divendres, 23 abril de 2010

HEMC 43 - PASTÍS LIBANÈS DE TARONJA I AMETLLES

"...Què és la vida? un frenesí
Què és la vida? una il•lusió, una ombra, una ficció,
i el bé més gran és petit,
que tota la vida és somni, i els somnis, somnis són
"
(La vida és somni. Calderón de la Barca.)

De vegades quan desperto confonc realitat amb ficció...què és una vida sense imaginació?...somniar...viure...hi ha alguna diferència?...afortunadament encara puc continuar somniant...

hemc #43 - nueces

Amb aquest pastís participo en l´HEMC d´aquest mes, el tema del qual, triat per la Cynthia, són les nous...

PASTÍS LIBANÈS DE TARONJA I AMETLLA

Ingredients:
-2 taronges grans
-6 ous
-250 g d'ametlles picades
-250 g de sucre
-1 sobre de llevat
-mantega i farina

Preparació:
Rentar les taronges, pelar-les i posar-les en un cassó cobrint-les amb aigua. Coure-les a foc suau durant 2 hores (afegint més aigua a mida que la necessitin). Treure-les amb una escumadora, tallar-les, retirar les llavors i triturar-les amb la batedora.
Greixar un motlle amb mantega i empolvorar-lo amb una mica de farina.
Escalfar el forn a 180º.
Batre els ous en un recipient gran i afegir els altres ingredients. Remoure tot molt bé amb una espàtula i vessar la massa al motlle. Enfornar durant una hora aproximadament i deixar refredar al motlle.
Treure del motlle i decorar amb rodanxes de taronges prèviament bullides en aigua i sucre.

Fons: "El gran llibre gourmet de la rebosteria casolana"

dissabte, 10 abril de 2010

COOKING CHALLENGE 3 - HORNAZO DE SALAMANCA

"És fàcil mirar enrere i pensar en com podríem fer que només ens ocorreguessin les coses bones...però així no ens convertiríem en nosaltres mateixos. Ets qui ets tant per les coses dolentes i les minúcies com pels grans triomfs i les coses importants" (El club dels divendres es reuneix de nou. Kate Jacobs)

Així és no? ...si pogués tornar enrere i canviar circumstàncies de la meva vida no seria la mateixa persona que sóc ara...amb els meus èxits i amb les meves equivocacions...me falta molt per aprendre però em quedo amb el meu passat i amb la persona en qui m'estic convertint...que ja és alguna cosa...

Sens dubte, una de les coses bones que he guanyat ha estat conèixer aquest grup de boges que som les "kukins" (com ens diu la meva germana)...a més de passar formidables moments de confidències estic aprenent molt, tant costums i receptes de tota la península com de la resta del món.

Aquest mes l'encarregada d'elegir recepta ha estat la Rosa, que s'ha decantat per una empanada típica de la seva localitat... l'hornazo de Salamanca és el berenar típic del Dilluns d'Aigües, que se celebra vuit dies després de Pasqua (aquest any serà dilluns dia 12, demà passat), i a Salamanca i els pobles del voltant és un dia festiu...sols l'he preparat una vegada però repetiré segur...està boníssima!!! (vaig arribar a pensar que el meu fill s'empatxaria, jo crec que es va menjar mitja empanada ell solet) i a més és molt fàcil de fer...però a part de conquerir-me el sabor de la recepta m'ha conquerit també la història que s'amaga darrere d'ella i que Rosa, entre riures, es va encarregar de comptar-nos a totes...me va agradar tant com ens la va explicar que copio les seves paraules literalment perquè a mi va aconseguir ficar-me immediatament en l'època...

"Imagineu Salamanca fa dècades i fins i tot segles...pedres, embotits, fred i estudiants, molts estudiants que passaven les nits en festes, jugant a daus o cartes i fent el vàndal. Imagineu-vos la Salamanca dels estudiantins, que treien diners cantant pels carrers i sent convidats a altes hores de la matinada... doncs en aquesta Salamanca, el Dilluns d'Aigües té molta importància.

Quaranta dies de Quaresma i Setmana Santa...no es pot menjar carn en una terra d'embotits i porc i on sol hi ha al riu peixos gens apetitosos.... Setmana santa sense plaers carnals ni festes estudiantils.....arriba el final de la Passió i vuit dies després s´organitza la festa perquè el Pare Putes, un capellà que va existir, anava a buscar a Tejares a les prostitutes, on eren portades perquè no treballessin en Quaresma i evitar així temptacions carnals (complint una ordenança dictada per Felip II)... doncs allà anava el Pare Putes acompanyat de estudiantins a buscar les mosses en l'altre costat del riu Tormes mentre que la resta dels estudiants les esperaven a l'altra vora amb l'hornazo per berenar al mig d'una gran festa. ... i d'allà ve el nom de Dilluns d'Aigües"


I l´hornazo de la resta de cookings? Elvira, Rosa, Núria, Mercè, Ly, Lourdes, Maragda i Mai


HORNAZO DE SALAMANCA

Ingredients:

-Mig quilo de farina de força
-20 g de llevat de fleca
-150 g de xoriço
-150 g de llonganissa
-150 g de pernil serrà en talls no molt fins
-150 g de llom de porc ibèric en filets (pot ser adobat o fresc)
-1 ou
-Llard (entre 75 i 100 grams)
-Sal
-Aigua

Preparació:

Preparar la massa barrejant el llevat amb mitja tassa d'aigua temperada i una tassa de farina. Pastar fins a fer una pasta. Tapar-lo amb un drap de cotó i el deixar en un lloc protegit, sense corrents d'aire, fins que dobli la seva mida perquè fermenti. Una vegada que la massa anterior està fermentada, en un recipient gran o sobre una taula de cuina barrejar la resta de la farina amb la sal, formar una circumferència. Estovar una mica el llard i afegir-la a la circumferència. En el centre col•locar la massa fermentada reservada. Pastar afegint a poc a poc l´aigua temperada, fins a obtenir una massa elàstica i suau que no s´aferri als dits. Tornar a tapar el resultat amb un drap i esperar que dobli la seva mida.
Doblada la mida, tornar a pastar-la durant un minut. Agafar la meitat de la massa i estendre-la a la safata del forn, col•locar sobre ella el xoriço, la llonganissa, el pernil i el llom. Cobrir amb la resta de la massa, tancant bé pels costats, unint les dues parts de la massa. Decorar al gust (amb enreixat o formant inicials). Deixar de nou que augmenti la seva mida, aproximadament una hora. Amb una forquilla punxar la part de dalt perquè no es formin ampolles. Finalment, pintar la superfície amb un ou batut i coure al forn durant, aproximadament, tres quarts d'hora, fins que es dauri. Per saber si està cuit, es punxa amb una agulla llarga que ha de sortir neta. Cal deixar refredar abans de menjar-lo.

dimarts, 6 abril de 2010

PASTÍS SARAH BERNHARDT

"Es tracta tan sols d'agafar-li el truc a les coses. N'hi ha prou amb no forçar-les; pren-les amb calma. Amb el temps ho entendràs tot. Però, de moment, continua intentant-ho. Fes atenció i evita la temptació d'avançar més del que el teu nivell et permeti. Parla menys. I escolta més" (El club dels divendres es reuneix de nou. Kate Jacobs)

No sóc persona de pensar amb molta antelació les coses... m´agrada improvisar i deixar-me portar pels meus impulsos... després de tot, per molt segur que creguem tenir-ho tot, la vida sempre acabarà sorprenent-nos.


PASTÍS SARAH BERNHARDT

Ingredients per al pa de pessic:
-6 ous
-200 g de farina
-200 g de sucre

Preparació del pa de pessic:
Col•locar els ous en un bol, junt amb el sucre i batre'ls bé fins que quedin escumosos. Afegir la farina tamisada, barrejant-la acuradament sense batre.
Coure-ho a forn suau uns 20 minuts. Una vegada cuit, treure-ho del forn i deixar-ho refredar.

Ingredients per a la crema de mantega:
-140 g de sucre
-70 g d'aigua
-250 g de mantega a temperatura ambient

Preparació de la crema de mantega:
Posar el sucre i l'aigua al vas de la Thermomix i programar 5 minuts, 100º, velocitat 2. Retirar del vas i deixar refredar completament.
Col•locar la papallona a les fulles, afegir la mantega al vas i programar velocitat 2 fins que adquireixi una consistència cremosa.
Programar 1 minut a velocitat 3 i anar afegint l'almívar a poc a poc pel bocal fins que la crema quedi totalment homogènia. Programar uns minuts més si és necessari.

Muntatge del pastís:
Partir el pa de pessic per la meitat longitudinalment i amarar la part inferior amb llet. Estendre una capa de crema de mantega i cobrir amb la part superior del pa de pessic, però invertint-la. Cobrir totalment el pastís, també els laterals, amb la crema de mantega.
Empolvorar amb ametlla picada, fer unes rosasses de crema pastissera i col•locar sobre cadascun una cirera en almívar.

Fons: “El gran libro del gourmet de la repostería casera”



Un ocellet m'ha dit que hi ha una persona molt apreciada per mi a qui li encanta aquest pastís... així que va per tu "copadrí" :))