Menú

dijous, 25 de març de 2010

HEMC 42 - PA DE PESSIC DE TE CHAI I ESPÈCIES

hemc 42 - postres con té

Aquesta vegada m'ha costat bastant trobar una recepta per poder participar en l´HEMC d´aquest mes....l´ingredient triat per La Mambalina ha estat el te i fins aquest cap de setmana no he donat amb una recepta que m´agradés...totes les que trobava usaven la varietat de te verd Matcha (que no s'infusiona sinó que es menja, per això és molt usat en la cuina) però és molt complicat trobar-ne a Eivissa...

Per a la meva recepta he usat el te Chai, una barreja hindú d'herbes i espècies que és una de les begudes més populars de l´India...confesso que aquests dies més d'una vegada he obert la bosseta que el contenia i m'he omplert del seu aroma...el trobo deliciós!! em fa evocar un orient llunyà i misteriós (imaginació que té una jajaja)...a més, segons he pogut esbrinar, el te Chai té un munt de propietats i beneficis, entre ells reforçar el sistema immunològic...

De l´India és també originari un dels meus poetes preferits, Rabindranath Tagore...tan m´agrada que em conec alguns passatges de la seva obra de memòria i les seves paraules m'impressionen sempre...per molt que les llegeixi una i altra vegada...

La teva mirada, ansiosa i trista, vol endevinar el meu pensament.
També la lluna vol penetrar al mar.
Coneixes tota la meva vida, ja que res no et vaig amagar. Per això no saps res de mi:
Si la meva vida fos una gemma, la trencaria en cent trossos i amb ells faria un collaret que posaria al teu coll.
Si la meva vida fos una simple flor, petita i suau, l'arrencaria de la tija per col•locar-la al teu cabell.
Però la meva vida és un cor, estimada meva, i quins són els seus límits?
No coneixes les fronteres d'aquest regne, malgrat regnar en ell.
Si el meu cor no fos més que plaer, floriria en un somriure feliç i ho comprendries en un instant.
Si no fos més que dolor, es vessaria a clares llàgrimes i reflectiria en silenci el seu secret.
Però és amor, estimada meva.
El seu plaer i el seu dolor són infinits, la seva misèria i la seva riquesa són eternes.
És tan a prop de tu com la teva mateixa vida, però mai no podràs conèixer-lo del tot”



PA DE PESSIC DE TE CHAI I ESPÈCIES

Ingredients:
-6 bossetes de te Chai (15gr.)
-½ tassa d'aigua bullint
-4 unces de mantega sense sal a temperatura ambient
-½ tassa de sucre blanc
-½ tassa de sucre moreno
-¼ tassa d'oli
-2 ½ tasses de farina de blat
-1 sobre de llevat de rebosteria
-2 culleradetes de canyella mòlta
-1 culleradeta de gingebre mòlt
-1 culleradeta de cardamom mòlt
-1 culleradeta de clau d'olor mòlta
-½ culleradeta de nou moscada ratllada
-¼ de culleradeta de sal
-2 clares d'ou a temperatura ambient
-½ culleradeta de cremor tàrtar
-sucre mòlt per adornar

Preparació:
Col•locar les bossetes de te en un bol, vessar sobre elles l'aigua bullint i deixar reposar durant 5 minuts. Retirar les bossetes de te i deixar refredar completament la infusió.
Batre la mantega amb unes barnilles elèctriques fins que quedi esponjosa. A poc a poc, afegir ¼ tassa de sucre blanc i tot el sucre moreno, i batre bé fins que quedi cremós. Afegir l'oli i el te refredat.
Tamisar juntes la farina, les espècies, el llevat i la sal i afegir a la barreja anterior.
Batre les clares a punt de neu i afegir a poc a poc el sucre reservat i el cremor tàrtar. Incorporar les clares a la massa anterior i mesclar amb una espàtula amb moviments envoltants.
Enfornar a 180º prop d'una hora. Deixar refredar completament abans d'empolvorar amb sucre mòlt.

Fons: “The baker esenciales”. Carol Bloom (amb modificacions)

49 comentaris:

  1. Enhorabuena por la participación.
    Un pastel riquisimo x

    ResponElimina
  2. Se ve riquísimo este bizcocho, muy original la incorporación del te.
    Ideal para un buen desayuno.
    Un besín.

    ResponElimina
  3. un bizcocho delicioso, me encantan los bizcochos de especias y este al sumarle el aroma del té debe ser una maravilla.

    Bicos

    ResponElimina
  4. Un bizcocho muy original.
    Seguro que su sabor es especial.
    Un beso.

    ResponElimina
  5. Hola!! Quina aroma i gust que deu tindre.... amb el munt d'especies que porta!!!

    ResponElimina
  6. Mai no havia cuinat amb te, emperò ara, que us veig en molts blogs tantes receptes amb te i tan bones... crec que hauré de fer un pensament!

    Aquest bescuit que has fet sembla el gató mallorquí, l’has tastat? De ven segur el gust deu ser força diferent, veritat?

    Una besada!

    ResponElimina
  7. Oooh, se ve delicioso. Me encanta Chai y el sabor que ofrece a los pasteles...

    ResponElimina
  8. Bastantes ingredientes! se ve bastante buena la combinacion y la foto final lo afirma :) Valió la espera porque el resultado se ve bastante bueno, muchos éxitos en el concurso! nos vemos en el recuento :)
    Un saludo.!

    ResponElimina
  9. Maria José, quin pa de pessic més preciós!!! I amb l'aroma boníssima del chai tea de ben segur que boníssim!
    Petons!

    ResponElimina
  10. Es veu exquisit...i quines fotos mes maques!

    Una abraçada,

    ResponElimina
  11. Enhorabuena por este pan y por tu participación en el hemc. Con el saborcito a té debe ser una delicia. Besitos y buen finde.

    ResponElimina
  12. Quina delícia, t'ha quedat de meravella, m'apunto la recepta, gràcies. Petons

    ResponElimina
  13. Me gusta mucho el té pero el Chai no lo he probado todavía. Te ha quedado un pastel precioso y muy delicado.
    un biquiño

    ResponElimina
  14. Qué rico tiene que estar esto con todas esas especias!

    ResponElimina
  15. Mai he cuinat amb te perquè tinc la sensació que ha de ser amargant...ara faré una pregunta de "principiant": amb infusió de menta(no és te,clar...) també es poden fer cocs,o pans de pessic?,jo començaria per aquí i després amb el te.Les paraules que has triat de Tagore són realment boniques i clares!.a reveure,mercè-dest.cass.

    ResponElimina
  16. Tengo en casa té azul y era lo más raro que había probado, me queda pendiente el Chai que no lo he visto, pero me hare con el a ver si me transporta como a tí a Oriente (es más barato que coger un avión :pppppp)
    Un beso guapa

    ResponElimina
  17. M.Jose, quin pa de pessic mes bo, amb tantes espècies i te....la poesia m'ha agradat molt, aquest poeta el desconeixia, ja miraré de trobar alguna cosa...
    petons

    ResponElimina
  18. Que rico, cuantas especias, que sabor...me gusta muchisimo.

    Besos!

    ResponElimina
  19. Este pa de pessic seguro que tiene un sabor muy especial con ese té y esas especies.
    Besos

    ResponElimina
  20. Com m'ha agradat aquest passatge que has escrit!!!!! I la foto es espectacular!!!! I el pastís sona de maravella!!! Este no lo has amasado no?,jaja. Yo éste mes no he participado, no dí con la receta adecuada , así que mi enhorabuena por presentar éste magnífico pa de pessic, si es que mi niña tiene unas manitas!!!!! Petonsssssssssss

    ResponElimina
  21. Se ve buenisimo!nunca he probado con te,asi que me llevo la receta,por los ingredientes que lleva,seguro que esta muy sabroso....la poesia preciosa.
    Besets.

    ResponElimina
  22. Entre el te i la barreja d'espècies, aquest pa de pessic ha de quedar molt gustós... I té un tall molt bonic.

    ResponElimina
  23. ¡Qué exótico!... Tiene que sorprender el primer muerdo y yo soy de las que me quedo ahí con el cacho en la boca para intentar averiguar que lleva.
    Besotes.

    ResponElimina
  24. Genial con té, he visto varias recetillas con té incluso hice una con mucho miedo porque no sabía como quedaría, la hice con té de manzana, canela y miel quedó extraordinario decoré con mango,así que este también lo voy a provar porque se ve muy rico y ya se a lo que le tiro jejeje
    mil besos.

    ResponElimina
  25. Que rico debe de estar..así tan especiado,me chiflan las especias...hay que atreverse,desde luego sorprenden!!

    UN beso y feliz in de semana!!

    ResponElimina
  26. Con lo que me gusta el té y las combinación tan deliciosa de especies que lleva seguro que este bizcocho está espectacular.
    Un besito

    ResponElimina
  27. Quin poema més bonic! M'ha agradat molt!
    El te, en canvi... Sóc l'única de casa que en pren (als altres no els agrada), però mai l'he utilitzat per fer pans o pastissos. I no sé per què, però em penso que sóc una mica reàcia, tot i la bona pinta que té el quer tu has fet.
    Bé, maca, que passis una bona Setmana Santa!
    Petons

    ResponElimina
  28. Pues me parece una pasada este bizcocho, las especies en reposteria son perfectas y con esta mezcla!
    Has salido airosa del reto, bravo!
    Besos!

    ResponElimina
  29. Hola bonica! doncs a mi em passa com a la Mercè i a la Margarida, m'agrada molt el te, en infusió, però mai he provat de fer pa de pessic amb ell, i si et soc sincera, em fa l'afecte que ni amb especies que no sigui la canyella.

    Però últimament en veig molts, i em faria gracia provar-lo, me'n aconselles algun en concret per començar?

    La foto es preciosa :-), com sempre, tens molt de gust, bonica.

    un petó molt fort.

    ResponElimina
  30. Me ha gustado mucho este bizcocho con el toque del té. Tiene que ser delicioso. Ya me gustaría tener ahora un trocito y poder degustarlo en el desayuno.

    Besitos.

    ResponElimina
  31. Uy te debe haber quedado muy bueno, con esas mezclas de sabores.
    La verdad es que nunca he hecho ningún cake con te pero ya veo q el resultado es fantástico.
    Bs guapa (y muy bonita la foto y el poema aunq yo soy muy burra y lo de la poesía como q no la entiendo)

    ResponElimina
  32. un poema es a veces más revelador que cualquier acción que se lleve a cabo...un sabor te transporta a situaciones ya vívidas y ensoñaciones imposibles....un pastel delicioso

    ResponElimina
  33. Que bo!
    La veritat és que l'aroma de les espècies i d'alguns tes canvien molt el pa de pessic, m'ha agradat la teva recepta igual te la copio amb el teu permís
    Una salutació

    ResponElimina
  34. Mai he cuinat amb te però una bona tassa de te chai (i amb cacao), m'encanta!

    ResponElimina
  35. Quina recepta més bona!!! Això del te ha de ser difícil d'usar, malgrat tot. Allò del te matcha, en vaig tastar una recepta de gelat en un japonès de València i era molt bo. Salutacions

    ResponElimina
  36. Jo ai he probat el te verd Matcha...és un gran desconegut per mi...ni idea de quin gust deu tenir...a veure si hi poso remei aviat! :)
    Petunets,
    Eva.

    ResponElimina
  37. Menos mal que soy de Napoles y entiendo el catalán :-)
    Me encanta la receta, enhorabuena por tu blog!

    ResponElimina
  38. Qué calidad María José, espectacular...

    ResponElimina
  39. Doncs fa bona pinta. No sóc massa de te, però segur que queda ben bo. Un petó.

    ResponElimina
  40. Qué cosa mas rica, y yo me lo estaba perdiendo, no tengo perdon jamia!!! Un besote

    ResponElimina
  41. Ana Powell:
    Gracias guapa, un beso

    Dely:
    Es muy aromático, me alegro que te guste, besitos

    Rakelilla:
    Pues entonces creo que sería de tu agrado, un beso!!

    Empar:
    Te lo aseguro, no es el típico bizcocho, el sabor es totalmente diferente, besitos

    Maria:
    Siii jajaja les espècies li aporten un sabor peculiar...petonets

    Xavier:
    Jo tampoc, és la primera vegada que utilitzo el te per un bescuit...siii si he tastat el gató, també l´he fet ( http://ditifet-cuina.blogspot.com/2009/09/gato-dametlles.html ) és un dels meus dolços preferits, però aquest no s´hi pareix en res, són totalment diferents!!!

    Stella:
    Me alegro que te guste, gracias!!! un beso

    Oscar:
    Hola!! muchas gracias, la verdad es que este HEMC ha sido poco original no crees? mas que tener el te por ingrediente parecia que el tema eran los bizcochos y las madalenas :))

    Mercè:
    Si, el cert és que l´aroma d´aquest te és totalment encisador, m´agrada moltíssim...un petonàs

    Sonia-L´Exquisit:
    Moltes mercis maca, un petonet

    Maria Jesús:
    Hola guapa, mil gracias por tu visita, un beso

    Carmen (Dulces bocados):
    Gràcies a tu per passar-te, un petó!!

    Pilar-Lechuza:
    Pues entonces te lo recomiendo, creo que este te te gustaria, muchas gracias guapa y un besito

    Miriam:
    Es super aromático, la cocina quedó con un olor delicioso, un beso!!

    Espe:
    Muchas gracias!! besos

    Mercè:
    No creguis que soc la persona indicada per aconsellar-te perquè era la primera vegada que utilitzava el te en una recepta, però penso que si podries usar menta, és una infusió també, i no et pensis que el te és molt amargant, com té moltes espècies queda bo, si t´animes amb la menta m´ho diràs? un petonet i mercis!!!

    Quo:
    Te azul???? ostras no lo habia oido en mi vida, y como no te animaste con alguna receta? te habría quedado un postre chulisimo!!! y a que sabe? ...no me hables de avionessss jajajaja mira que me planto ahi eh??? :D un besazo!!!

    Núria:
    M´alegro molt que t´agradi la poesia, et recomano aquest autor de debó que té unes poesies precioses!!! petonets

    Laura:
    Hola guapa, gracias por pasarte, un besito y muchas gracias

    Mese:
    Te aseguro que es un bizcocho totalmente diferente, sabe a un monton de especias a la vez...besitos

    Elvira:
    Me encanta que te guste!!! amasar yooooooo??? eso que es lo que es??? jajaja nooo yo no amaso que eso tiene contraindicaciones :P jajaja un besito guapa!!!!

    Mesilda:
    Muchas gracias, me gusta que te agrade lo que he escrito, un besito

    Gemma:
    Si que ho va ser gustós, a mi es que les aromes de espècies m´agraden molt, un petonàs!!

    ResponElimina
  42. Pikerita:
    Siii esa es la palabra exacta: exótico, así es este bizcocho...me parto con tu comentario, yo es que hago lo mismo cuando como algo con algun ingrediente que no identifico...un besazo

    Chus:
    Ummm que buena combinacion esa que dices de manzana, canela y miel, estoy segura que me encantaria...un beso

    Silvia:
    Desde luego si no se prueban las cosas no se puede decir si gustan o no, por eso estoy contenta de haber hecho esta receta, me encanta experimentar con recetas nuevas!!! un besito

    Clemenvilla:
    Pues si te gusta el te este es tu bizcocho :)) besitos

    Margarida:
    I a mi m´agrada que t´agradi!!! el te chai potser és més fort però podries provar amb alguna varietat més suau, estic segura que vos agradaria a tots...un petonet

    Unodedos:
    Hola guapa, muchas gracias por tus cariñosas palabras, un besito

    Maduixa:
    Si no t´animes no ho sabràs si t´agrada :) potser aquest és molt especiat si no vols un gust massa fort però amb una varietat més suau segur que t´agrada...moltes gràcies pel teu comentari...petonets!!

    Mónica:
    Ojala pudiera hacerte llegar un trocito :D un beso

    Ly:
    Yo tambien era la primera vez que lo probaba, y la verdad es que me gustó más de lo que creía...pero a ti te suena bien la poesia??? pues ya esta!!! :)) un besazo guapa

    Anonimo:
    Uy creo que no estoy deacuerdo contigo...un poema puede revelar muchas cosas pero...más que cualquier accion??? nuze nuze...supongo que depende de las experiencias de cada uno :P

    Donibaneko:
    Permís concedit i encantadíssima que t´hagi agradat, espero que em diguis si t´agrada val? petonets

    Glòria:
    Te chai mesclat amb cacao?? m´ho has d´explicar això perquè a mi el cacao m´agrada amb tot...un petonet

    Francesc:
    Jo no l´he tastat mai al te matcha i estic desitjant trobar-ne per saber quin gust fa...mercis per la visita!!!

    El cullerot Festuc:
    Si proves el matcha ja em diràs si t´ha agradat val? un petonàs!!!

    Pier:
    Pues que bien, asi no te hara falta traductor :) gracias por la visita!!

    El futuro bloguero:
    Graciassssss!!! me alegro que te guste!!

    Jordicine:
    Encara que no t´agradi molt el te estic segura que aquest bescuit t´agradaria, perquè és molt aromàtic i tampoc té tan de sabor a infusió...així que ja saps :)

    Eva:
    Como que no??? ale perdonada...pasa, sientate y corta un buen trozo que voy preparando la cafetera :D un besito!!

    ResponElimina
  43. ... Mi canción será como unas alas para tus sueños y se llevará tu corazón hasta el fin de lo ignorado. Cuando la noche negra se eche en tu camino, mi canción será sobre tu frente como la estrella fiel. Se sentará en las niñas de tus ojos y guiará tu mirar hasta el alma de las cosas...

    No te voy a mentir. Yo no me lo se de memoria. Me he tirado a la librería a buscarlo... nada más quiero decirte que después de esto las palabras sobran...

    ResponElimina
  44. Hola,

    porto el blog del Club de Cuines (a clubdecuines.cat), portal de cuina de TV3 i Catalunya Ràdio, i de cara a St Jordi volia demanar als blogs de cuina en català que em recomanessin un llibre de cuina i que em diguessiu en una frase o dos perquè us agrada o el recomaneu. M'ho pots enviar per correu electrònic a clubdecuines@tv3.cat? D'això en vull publicar un text o varis, que servirà tant per conèixer llibres de cuina com per conèixer blogs com el teu...

    Esborra aquest comentari quan vulguis, ja entenc que no va lligat amb el contingut d'aquest text, però no trobava altre manera de contactar.

    Gràcies!

    Roger

    ResponElimina
  45. Qué mala eres, haces que pequemos con todas estas tentaciones tuyas.
    Una receta espectacular.

    Besos.

    ResponElimina
  46. Maite (Mai):
    Si, las palabras a veces sobran pero otras veces son lo unico que tenemos...un besito especial

    Roger:
    Hi ha data tope d´entrega? han de ser llibres en català? mercis per pensar amb mi!!!

    Sivia:
    Que es mejor tentar o dejarse tentar? ;)

    ResponElimina
  47. "Si acaso piensas en mí, te cantaré cuando el anochecer
    lluvioso suelta sus sombras por el río, arrastrando, lento,
    su luz vaga hacia el ocaso; cuando lo que queda del día
    es ya demasiado poco para trabajar o jugar.
    Te sentarás sola en el balcón que da al Sur, y yo me
    pondré a cantarte en el cuarto oscuro. El olor de las hojas
    mojadas entrará por la ventana, en el crepúsculo creciente,
    y los vientos tormentosos clamorearán en los cocoteros.
    Traerán la lámpara encendida al cuarto, y entonces
    me iré yo. Y tú, quizá, entonces, escucharás la noche, y
    oirás mi canción cuando esté yo callado"

    Si acaso piensas en mí. R. Tagore

    Por la ventana me llega olor a hojas y tierra mojada. Ha vuelto a llover... Adivino con la memoria el aroma del té

    Quizá Anónimo quiso decir que ese poema esconde más de tí, que todas las acciones... no sé... me da que pensar. Si no era eso, yo sí estoy por creerlo.

    Me ha encantado la entrada. Ya ves, me fijo menos en la receta, pero sólo porque sé que, viniendo de tus manos, sólo sería un acto más de delicado y generoso amor.

    Un día quedaremos a desayunar.

    Un beso

    ResponElimina
  48. Adormidera:
    Cuando quieras intercambiamos pareceres :)

    ResponElimina

Gràcies per passar per la meva cuina i deixar-me un comentari.
Maria José

Gracias por pasar por mi cocina y dejarme un comentario.
Maria José