Menú

diumenge, 8 de febrer de 2009

PASTIS DE LEMON CURD I MERENGA


PASTÍS LEMON CURD I MERENGA

Que dolenta és la mandra!!! aquest pastís em temptava feia molt però només de pensar que havia d'estar mitja horeta removent la crema de llimona al foc em feia enrere...per això quan vaig llegir en el blog de Maria (Tartas provocativas) que podia fer-se amb la themomix vaig decidir que no esperava més...

Per muntar el pastís cal fer una base de massa trencada, omplir-la de lemon curd i després acabar amb una capa de merenga. La recepta de merenga és de la meva mare i a més de ser facilíssima els resultats són espectaculars. Em vaig divertir moltíssim utilitzant la màniga pastissera perquè no en tinc molta pràctica i va ser com aprendre un joc nou...

Massa trencada:
-300 g de farina
-125 g de mantega
-70 g d'aigua
-1 culleradeta de sal
-1 culleradeta de sucre
Abocar els ingredients al vas de la thermomix en el mateix ordre que s'indica i programar 15 segons a velocitat 6.
També pot fer-se sense thermomix, sens dubte, pastant els ingredients a mà procurant pastar el menys possible perquè és una massa molt delicada.

Lemon curd:
Em remeto a la recepta de Maria que també pot fer-se sense thermomix com molt bé explica ella (per veure la recepta punxar aquí)

Merenga:
Vaig usar quatre clares d'ou, cal pesar-les i col·locar-les en un cassó que pugui anar al foc al bany maria, amb el doble de sucre (les meves proporcions van ser 130 g de clares i 260 g de sucre), afegir també una culleradeta de cremor tàrtar per cada dues clares.
Posar en el foc i batre amb les barnilles elèctriques fins que les clares adquireixin la consistència desitjada, com la merenga es va escalfant cal continuar batent quan s'ha tret del foc fins que refredi gairebé completament.

Una vegada muntat el pastís el vaig posar una estoneta al forn per gratinar lleugerament la merenga (cal anar amb compte perquè no es cremi)

I ara apartat premis, estic molt orgullosa de què Margarida de El mòn de la cuina m´hagi donat el "Premi blog d´or" i Dolça de No tot són postres...a la cuina hagi pensat en mi per atorgar-me el "Premi al blog amigable"...està molt bé això que algú pensi en tu per premiar-te però si a més t'ho concedeixen dues persones a qui t'uneix una empatia i un afecte especial (i sense conèixer-nos...) la satisfacció és doble...mil gràcies a les dues!!!



Gràcies també a Juan de Cocina por afición que s'ha acordat de mi i m'ha enviat el repte de "Conocernos mejor", un joc per saber més uns dels altres i que consisteix en respondre a unes preguntetes...confesso que soc molt dolenta per a això de les respostes...però allà van les meves:


1.- Com és el teu despertar al matí?
Mandrós

2. - Estació favorita de l'any
Fa uns anys hagués dit estiu, pel lloc on visc: vacances, festes, platja etc. ara gairebé m'agrada més la resta de l'any...suposo que això és fer-se gran...

3.- En què ocupes el temps lliure?
Estar amb la meva família (especialment amb els meus fills) i amb els meus amics, llegir, el blog...

4. Quin menjar és el meu preferit?
La veritat és que no li faig fàstics a res...

5.- Quin color t'agrada?
Millor quins no m'agraden: el taronja, groc o verd...

6.- Quin dia de la setmana és el millor per a tu?
Dissabte

7.- Quin lloc t'agradaria visitar alguna vegada?
Escòcia

8.- Què tems?
Al dolor (de qualsevol tipus)

9.- Què és per a tu el teu blog?
Una evasió.

10. - Et costa perdonar...
Procuro oblidar i aprendre de les experiències

11.- Que estranyes?
Viure sense preocupacions

12.- Com vius el Nadal?
En família.

13.- Qui formarien el teu millor concert?
Ho sento, no entenc gaire bé aquesta pregunta...

Ape!!, missió complerta jajaja suposo que ara em tocaria passar el torn però em reservo el dret d' bstenció...hi ha tanta gent a la qual m'agradaria enviar-li això que prefereixo més no haver de descartar ningú...

19 comentaris:

  1. Buenoooo, creo que llego la primera.... Me llevo un trocito, que te ha quedado maravillosamente bonita e imagino que riquísima.
    Yo no tengo la fantástica TH y también me dá mucha pereza jajaja

    Cualquier día de estos cae seguro!!!

    Petonets!!

    ResponElimina
  2. Maria José!!! Aquí t'has superat!! Però quin pastís més rebó!! A mi, no m'entusiasme la merenga, però la tarta amb la lemon curd, impressionant!! :) Felicitats! Petons!

    ResponElimina
  3. Este pastel es uno de mis preferidos!! Lo tiene todo! dulce, ácido, cremoso, crocante. Rico!

    ResponElimina
  4. Que bó!!!
    Vull un troç!!
    Petonets i feliz diumenge!

    ResponElimina
  5. María José. Sin dudar, te ha quedado estupendo. Tiene que estar sencillamente delicioso y la pinta del merengue, sin mucha destreza con la manga, como tu has dicho, es para empezar a comerlo ya jj.
    Gracias por poner el reto, ya te conozco un poco más.
    Saludos

    ResponElimina
  6. Una combinació perfecta, el lemond curd i la merenga...
    Jo tampoc he fet mai lemond curd, sempre l'he gastat del que ja venen fet. Però si amb la thermomix és tan fàcil i surt igual de bona... serà qüestíó de fer-lo a casa :)

    ResponElimina
  7. que ricura!!!!!!!!!!
    lo malo es que no tengo thermomix, asi que me toca remover..y remover...pero merece la pena!

    te ha quedado ademas muy boita decorada!

    un abrazo

    ResponElimina
  8. Hola Maria Jose ! que pinta de pastel , tan espectacular!
    Nunca he probado el lemon curd , supongo que será ácido. Se parece a la tarta de limon y merengue?.

    Si es asi seguro que la tengo que hacer porque me encanta!

    Un abrazo

    ResponElimina
  9. Doncs ningú diria que no tens gaire pràctica amb la mànega pastissera, veient el resultat!
    Jo no tinc Thermomix, així que hauré de fer treballar el braç una bona estona, però si el resultat del pastís és la meitat d'espectacular que el teu, m'hi poso ara mateix!
    Felicitats, guapa!

    ResponElimina
  10. Un bravo ben fort pels teus premis i per aquesta magnífica recepta, t'ha quedat de pastisseria de 5 estrelles. Maria José, totes les teves receptes són genials! bravo!

    ResponElimina
  11. Doncs per no tenir pràctica amb la maniga el merengue t'ha quedat fantàstic de presentació!!! M'encanta el lemon curd...
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  12. Carai,la merenga t'ha quedat preciosa.Un petó

    ResponElimina
  13. Esta tarta es de mi preferidas, el contraste dulce-ácido me parece la bomba. El trabajo con la manga pastelera te ha quedado increible!
    Besos

    ResponElimina
  14. mbé tenia aquest pastís a la llista de pendents...t'ha quedat sensacional. Felicitats!

    ResponElimina
  15. Mandragora:
    Estás requeteinvitada!!! y si que da pereza lo de remover jajaja un besazo!

    Mercè:
    Mil gràcies!! a mi la merenga em torna boja...massa!!

    Pedro:
    Tienes toda la razón, reune todos estos sabores y la combinación es realmente deliciosa!!

    Ivana:
    Mercis!!! tot el que vulguis, agafa tu mateixa...

    Juan:
    Me ha encantado responder a tu reto...y la manga pastelera la tengo que dominar pero ya jajajaja que me ha gustado eso de los dibujitos...

    Gemma:
    Jo tampoc l´havia fet mai i val la pena fer-lo perquè queda boníssim...l´unica cosa es que la propera vegada hi posaré menys suc de llimona (150 ml) perquè les que utilitzo són pageses i el sabor és més fort...i ara que en tinc tantes qualsevol dia m´animo i en faig conserva...petonets

    La sopa gansa:
    A mi la thermo no es que me entusiasme mucho pero hay que reconocer que para cosas de estas y para amasar es una pasada!! gracias por tus comentarios

    Shitaki:
    Dichosos los ojos, que nos tenias abandonados, me alegro que vuelvas a estar en "orbita"...si que es acido el lemon curd por eso va tan bien con la dulzor del merengue...animate que seguro te gusta...un beso

    Margarida:
    Que consti que tan sols vaig posar mitja tarta perquè l´altre costat no es veia tant bé jajaja...però no ho direm a ningú oi?...mil gràcies per les teves paraules maca, un petonet

    La cuina vermella:
    Aiiii que em fareu posar vermellaaaa!!!! no sabeu com m´arriben les vostres paraules tan carinyoses...mua!!

    El cullerot Festuc:
    Si que ho és bo el lemon curd, com he dit a la Gemma a mi em va quedar un poquet massa àcid per les llimones que vaig utilitzar però ho vaig intentar contrarrestar amb una merenga força ensucrada jajaja

    Cris:
    Mil gràcies maca, un petó també per a tu!!!

    Marilu:
    A mi también me chiflan la combinación de sabores, coges una cucharada con un poquito de cada cosa y ummmm

    Anna:
    Idó si el tens pendent l´has de fer perquè segur t´agrada...nosaltres dues com sempre coincidint eh? petonets

    ResponElimina
  16. Ummm... ahora que lo dices, me podría ir a Escocia contigo, me llama también mucho la atención.
    Me ha gustado mucho tu tarta, que la tengo pendiente hace mucho tiempo y sin ir más lejos estuve pensando en ella estos días y me ha encantado saber cositas de tí.
    Besitos sin gluten

    ResponElimina
  17. Maria Luisa, me encanta que me digas que te vienes a Escocia conmigo, cuando quieras lo organizamos...y sabes que al leer tus respuestas al reto me pasó algo parecido? pense yo tambien hubiera podido poner que cada vez que me tengo que levantar me acuerdo de lo tarde que me fui a dormir por haber estado navengando por los blogs...pero es que me encanta y si no..a que hora podria hacerlo??...a mi tambien me encanto saber de ti...y si te decide a hacer la tarta ya nos enseñaras el resultado, con lo mañosa que eres te saldrá de exposición...un besazo guapa!!

    ResponElimina
  18. ¿cómo me había perdido yo estas cositas tan buenas?? ay madre..gracias por la visita.. ya te he vuelto a añadir..es que soy un desastre con los botoncitos..ajjaja

    con lo que me apasiona el lemon curd haberme perdido esta receta no tiene perdón...
    mil besos wapa

    ResponElimina
  19. Un besazo guapa, por tu visita y por lo que me escribes!!! yo soy igual que tu y ademas hay tantos blogs preciosos por visitar que al final ya no se si he entrado si no lo he hecho jajajaja...smuaksssss

    ResponElimina

Gràcies per passar per la meva cuina i deixar-me un comentari.
Maria José

Gracias por pasar por mi cocina y dejarme un comentario.
Maria José