionales y preferís usar alubias secas, tan sólo tendréis que realizar esos pasos previos antes de empezar con la receta.


Aquests últims dies estan sent bastant freds (sí, a Eivissa també tenim hivern) així que vénen bastant de gust els plats de cullera. Els llegums són una opció estupenda, a més de sana, hem de menjar-ne sovint i per no avorrir a la meva família procuro variar la forma de servir-les, de pas m'estalvio l'haver d'escoltar el de "una altra vegada llentieeeeees?" amb cara de fàstic, perquè les llenties són el meu llegum favorit i no m'importaria menjar-les cada setmana...I vosaltres prepareu llegum sovint? quina és la vostra recepta preferida?


Estos últimos días están siendo bastante fríos (sí, en Ibiza también tenemos invierno) así que apetecen bastante los platos de cuchara. Las legumbres son una opción estupenda, además de sana, debemos comerlas a menudo y para no aburrir a mi familia procuro variar la forma de servirlas, de paso me ahorro  el tener que escuchar lo de "¿otra vez lentejaaaas?" con cara de fastidio, porque las lentejas son mi legumbre favorita y no me importaría comerlas cada semana...Y vosotros ¿preparáis legumbre a menudo? ¿cuál es vuestra receta preferida?

dijous, 19 febrer de 2015

TARTA VEGANA DE NOUS PECANES | TARTA VEGANA DE NUECES PECANAS


"La solució estava davant els meus ulls. Aguaitava, com un peix esmunyedís. Sabia que estava allí, podia percebre-la, albirar la seva forma difusa, però cada vegada que era a punt d'aconseguir aquesta silueta borrosa, s'esfumava" (La casa de Riverton. Kate Morton)

"La solución estaba ante mis ojos. Acechaba, como un pez escurridizo. Sabía que estaba allí, podía percibirla, vislumbrar su forma difusa, pero cada vez que estaba a punto de alcanzar esa silueta borrosa, se esfumaba" (La casa de Riverton. Kate Morton)


No sé si us heu adonat, però últimament lo bio i natural s'ha posat de moda. A mi, que m'agrada tant visitar blogs estrangers (encara que haig de donar mà del traductor perquè no entenc ni pruna) no m'ha passat per alt que des de fa uns mesos s'està prioritzant el menjar a força de llavors, fruits secs, fruites fresques i vegetals. No, no, no és que m'hagi tornat vegetariana ni crudivegana, em segueixen agradant massa els ous i el peix (no tant la carn) però tenia curiositat per descobrir a "què sap" un dolç sense sucre refinat, làctics, farina blanca o ous, així que vaig estar mirant quin podia preparar i em vaig decidir per aquesta recepta de tarta vegana de nous pecanes.

No sé si os habéis dado cuenta, pero últimamente lo bío y natural se ha puesto de moda. A mí, que me gusta tanto visitar blogs extranjeros (aunque tengo que echar mano del traductor porque no entiendo ni jota) no me ha pasado por alto que desde hace unos meses se está priorizando la comida a base de semillas, frutos secos, frutas frescas y vegetales. No, no, no es que me haya vuelto vegetariana ni crudivegana, me siguen gustando demasiado los huevos y el pescado (no tanto la carne) pero tenía curiosidad por descubrir a "qué sabía" un dulce sin azúcar refinado, lácteos, harina blanca o huevos, así que estuve mirando cuál podía preparar y me decidí por esta receta de tarta de nueces pecanas.


Només puc dir-vos que ens va entusiasmar, la base és cruixent, el farciment deliciós i les nous caramelitzades exquisides. Us la recomano, val la pena fer-la però sense oblidar que encara que no porta segons quins ingredients, els que conté són altament calòrics :)
Si vols veure més pastissos amb nous publicats en Dit i Fet no et perdis el pastís de ricotta, taronja i nous, el pastís de merenga de nous farcit de crema de Nesquik, el pastís de nous al coñac amb xarop de llimona o el pastís gelat.

Sólo puedo deciros que nos entusiasmó, la base es crujiente, el relleno delicioso y las nueces caramelizadas están exquisitas. Os la recomiendo, vale la pena hacerla pero sin olvidar que aunque no lleva según qué ingredientes, los que contiene son altamente calóricos :)

diumenge, 15 febrer de 2015

SOPA DE PORROS i FLOCS DE CIVADA AMB PA DE BICARBONAT | SOPA DE PUERROS y AVENA CON PAN DE SODA | BROTCHÁN ROY agus SODA BREAD


Quan va ser l'última vegada que va córrer, tan ràpid que podia sentir el vent copejant en la seva cara, i el seu cor martellejant amb força el seu pit fins a deixar-la gairebé sense alè? (La casa de Riverton. Kate Morton)

¿Cuándo fue la última vez que corrió, tan rápido que podía sentir el viento golpeando en su cara, y su corazón martilleando con fuerza su pecho hasta dejarla casi sin aliento? (La casa de Riverton. Kate Morton)


Avui, a més de ser diumenge de carnestoltes és també tercer diumenge del mes, per tant toca viatjar amb el repte de Cuines del món. Les encarregades de triar país per aquest febrer han estat la Nieves i l´Elena que, seguint l´alfabet, han escollit Irlanda, un país que no he visitat però del que he après molt sobre la seva gastronomia buscant una recepta per poder preparar.

Hoy, además de ser domingo de carnaval es también tercer domingo del mes, por lo que toca viajar con el reto de Cocinas del mundo. Las encargadas de elegir país para este febrero han sido Nieves y Elena que, siguiendo el alfabeto, han escogido Irlanda, un país que no he visitado pero del que he aprendido mucho sobre su gastronomía buscando una receta para poder preparar.


El menjar irlandès és molt senzill, treu partit dels ingredients locals sense afegir salses excessivament elaborades. El tradicional és el menjar fresc, integral i saborós, la qual cosa es plasma en plats com l'estofat (irish stew), el pa de bicarbonat (soda bread), el pastís de patates fregides (boxty) o la mescla de puré de patates i col (colcannon), i en begudes com la cervesa Guinnes i el cafè irlandès, fet amb nata i whisky.

La comida irlandesa es muy sencilla, saca partido de los ingredientes locales sin añadir salsas excesivamente elaboradas. Lo tradicional es la comida fresca, integral y suculenta, lo que se plasma en platos como el estofado (irish stew), el pan de bicarbonato (soda bread), el boxty (pastel de patatas fritas), el colcannon (mezcla de puré de patatas y col), y en bebidas como la cerveza Guinnes y el café irlandés, con nata y whisky.


A Irlanda les pastures són abundants i molt riques, allí s'alimenten els animals que produiran una carn amb un exquisit sabor i una llet amb la qual es fa la cèlebre mantega irlandesa, molt usada en la seva cuina. A més, a Irlanda qualsevol punt està a poques milles d'un riu, un llac o el mar, tots ells molt rics en pesca (salmó, musclos, arengs o verat). Els irlandesos han tingut sempre fama d'hospitalaris i servicials, els seus menjars no només són abundants sinó ben presentats i abundants. La millor forma de posar fi a un menjar és pronunciant el brindis irlandès "Slainte ´gus Saol agat" (a la teva salut i llarga vida).

En Irlanda los pastos son abundantes y muy ricos, allí se alimentan los pastos que producirán una carne con un exquisito sabor y una leche con la que se hace la célebre mantequilla irlandesa, muy usada en su cocina. Además, en Irlanda cualquier punto está a pocas millas de un río, un lago o el mar, todos ellos muy ricos en pesca (salmón, mejillones, arenques o caballa). Los irlandeses han tenido siempre fama de hospitalarios y serviciales, sus comidas no sólo son abundantes sino bien presentadas y abundantes. La mejor forma de poner fin a una comida es pronunciando el brindis irlandés "Slainte ´gus Saol agat" (a tu salud y larga vida).


He escollit per participar dos plats irlandesos tradicionals, Brotchán Roy, una sopa de civada i porros, que a la primavera pot també fer-se amb ortigues i Soda bread o pa de bicarbonat, una de les receptes més tradicionals d'Irlanda que encara segueix fent-se diàriament en moltes llars. Les dues receptes ens van agradar molt, la sopa pel seu sabor suau i la teva textura cremosa (el porro m'encanta) i el pa pel fàcil i ràpid de preparar que resulta. Us les recomano a ambdues.

He escogido para participar dos platos irlandeses tradicionales, Brotchán Roy, una sopa de avena y puerros, que en primavera puede también hacerse con ortigas y Soda bread o pan de bicarbonato, una de las recetas más tradicionales de Irlanda que aún sigue haciéndose a diario en muchos hogares. Las dos recetas nos gustaron mucho, la sopa por su sabor suave y tu textura cremosa (a mí es que el puerro  me encanta) y el pan por lo fácil y rápido de preparar que resulta. Os las recomiendo a ambas.


dimarts, 10 febrer de 2015

LLAMINADURES O LLEPOLIES DE FRUITA FRESCA | CHUCHERÍAS O PASTILLAS DE GOMA DE FRUTA FRESCA | COOKING CHALLENGE 55


-La dona, amic meu, és un ésser que per més que l´estudiïs et resulta sempre nou."
-Llavors val més no estudiar-lo.
-No! Un matemàtic ha dit que el plaer no està a descobrir la veritat, sinó en l'esforç de buscar-la.
(Ana Karenina. León Tolstói)


-La mujer, amigo mío, es un ser que por más que lo estudies te resulta siempre nuevo."
-Entonces vale más no estudiarlo.
-¡No! Un matemático ha dicho que el placer no está en descubrir la verdad, sino en el esfuerzo de buscarla.
(Ana Karenina. León Tolstói)



Aquest mes, l'encarregada d'escollir repte per a les Cooking Challenge ha estat la Maragda, que ens va proposar destapar el nostre costat més dolç preparant llaminadures. Vos confessaré un secret: sóc la "Presidenta del Club Anti-llaminadures"...la seva composició em produeix desconfiança, pensar en la quantitat de colorants, sucre o conservants que porten fa que no les compri per als meus fills i que intenti que no les mengin tampoc fora de casa (titànica tasca). Per això em va costar una mica triar recepta i per això també em va agradar trobar la recepta de llaminadures de fruita fresca de la Sandra Mangas, què té les mateixes inquietuds que jo...ai, les mares! 

Este mes, la encargada de escoger reto para las Cooking Challenge ha sido Maragda, que nos propuso destapar nuestro lado más dulce preparando golosinas. Voy a confesar un secreto: soy la "Presidenta del Club Antichucherías"...su composición me produce desconfianza, pensar en la cantidad de colorantes, azúcar o conservantes que llevan hace que no las compre para mis hijos y que intente que no las coman tampoco fuera de casa (titánica tarea). Por eso me costó un poco elegir receta y por eso también me gusto encontrar la receta chucherías de fruta fresca de Sandra Mangas, que tiene las mismas inquietudes que yo...¡ay, las mamás!


Si podem oferir el mateix als nostres fills però de forma més sana, per què no fer-ho? Aquesta recepta pot fer-se amb qualsevol classe de fruita fresca, bastarà amb reduir-la a puré o liquar-la. La textura no és la mateixa que la de les llaminadures comercials, és menys gomosa, però el seu sabor és infinitament millor. Us aconsello no arrebossar-les en sucre fins al moment de consumir-les, així es conservaran millor.

Si podemos ofrecer lo mismo a nuestros hijos pero de forma más sana ¿por qué  no hacerlo? Esta receta puede hacerse con cualquier clase de fruta fresca, bastará con reducirla a puré o licuarla. La textura no es la misma que la de las golosinas comerciales, menos gomosa, pero su sabor es infinitamente mejor. Os aconsejo no rebozarlas en azúcar hasta el momento de consumirlas, así se conservarán mejor.


Per donar a les llaminadures una forma especial (heu vist la meva picada d'ullet a Sant Valentí?) el millor és que useu motlles de glaçons de silicona, després són molt fàcils de treure. Veureu quina cara de sorpresa posen els vostres fills quan vegin que els grillons de taronja són llaminadures...i que les hi deixeu menjar! Si voleu veure més receptes per a nens, no us perdeu les flors de fada, els pastissos especials d´aniversari, el pastís de xocolata rosa o el pastís de la Hello Kitty.

Para dar a las gominolas una forma especial (¿habéis visto mi guiño a San Valentín?) lo mejor es que uséis moldes de cubitos de hielo de silicona, después son muy fáciles de desmoldar. Veréis qué cara de sorpresa ponen vuestros hijos cuando vean que los gajos de naranja son golosinas...¡y que se las dejáis comer! Si queréis ver más recetas para niños, no os perdáis las flores de hada, los pasteles especiales de cumpleaños, el pastel de chocolate rosa o el pastel de Hello Kitty