dimarts, 30 març de 2010

RUBIOLS

Els rubiols són uns dolços típics de Mallorca amb forma de mitja lluna que antigament es preparaven per Setmana Santa i actualment es mengen tot l'any..poden omplir-se de diverses coses: cabell d'àngel, crema pastissera, confitura o brossat barrejat amb sucre...amb la massa sobrant es preparen els crespells usant un talla-pastes amb forma d'estel, lluna, flor...aquesta recepta és de la meva mare que els prepara des de que recordo...




RUBIOLS

Ingredients (en surten unes tres dotzenes):
-1 quilo de farina fluixa
-100 g de sucre en pols
-2 rovells d'ou
-2 tasses (de cafè) d'oli
-2 tasses (de cafè) de suc de taronja
-2 tasses (de cafè) d'aigua
-200 g de llard
-ratlladura d'una llimona

Preparació:
Pastar tots els ingredients fins que quedi una massa llisa i posar-la a la nevera durant una hora.
Passat aquest temps, agafar porcions de massa i estirar-les amb el rodet, col•locar en el centre de cada una d´elles una cullerada del farcit elegit, doblar i tallar, perquè quedi segellat ajudar-se d'una forquilla.
Coure al forn a 180º durant 30 o 40 minuts, deixar refredar i empolvorar de sucre mòlt.

Fa poc vaig llegir una curiosa explicació del que és l´Amor...en "El banquet", Plató planteja que hi va haver un temps que la terra estava habitada per persones amb tres sexes diferents: el masculí, regit pel sol; el femení, regit per la terra; i l'androgin, regit per la lluna i format per la unió dels dos sexes anteriors...aquests éssers van provocar la ira dels déus i, per sotmetre'ls, Júpiter els va dividir en dues meitats, convertint-los en éssers incomplets i condemnant-los a desitjar eternament la unió amb la seva meitat perduda...les tres formes d'amor sexual queden així explicades: els heterosexuals són descendents d'éssers andrògins i els homosexuals provenen d'éssers completament masculins o femenins...es per això que les persones són felices i completes en trobar la seva altra meitat i d'altres mai no aconsegueixen assolir la felicitat perquè no troben la persona precisa per molt que la busquin o també perquè s'equivoquen en la seva elecció...

dijous, 25 març de 2010

HEMC 42 - PA DE PESSIC DE TE CHAI I ESPÈCIES

hemc 42 - postres con té

Aquesta vegada m'ha costat bastant trobar una recepta per poder participar en l´HEMC d´aquest mes....l´ingredient triat per La Mambalina ha estat el te i fins aquest cap de setmana no he donat amb una recepta que m´agradés...totes les que trobava usaven la varietat de te verd Matcha (que no s'infusiona sinó que es menja, per això és molt usat en la cuina) però és molt complicat trobar-ne a Eivissa...

Per a la meva recepta he usat el te Chai, una barreja hindú d'herbes i espècies que és una de les begudes més populars de l´India...confesso que aquests dies més d'una vegada he obert la bosseta que el contenia i m'he omplert del seu aroma...el trobo deliciós!! em fa evocar un orient llunyà i misteriós (imaginació que té una jajaja)...a més, segons he pogut esbrinar, el te Chai té un munt de propietats i beneficis, entre ells reforçar el sistema immunològic...

De l´India és també originari un dels meus poetes preferits, Rabindranath Tagore...tan m´agrada que em conec alguns passatges de la seva obra de memòria i les seves paraules m'impressionen sempre...per molt que les llegeixi una i altra vegada...

La teva mirada, ansiosa i trista, vol endevinar el meu pensament.
També la lluna vol penetrar al mar.
Coneixes tota la meva vida, ja que res no et vaig amagar. Per això no saps res de mi:
Si la meva vida fos una gemma, la trencaria en cent trossos i amb ells faria un collaret que posaria al teu coll.
Si la meva vida fos una simple flor, petita i suau, l'arrencaria de la tija per col•locar-la al teu cabell.
Però la meva vida és un cor, estimada meva, i quins són els seus límits?
No coneixes les fronteres d'aquest regne, malgrat regnar en ell.
Si el meu cor no fos més que plaer, floriria en un somriure feliç i ho comprendries en un instant.
Si no fos més que dolor, es vessaria a clares llàgrimes i reflectiria en silenci el seu secret.
Però és amor, estimada meva.
El seu plaer i el seu dolor són infinits, la seva misèria i la seva riquesa són eternes.
És tan a prop de tu com la teva mateixa vida, però mai no podràs conèixer-lo del tot”



PA DE PESSIC DE TE CHAI I ESPÈCIES

Ingredients:
-6 bossetes de te Chai (15gr.)
-½ tassa d'aigua bullint
-4 unces de mantega sense sal a temperatura ambient
-½ tassa de sucre blanc
-½ tassa de sucre moreno
-¼ tassa d'oli
-2 ½ tasses de farina de blat
-1 sobre de llevat de rebosteria
-2 culleradetes de canyella mòlta
-1 culleradeta de gingebre mòlt
-1 culleradeta de cardamom mòlt
-1 culleradeta de clau d'olor mòlta
-½ culleradeta de nou moscada ratllada
-¼ de culleradeta de sal
-2 clares d'ou a temperatura ambient
-½ culleradeta de cremor tàrtar
-sucre mòlt per adornar

Preparació:
Col•locar les bossetes de te en un bol, vessar sobre elles l'aigua bullint i deixar reposar durant 5 minuts. Retirar les bossetes de te i deixar refredar completament la infusió.
Batre la mantega amb unes barnilles elèctriques fins que quedi esponjosa. A poc a poc, afegir ¼ tassa de sucre blanc i tot el sucre moreno, i batre bé fins que quedi cremós. Afegir l'oli i el te refredat.
Tamisar juntes la farina, les espècies, el llevat i la sal i afegir a la barreja anterior.
Batre les clares a punt de neu i afegir a poc a poc el sucre reservat i el cremor tàrtar. Incorporar les clares a la massa anterior i mesclar amb una espàtula amb moviments envoltants.
Enfornar a 180º prop d'una hora. Deixar refredar completament abans d'empolvorar amb sucre mòlt.

Fons: “The baker esenciales”. Carol Bloom (amb modificacions)

diumenge, 21 març de 2010

SCOTCH BAPS

"...les olors tenen la característica de reproduir temps passats junt amb sons i olors mai igualats en el present. A Tita li agradava fer una gran inhalació i viatjar junt amb el fum i l'olor tan peculiar que percebia cap als racons de la seva memòria... " (Com aigua per a xocolata. Laura Esquivel)

"Penetra pel meu olfacte l'aroma del fenc. En la meva imaginació es desplega el panorama d'aquells divins llocs: que res hi ha tan suggestiu com una olor associada a una emoció" (Ramón Pérez de Ayala)

Qui no reviu situacions passades simplement aspirant de nou un aroma?... em passa sovint que recordo de cop experiències viscudes si m'envaeix per sorpresa una olor coneguda i que em porta records adormits per a mi fins a aquell moment...

Entre les meves aromes preferides estan l'olor de la terra mullada per la pluja... l´olor de la pell acabada de netejar (que li preguntin als meus fills si em torno enganxosa quan surten de la dutxa...), l´olor de la xocolata... ummm aquesta olor en realitat estimula a l'instant la resta dels meus sentits ;) ...m'encanta la seva olor i m'encanta el seu sabor!!! ...l´olor de la mar... i també m'agrada l'olor del pa quan s'està enfornant i envaeix tota la meva casa...

Aquests panets escocesos es mengen per a esmorzar amb cansalada... Escòcia és un país que no conec... però qui sap... potser algun dia el podré visitar... mentrestant aniré familiaritzant-me amb la seva gastronomia i somniaré amb el monstre del Llac Ness :))

SCOTCH BAPS

Ingredients:
-7 g de llevat en pols
-1 culleradeta de sucre
-3 ½ tasses de farina de blat
-1 tassa de llet tèbia
-1 ½ culleradetes de sal
-45 g de llard de porc o de mantega fosa
-1 cullerada de farina de blat addicional

Preparació:
Barrejar el llevat, el sucre i dues cullerades de farina. Incorporar-hi la llet tèbia a poc a poc i remoure-ho fins a obtenir una massa tova. Tapar-ho amb un film transparent i deixar-ho reposar en un lloc càlid 15 minuts.
Tamisar la resta de farina i la sal en un bol gran. Formar un forat al centre i afegir-hi la barreja anterior de llevat i el llard de porc o mantega. Remoure-ho amb una cullera de fusta fins que es barregi tot.
Col•locar la massa a una superfície empolvorada de farina i pastar-la bé. Formar una bola amb la massa i posar-la en un bol greixat d'oli. Deixar-ho reposar tapat amb film transparent en un lloc càlid una hora o bñe fins que la massa dobli el seu volum.
Escalfar el forn a 210ºC. Dividir la massa en 12 porcions i pastar-les una per una durant un minut a la superfície empolvorada amb farina. Formar una bola amb cada porció de massa i aplanar-les donant-lis forma ovalada. Disposar els ovals de massa en una safata de forn i empolvorar-los amb farina. Deixar-ho reposar tapat amb paper film a un lloc càlid uns 15 minuts o fins que dobli el seu volum. Pressionar el centre de cada panet amb el dit i enfornar fins que estiguin dauradets (uns 20-25 minuts).

Fons: Cuina escocesa. Anne Wilson


dilluns, 15 març de 2010

MONTE BIANCO

A part de cuinar, una de les meves aficions preferides és llegir. Hi ha res més gratificant que aparcar per una estona la nostra vida i submergir-se de ple en aventures i trames que d'una altra manera (es suposa...) no coneixeríem?... La meva afició és tal que puc tenir diversos llibres començats alhora i anar passant d'un a l´altre segons el meu estat d'ànim... (per descomptat combinant-los amb llibres de cuina :D)... des de sempre tinc el costum de subratllar a llapis aquells passatges que em van cridant l'atenció a mesura que vaig avançant en la lectura... i de fet més d'una vegada m'he trobat amb unes línies subratllades o amb pàgines marcades amb un paperet en tornar a rellegir algun llibre anys després... Últimament (en part a causa de la meva creixent afició per adquirir llibres de cuina i en part a causa de la falta d'espai per a emmagatzemar tots els toms com m'agradaria) agafo prestats els llibres de la biblioteca i només si algun m'agrada especialment l'adquireixo... però aquest costum m'impedeix subratllar les línies d'aquests llibres que només posseeixo per un temps limitat... així que he decidit que anotaré aquests bocins que em van cridant l'atenció... per a no oblidar-los... per a tenir-los a mà quan els vulgui recordar...

“Del dret i del revés. Aquests són els punts fonamentals de la calça i la base de tota peça. El punt del dret consisteix en una sèrie de llassades planes i verticals que creen la cara del teixit, i el punt del revés forma el dors. Un costat és llis; l'altre desigual. El dret és el que mostres al món; el revés, la suau i nuosa part interior que mantens en contacte amb la pell.” (El club dels divendres. Kate Jacobs)

Aquestes postres, com és evident, van rebre el seu nom en honor al Monte Bianco, els cims nevats del qual es veuen des de Lombardía, lloc d'on són originàries. També pot preparar-se sense la xocolata i si no es troben castanyes fresques admet usar-les envasades.

Amb aquesta recepta participo en el concurs de Lazy Blog patrocinat per Come Mai? i el premi del qual són 6 places per a assistir a Madrid a un seminari de cuina italiana.


MONTE BIANCO

Ingredients:
-1 mica de llavors de fonoll
-1 quilo de castanyes
-175 ml de llet
-50 gr. de sucre
-50 ml. de rom
-2 cullerades de cacau en pols
-sal
-nata muntada

Preparació:
Posar les llavors de fonoll en un quadrat de gasa i lligar-la. En una cassola dur a ebullició aigua amb una mica de sal i coure les castanyes i el fonoll a foc lent uns 45 minuts.
Escórrer i pelar les castanyes. Posar-les en una cassola amb la llet i coure-les a foc lent, aixafant-les amb una cullera de fusta perquè es desfacin, uns 15 minuts. Si fos necessari, afegir un poc més de llet calenta.
Quan la barreja espessi, incorporar el sucre i retirar del foc. Afegir el rom i el cacau i remoure. Passar a una plata o vàries segons com es vulgui presentar, formant una espècie de muntanya. Adornar amb la nata muntada formant un “cim nevat”.

Fons: "Cuchara de plata", Phaidon

dimecres, 10 març de 2010

COOKING CHALLENGE 2 - PASTA FRESCA

Un altre nou desafiament per a les “cookings”...aquesta vegada de la mà de l´Elvira, que va elegir per a aquest mes fer pasta fresca...com l'ocasió anterior, el dia elegit per publicar la recepta totes alhora ha estat el 10...uf, això del pas del temps és una cosa tan estranya...de vegades una hora se'm fa interminable i en canvi després miro cap enrere i m'adono que ha passat un dia, una setmana, un mes...em pregunto on se'n van els instants transcorreguts...

La proposta de l'Elvira m'ha fet pensar en un llibre de la mexicana Laura Esquivel que vaig llegir fa molt temps, "Como agua para chocolate". Aquesta novel•la narra la història d'un amor impossible, però el que he m'ha fet pensar en ella és el fet que la protagonista elabora plats màgics capaços de transformar les emocions i el comportament de qui els tasten, perquè en cuinar-los els ingredients absorbeixen les seves pròpies emocions i aquestes passen als comensals que les fan seves en ingerir el que ella prepara... No crec que les meves emocions i les meves receptes tinguin aquestes propietats (afortunadament :P) però sí m'he adonat que el meu estat d'ànim en preparar una recepta influeix quasi sempre en el resultat final...

Fer pasta fresca no és difícil però sí entretingut: pastar els ingredients, deixar reposar la massa, estirar-la i tallar-la però vaig haver de realitzar dos intents abans de donar-me per satisfeta... i això comptant amb tooooots els aparells necessaris que vaig agafar prestats de la cuina de la meva mare (la màquina de rodets per a estirar la massa i el tallador adequat)... però confesso que el primer intent gairebé acaba amb la pasta decorant la paret de la meva cuina, perquè ganes de llançar-la no em van faltar :D... no estava d'humor per a pasta fresca... la meva salvació i el meu drap de llàgrimes van ser les altres “cookings”, que van escoltar els meus laments i les meves queixes i em van aconsellar sobre com enfarinar bé la taula de feina i els motlles perquè la massa no s´enganxés... finalment, amb l'ajuda de la meva filla, vaig aconseguir sortir del pas, crec que tornaré a intentar fer pasta sense morir en l'intent (tossuda que és una jajaja) fins i tot m'animaré amb la pasta nero de sípia :))... bé... noies! que estic preparada per al següent desafiament, per a resistir el vostre bombardeig de mails al correu del blog i per a continuar compartint confidències, riures, queixes i ànims!!

Com que aquest desafiament consistia en fer pasta fresca li he tret protagonisme a la salsa que l'acompanya i he elegit la més simple d'elles, una salsa de tomàquet amb mantega feta amb tomàquets frescos per realçar més el seu sabor...el resultat va ser deliciós!!!


I com que ha superat el desafiament la resta de “cookings”? Elvira, Rosa, Núria, Mercè, Mònica, Ly, Lourdes, Mai i Kako (Maragda el proper mes t´esperem val?)


RAVIOLI DI SPINACI E RICOTA CON SUGO AL BURRO E POMODORO

Ingredients de la pasta fresca:
-300 g de farina
-3 ous a temperatura ambient
-2 cullerades d´oli d'oliva
-1 pessic de sal

Preparació:
Col•locar la farina en forma de volcà sobre la taula de pastar (preferiblement de fusta) i fer un forat en el centre, col•locar en ell els ous, l'oli i la sal i pastar bé fins a obtenir una massa homogènia i suau. Embolicar en paper film i deixar reposar una hora a la nevera.
Transcorregut aquest temps, treure la pasta de la nevera i tallar en quatre trossos, anar aprimant-los un a un amb la màquina de rodets (començant per l'osca més ampla i acabant amb l'osca més prima). La massa que no s'estigui usant, guardeu-la embolicada en paper film perquè no es ressequi. Estendre una làmina de pasta, disposar sobre ella petits munts de farcit, cobrir amb una altra làmina de pasta i donar forma amb el tallador de raviolis.
A mesura que es vagin fent, guardar-los a la nevera ben enfarinats.
Posar aigua abundant a bullir amb sal, coure els raviolis, escórrer-los, barrejar-los amb la salsa i empolvorar amb orenga.

Ingredients del farcit:
-400 g d'espinacs congelats
-1 ceba
-250 g de formatge ricota
-sal i nou moscada

Preparació:
Bullir els espinacs amb sal, escórrer-los, picar-los i reservar-los.
Picar les cebes i sofregir-les. Afegir els espinacs, sal i nou moscada. Retirar del foc i deixar refredar.
Barrejar-hi el formatge ricota esmicolat. Deixar refredar completament abans d'omplir els raviolis.

Ingredients de la salsa:
-1 Kg de tomàquets madurs
-100 g de mantega

Preparació:
Pelar els tomàquets, partir-los per la meitat i treure'ls les llavors, trossejar-los i posar-los amb la mantega en una paella fins que els tomàquets es redueixin (uns 30 minuts aproximadament), rectificar de sal i baixar del foc.


No vull acabar aquesta entrada sense donar les gràcies al Ferran que m'ha ajudat fent els "collages" de fotos... m´agrada moltíssim com han quedat... prometo molestar-te més vegades!! :D

dimarts, 2 març de 2010

TORTA DE PLATA

Aquest pa de pessic el tenia pendent de publicar des d'abans de Nadal i és una de les receptes que em va passar la mare del meu amic argentí tal com vaig comentar en una entrada anterior...l´ingredient bàsic és la clara d'ou (suposo que d'aquí la seva denominació) i l'únic inconvenient que això em planteja és que no tenint la possibilitat de comprar clares d'ou pasteuritzades (visc en una illeta enmig de la mar i aquestes coses no es troben aquí...!!) sempre queden rovells que després em veig en "l´obligació" d´utilitzar :)) ... malgrat tot val la pena gaudir d'aquest pa de pessic esponjós i amb un agradable aroma de vainilla...

TORTA DE PLATA

Ingredients:
-125 g de mantega
-220 g de sucre
-250 g de farina
-un sobre de llevat
-4 clares d'ou
-1/2 culleradeta d'essència de vainilla
-1/2 tassa de llet

Preparació:
Batre la mantega i el sucre fins que quedin amb textura de pomada.
Tamisar la farina i el llevat i afegir la barreja anterior batent bé.
Afegir les clares d'una en una i finalment la vainilla i la llet.
Enfornar a 180º