Menú

dissabte, 3 de gener de 2009

GREIXONERA


Per inaugurar el nou any he elegit unes postres típiques eivissenques, molt fàciles de preparar i que antigament s'usaven per aprofitar les ensaïmades que havien quedat del dia anterior ja que és requisit indispensable que aquestes no estiguin tendres per absorbir millor la resta d'ingredients (actualment per preparar aquesta recepta poden comprar-se a les fleques les ensaïmades que no són del dia a un preu més econòmic).
El nom de greixonera es pren del recipient de fang fondo del mateix nom que tradicionalment s'usava per preparar-la, encara que jo he usat un motlle de pírex de parets altes.
Fer una greixonera és molt fàcil però coure-la és bastant més "delicat", a mi m'agrada coure-la al forn al bany maria, això va a gustos, considero que així queda més sucosa, encara que l'important és trobar el punt mig entre coure-la prou perquè no es desfaci en treure-la del motllo i no coure-la massa perquè no quedi seca. La recepta (mua) és de la meva mare.

GREIXONERA
Ingredients:

-5 ensaïmades (millor de dos dies)
-6 ous
-400 g sucre + 4 o 5 cullerades per cremar
-1 litre de llet
-1 cullerada de canyella mòlta
-pell d'una llimona ratllada

Preparació:

Cremar 4 o 5 cullerades de sucre i posar en el fons d'un motlle profund (no és necessari untar de greix). A sobre trossejar les ensaïmades (trossos grans).
A part batre manualment amb barnilles 6 ous i 400 g de sucre, afegir un litre de llet, la canyella i la ratlladura de llimona i batre bé de nou manualment.
Llançar la barreja sobre les ensaïmades amb compte perquè tot vagi amarant.
Coure a 150º i al bany maria, una hora i mitja aproximadament.
Deixar refredar sense treure de la safata amb aigua. Servir freda (a nosaltres ens agrada ben fresqueta de nevera)

Font: Mamà








22 comentaris:

  1. Hola! Gràcies pel teu comentari al meu bloc. He vist que fas un munt de receptes boníssimes. Per cert, t'acabe d'enllaçar al meu bloc dins de l'apartat "El llibre de Sent Soví del segle XXI". Salutacions

    ResponElimina
  2. Hola María José, este bollo tiene una pinta magnifica, seguro que está buenísimo, felicidades y que te traigan muchas cosas los reyes por que seguro que este año has sido muy buena, besos pepa.

    ResponElimina
  3. Francesc:
    Hola!! m'ha fet molta il·lusió que em diguessis que m'anaves a incloure en la ressenya del teu blog....encara que t´he de confessar que he hagut de buscar què era "El llibre de Sent Soví" i he trobat que és el primer text culinari en llengua catalana i que és del segle XIV...així que em sento doblement orgullosa d'estar en aquesta lista...aprofitaré per dir-te que en el teu blog trobo tot el que m'agrada: cuina, lectura, actualidad...una abraçada des d'Eivissa, seguirem en contacte!!

    Pepa:
    Un beso...espero que algo me caiga aunque no se si he sido lo suficientemente buena jejeje...un beso guapa y feliz dia de reyes!!

    ResponElimina
  4. Todo lo que esté hecho con ensaimada seguro que me gustará, porque adoro las ensaimadas. Tú greixonera tiene una pinta espectacular, hasta el nombre es bonito.
    Besitos sin gluten

    ResponElimina
  5. Maria José, petons a la teva mare! quina recepta més delicada i deliciosa. 'Apte' pel règim que he començat a fer des d'avui!
    En fi bonica, et desitgem un any 09 ple d'encerts i alegria.
    Petons cap a Ses Illes!

    ResponElimina
  6. Aquesta recepta és molt original, i una bona forma d'aprofitar les ensaimades, i suposo que també altres tipus de pastes seques, no?
    M'agradat molt ja que els pastissos no em surten massa bé i això ho veig bastant fàcil i ràpid. Que tinguis uns molt bons reis i fins aviat.
    Petons.

    ResponElimina
  7. Quin aspecte més imponent aquesta greixonera, m´encanta , a més és un poste tan típic oi?? segur que no és el mateix fet amb ensaimades d´aquí com amb les vostres ...però que hi farem!!
    una abraçada i que els reis siguin generosos.
    mai

    ResponElimina
  8. Me encanta... que buena pinta ¿sobro algo? yo quiero...
    Besos.

    ResponElimina
  9. mmmmmm...que bo!!!! Jo l'he fet algún cop amb magdalenes que m'havien quedat dure i està boníssim!!! M'ha agradat molt lo de Font: mamà...que fariem sense la cuina de casa, eh???
    Petunets i Bon Any!!!
    Eva.

    ResponElimina
  10. Zerogluten:
    Maria Luisa si te gustan las ensaimadas este postre te encantaria porque queda estupendo, y si tienes razon el nombre es chuli...sabes que mi hija "colecciona" palabras bonitas? le voy a decir si quiere incluir esta en su lista...un beso!!

    La cuina vermella:
    Moltíssimes gràcies pels vostres dessitjos, el mateix per a vosaltres...mil petonets!!!

    Teresa:
    Efectivament es pot fer amb qualsevol pasta seca, és més de vegades si no tinc aprou ensaïmades les mesclo amb algún panet de viena...i no estic d´acord amb tu quan dius que no et surten molt bé els pasissos...al teu blog t´envio...petonets maca!!!

    Mai:
    Sí són típiques d´aquí...alguna vegada he vist receptes de greixonera per internet i he pensat mare meva, això qué és?? jajajaja...i no et preocupis, si el vols fer i em dones la teva adreça t´envio un paquetet amb les ensaïmades...petonets

    Sivia:
    Sobrar? en casa? jajajaja...toda mi familia contribuye a que no pase esoooo jajajaja...besitossss

    El cullerot Festuc:
    Ostres si, les mares...com m´agradaria arribar a la seva sola de les sabates...m´esforç eh...però no sé si ho conseguiré...;)...bon any també per a tu!!!

    ResponElimina
  11. Arribo al teu bloc i la primera cosa que veig és aquesta greixonera. A més de tenir una pinta boníssima, m'agrada que sigui una cosa típicament eivissenca. M'agrada seguir les receptes típiques de cada lloc. He vist també una salsa de Nadal que tens per aquí baix.

    M'ho miraré tot poc a poc. Feliç any 2009!.

    ResponElimina
  12. Que bó, una vegada vaig probar la graixonera i per poc en desmayo dce plaer, ajajaja,
    Que bon que es, i aquesta te una pinta deliciosa.
    Me la apunto.
    Petons.
    Margot

    ResponElimina
  13. Glòria:
    A mi també m´agraden les receptes pròpies de cada lloc, sembla mentida com canvien d´una regió a l´altre...feliç 2009 també per a vosaltres...

    Margot:
    Gràcies per les teves paraules...et desitjo un feliç any nou també!!!!

    ResponElimina
  14. Veremos si soy capaz de sacar la receta jajajjajajajaja, pero no dudes que si tengo pegas... te doy un tirón d orejas

    UN BESAZO

    ResponElimina
  15. Covitaaaaaaa!!!! que guai verte por aquiiiiiii!!!! niñaaaaa si hay un traductor arriba a la derecha (;P) pero igualmente tirame de las orejas lo que quieras que estare encantada....un beso guapa

    ResponElimina
  16. El tirón me lo tienes que dar tú a mi.....

    No había visto el traductor y por eso me costaba ponerte un comentario desde el primer día que te "vi"


    Un beso enorme

    ResponElimina
  17. Un besazo Cova, no sabes lo contenta que estoy de habernos reencontrado...smuaksssss!!!

    ResponElimina
  18. Hola Maria José, estoy de visita por tu blog y ¡qué casualidad! ayer hice una receta parecida a ésta. ¡Tiene una pinta estupenda!
    Besos simpática.

    ResponElimina
  19. Holaaaa!!!! bienvenida a mi blog, me alegro que te gustara la receta, un beso

    ResponElimina
  20. Apetecible es poco, yo diría increíblemente divino :)

    Besitos miles

    ResponElimina
  21. Després d'haver passat el dia amb ça Manu i haver parlat de tu obro el facebook i em trobo amb aquesta recepta. Demà aniré a buscar ensaïmades d'ahir...si en trobo la faog segir!
    Ptnts
    Glòria

    ResponElimina

Gràcies per passar per la meva cuina i deixar-me un comentari.
Maria José

Gracias por pasar por mi cocina y dejarme un comentario.
Maria José