Menú

dijous, 25 de juny de 2009

MACARRONS DE SANT JOAN


MACARRONS DE SANT JOAN

Aquestes són unes postres típiques eivissenques que com diu el seu nom es fan per Sant Joan, és una espècie d'arròs amb llet però preparat amb una pasta especial que es compra a granel i que més que a macarrons s'assembla a tallarins arrissats trossejats... aquesta recepta la preparava la meva besàvia i penso molt en ella sempre que els menjo...

Ingredients:
-1/2 quilo de macarrons de Sant Joan
-300 g de sucre
-2 litres de llet
-la pell de dues llimones
-3 bastonets de canyella

Preparació:
Donar un bull als macarrons en aigua (no és necessari que quedin cuits del tot però així després no queden tan pastosos).
Posar a bullir la llet amb el sucre, la pell de les llimones i els bastonets de canyella.
Colar els macarrons, afegir a la llet i deixar bullir tot junt una estoneta...a mi m'agrada no deixar reduir del tot la llet, que quedin una mica caldosets (s'assequen en refredar)
Repartir en cassoletes i empolvorar amb canyella mòlta. Posar a la nevera i servir bén freds

41 comentaris:

  1. Me encanta la pasta y este plato tiene una pinta buenisima!!!
    Besos wapi!

    ResponElimina
  2. Quina xulada! com ens agraden aquests plats típics que es fan a cada racó de la nostra geografia

    ResponElimina
  3. Ui, t'asseguro que amb el nom no hagués dit que eren de postre. M'ha agradat saber d'aquest postre tradicional.

    ResponElimina
  4. QUe original, m'he quedat ben sorpresa en veure que són macarrons de postres! És ben bé una recepta inspirada en l'arròs amb llet, oi?
    M'encanten aquestes receptes tradicionals típiques de cada zona...

    ResponElimina
  5. És veritat que les receptes tradicionals son las que no hem de perdre. Gràcies per compartir aquesta, jo no la coneixía.

    Petons

    ResponElimina
  6. Que raro postre!!!! Jamás habia oido hablar de el, por lo que veo esa pasta parece la pasta mafalde.. que curioso, tiene que estar bien bueno. Gracias por enseñarlo!! Besos!

    ResponElimina
  7. Siempre que vienen a visitar este blog a que descubra la armonía de los colores mágicamente enviado por mensaje de texto fenomenal. Gracias.
    Si estás en mi blog sería un honor, si la votación en TOPblog y yo entiendo que te gusto y me vas a volver.
    Un buen día para ti!

    ResponElimina
  8. Ha de ser molt bó. Es pot fer amb macarrons normals o algun altre tipus de paste que trobem al super o només queda bé amb aquests macarrons d´Eivissa?
    Salut.

    ResponElimina
  9. ¡Qué curioso!... ¡¡Como el arroz con leche!!.. Imagino que conoceras los macarrones de arroz de la marca gallo y que son los que utilizamos los celíacos.
    No conocía que teneis unos especiales de San Juan.
    Un besote. Lourdes.

    ResponElimina
  10. Les receptes de les àvies són les millors, i si són de les besàvies... no et dic!!! Deu estar molt orgullosa de tu en veure que fent la seva recepta tens un record per a ella.
    A mi l'arròs en llet no m'agrada, però aquest plat me l'apunto perquè m'agrada molt la pasta i -salvant les distàncies- aquest plat em recorda les tallarines a la carbonara, però en dolç.
    El toc de la canyella queda molt bé, a mi m'agrada, i sempre en poso a sobre de la crema.
    Un petonàs!

    ResponElimina
  11. Que ilusión me ha hecho encontrar tu blog, y que seas de Ibiza, cuando he visto los macarrones de San Juan he pensado, esta mujer conoce ibiza jajaja y resulta que eres de ibiza, yo vivo en San Jordi
    Ya te tengo enlazada a mis blogs para no perderte de vista.
    Un besito y bona nit

    ResponElimina
  12. Estimada Maria gràcies per la seva visita i el petó aprecieri. Es difícil para mí Soy capaz de traducir sólo saben Inglés, pero lo intento. Su blog está lleno de color!

    ResponElimina
  13. És molt bo! Quan era petita el meu menjar favorit és:)

    ResponElimina
  14. M'ha encantat conèixer aquestes postres!! Et prometo que mai havia sentit parlar...que original!!

    Núria

    ResponElimina
  15. Anda que xuli !!!!!! no ho coneixia aixó jo ..... deu estar molt bó i més suau que l'arrós amb llet perque aquesta pasta deu quedar més lleugera que no pas l'arrós.

    petunets i bon cap de setmana

    ResponElimina
  16. vaya cosas ricas me he perdido.. menos mal que ya me voy a poner las pilas.. jaaaj
    este postre nunca lo había visto... pero tiene una pinta deliciosa... apuntamos...!!
    mil besos wapa

    ResponElimina
  17. Ostres, primer m'he imaginat uns macarrons amb formatge i gratinats al forn...però vec que no! ...uns macarrons dolços...Ostres, ostres!
    Ptnts

    ResponElimina
  18. Ostres! no n´havia sentit a parlar mai d´aquests macarrons, ni tan sols crec que hagi vist aquest tipus de pasta, és una recepta interessantíssima, queda apuntada a les tradicionals, ja saps que és de les que a mi m´agraden.
    Una abraçada i un petonàs

    mai

    ResponElimina
  19. Jo tampoc coneixia el teu bloc, n´hi a ningú de Eivissa.
    No conec aquest plat però un dia el provaré.
    Ja t´hi apuntat a la llista per seguir-te.
    Fins aviat.

    ResponElimina
  20. No lo conocia y me ha sorprendido,no creia que hera dulce,pero me gustan mucho las recetas tradicionales y que no se pierda la costumbre.
    Un beso.

    ResponElimina
  21. Macarrons per a postres!!Aquests els he de provar. Les meves filles son unes fanàtiques dels macarrrons. Els hi podria fer macarrons de primer plat i macarrons de postres.
    ptns.

    ResponElimina
  22. Maria Jose,
    Aquests "macarrons" tan especials de Sant Joan, tenen una pinta sensacional. A més, les receptes tradicionals són les millors i mantenir-les és una manera de no perdre les arrels. Una abraçada

    ResponElimina
  23. No conocía yo esta receta, pero me imagino el sabor a canela con la suavidad de la leche y la pasta y me dan ganitas de meter mano en la foto.
    Además, las recetas de las abuelas tienen un encanto especial, verdad?
    Besitos sin gluten

    ResponElimina
  24. ¡Qué curioso! Nunca había oído que la pasta se usara en un postre.
    Muy rico debe de estar.
    Un besín
    Carmenpiva

    ResponElimina
  25. Que bueno, nunca lo había visto y me parece una receta genial, ¿ si no se encuentran esos macarrones , que se puede utilizar? besos, pepa.

    ResponElimina
  26. ¡Pero qué original! No conocía nada parecido (que no sea el arroz con leche, claro). Espectacular.

    Un beso.

    ResponElimina
  27. Que buena pinta tiene esta receta, y si sabe como el arroz con leche...

    Un saludo
    Jorge
    http://pocohecho.wordpress.com/

    ResponElimina
  28. Venga a mirar la foto buscant els macarrons jajajaja.

    No ho havia vist mai això, deu estar molt bo :)

    ResponElimina
  29. This recipe seems delicious !
    Kiss from Athens

    ResponElimina
  30. Marymary:
    Holaaaa!!! es un modo diferente de comer pasta, gracias, un beso

    La cuina vermella:
    A mí també m´agrada això de descubrir plats típics i desconeguts per a mi...una superabraçada!!

    Maria:
    El cert és que és l´unica recepta de pasta dolça que conec, xoca un pelet però és un plat boníssim!!

    Gemma:
    Holaaa!!!No sé quin origen pot tenir aquest plat però si que es sembla molt a l´arroç amb llet..m´alegro que t´hagi agradat :)

    MaryLou:
    Si les tenim que anar recopilant, és el nostre "deure" no creus? petonets

    Laura:
    He tenido que buscar una foto de pasta mafalde jajaja pero sí se parece, igual esta tiene la ondulacion mas grande pero si se parece bastante...un beso

    Genanina:
    Muchisimas gracias por tu visita y tus cariñosas palabras, un besazo

    Pilar:
    Hola maca, no en tinc ni idea, com sempre he vist aquest plat amb el macarrons d´aquí no ho se...però si vols jo et puc enviar una bossa dels autèntics, ja em diràs...petonets

    Pikerita:
    Pues no, no conozco los macarrones de arroz de los que me hablas...la verdad es que estoy muy mal informada sobre la celiaquia, por eso me alegro muchisimo conocer blogs como el tuyo...un besazo

    Margarida:
    Sí les receptes que ens han ensenyat les nostres besàvies, avies i mares són les millors, jo també ho crec...i t´aseguro que encara que s´assembli no té res a veure amb l´arroç amb llet en quant a sabor...benvinguda al club de m´agrada la canyella :) petonets

    Rosa:
    Hola!!! no falla no? macarrones de Sant Joan? de Ibiza fijo jajaja yo tambien me paso por tu blog...un beso

    Amalia:
    Gracias por tu visita, estas en tu casa!!! un besazo

    CocinArte:
    Si no es coneixen xoquen un poc jajaja però t´aseguro que són molt bones...petonets

    Mar:
    Potser no queda tan pastós com l´arròs, i jo li poso molta llet perquè m´agraden ben caldosetes...mua

    ResponElimina
  31. Caram Maria José, quina recepta més original!! La desconeixia!! Gràcies per apropar-nos un plat tradicional com aquest! :)
    Petons!

    ResponElimina
  32. Fargopatt:
    Holaaaa!!!! venga que aun estas a tiempo de llegar a algun bol :) besitos

    Marta:
    Jajaja són força originals oi? petonets

    Mai:
    M´alegro que t´agradi, el cert és que són unes postres que m´encanten i jo també penso que no hi ha que deixar perdre les tradicions...petonets

    Els peixos:
    Quina alegria la teva visita, espero que siguem en contacte...petonets

    Mesilda:
    Gracias guapa, me alegro que sea de tu agrado...un beso

    Annafs:
    Jajaja això mateix van dir els meus fills!!!! una abraçada

    Josep:
    Moltes gràcies, estic totalmente d´acord amb tu...una abraçada

    Zerogluten:
    Holaaa!!!que guai que te guste la receta guapa, hay que mantener estas tradiciones y enseñarselas a nuestros hijos...besitos!!

    Carmenpiva:
    Jajajaja en Ibiza somos asi de raros!!! no, en serio tu pruebalas que te aseguro que son cosa buena...un besazo y gracias por pasarte

    Pepa:
    Pues no tengo ni idea, solo he preparado este plato con los macarrones tradicionales...pero supongo que un tallarin anchito podria servir y si no dimelo y te mando una bolsa vale? besitos

    Maria:
    Hola guapisima, muchas gracias por dejarme tus cariñosas palabras...un beso

    Pocohecho:
    La receta es muy parecida pero no acaba de tener el mismo sabor, es menos pastosa....un abrazo

    Bajoqueta:
    Jajaja quina gràcia m´has fet!!! petonets

    Mary:
    Holaaa muchas gracias guapa, un besazo

    Mercè:
    Gràcies a tu per pasar-te i deixarme les teves paraules, un petonàs!!!

    ResponElimina
  33. Com molt bé dius, s'assembla força a l'arròs amb llet. La veritat és que té molt bona pinta :-D

    ResponElimina
  34. Surfzone:
    Merci, té un gust diferent de l´arròs...a mi m´agraden molt ben fresquets...petonets

    ResponElimina
  35. Yo que llevo casi todo el verano sin ganitas de nada, con un único antojo y mira tú que me lo estaba perdiendo aquí.
    Yo sí conozco una receta parecida. En mi casa, de chicos, nos hacían casi más pasta con leche que arroz idem. Y aún hoy dudo qué me gusta más.

    Ese tipo de macarrón típico vuestro pues no, pero fideos con leche sí que hacían tanto la gente mayor como mi madre. Yo a veces aún también lo hago ya que es mucho más rápido. Eso sí, el punto de la pasta no la tiene el arroz... puede gustar más o menos, pero es distinto, verdad?

    Ay, cómo me alegro... de isla a isla y seguimos coincidiendo. Me encanta esa tradición vuestra por San Juan.

    Besotes

    ResponElimina
  36. What an unusual recipe. I've never had rice pudding in this manner before, but it sounds really comforting and lovely.

    ResponElimina
  37. Adormidera:
    Que cariñoso comentario me has dejado...me gusta muchisimo!! lo de isla a isla me ha llegado jajajaja...y si que tienes razon el punto del arroz no lo tiene la pasta pero lo que uno acostumbra a comer de niño a que tiene un sabor especial??? besitos guapa, gracias por pasarte!!

    Y:
    Me alegro que te haya gustado, que amable haberme dejado unas palabras, te espero cuando quieras....besos

    ResponElimina
  38. on es poden trobar-comprar, els macarrons de san joan????

    ResponElimina
  39. Hola! Sóc d'Eivissa i només voldria comentar que els macarrons de Sant Joan (que de fet no són macarrons, algú es va equivocar quan aquesta pasta va arribar a l'illa) són una tradició que es manté. La meva mare en fa cada any i a molts pobles per Sant Joan n'hi ha concursos. El plat es manté prou viu però fora de l'illa no és conegut.

    ResponElimina
  40. Hola desde hace unos años los macarrones de San Juan ya no se pueden encontrar en el super. podrías indicarme qué tipo de pasta utilizas para que queden igual?? Las que yo he probado quedan muy gruesas y no me gustan. Muchas gracias

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Pepita, en Ibiza aún puede encontrarse esta pasta pero no siempre así que cuando no la encuentro busco una variedad que se llama "mafalda corta", te paso un enlace para que veas cuál es la que compro. Un beso!!
      http://www.gourmetwarehouse.ca/sites/default/files/styles/zoom_image/public/images/product/13237.jpg?itok=fv2Btgdx

      Elimina

Gràcies per passar per la meva cuina i deixar-me un comentari.
Maria José

Gracias por pasar por mi cocina y dejarme un comentario.
Maria José