"És fàcil mirar enrere i pensar en com podríem fer que només ens ocorreguessin les coses bones...però així no ens convertiríem en nosaltres mateixos. Ets qui ets tant per les coses dolentes i les minúcies com pels grans triomfs i les coses importants" (El club dels divendres es reuneix de nou. Kate Jacobs)
Així és no? ...si pogués tornar enrere i canviar circumstàncies de la meva vida no seria la mateixa persona que sóc ara...amb els meus èxits i amb les meves equivocacions...me falta molt per aprendre però em quedo amb el meu passat i amb la persona en qui m'estic convertint...que ja és alguna cosa...
Sens dubte, una de les coses bones que he guanyat ha estat conèixer aquest grup de boges que som les "kukins" (com ens diu la meva germana)...a més de passar formidables moments de confidències estic aprenent molt, tant costums i receptes de tota la península com de la resta del món.
Aquest mes l'encarregada d'elegir recepta ha estat la Rosa, que s'ha decantat per una empanada típica de la seva localitat... l'hornazo de Salamanca és el berenar típic del Dilluns d'Aigües, que se celebra vuit dies després de Pasqua (aquest any serà dilluns dia 12, demà passat), i a Salamanca i els pobles del voltant és un dia festiu...sols l'he preparat una vegada però repetiré segur...està boníssima!!! (vaig arribar a pensar que el meu fill s'empatxaria, jo crec que es va menjar mitja empanada ell solet) i a més és molt fàcil de fer...però a part de conquerir-me el sabor de la recepta m'ha conquerit també la història que s'amaga darrere d'ella i que Rosa, entre riures, es va encarregar de comptar-nos a totes...me va agradar tant com ens la va explicar que copio les seves paraules literalment perquè a mi va aconseguir ficar-me immediatament en l'època...
"Imagineu Salamanca fa dècades i fins i tot segles...pedres, embotits, fred i estudiants, molts estudiants que passaven les nits en festes, jugant a daus o cartes i fent el vàndal. Imagineu-vos la Salamanca dels estudiantins, que treien diners cantant pels carrers i sent convidats a altes hores de la matinada... doncs en aquesta Salamanca, el Dilluns d'Aigües té molta importància.
Quaranta dies de Quaresma i Setmana Santa...no es pot menjar carn en una terra d'embotits i porc i on sol hi ha al riu peixos gens apetitosos.... Setmana santa sense plaers carnals ni festes estudiantils.....arriba el final de la Passió i vuit dies després s´organitza la festa perquè el Pare Putes, un capellà que va existir, anava a buscar a Tejares a les prostitutes, on eren portades perquè no treballessin en Quaresma i evitar així temptacions carnals (complint una ordenança dictada per Felip II)... doncs allà anava el Pare Putes acompanyat de estudiantins a buscar les mosses en l'altre costat del riu Tormes mentre que la resta dels estudiants les esperaven a l'altra vora amb l'hornazo per berenar al mig d'una gran festa. ... i d'allà ve el nom de Dilluns d'Aigües"
I l´hornazo de la resta de cookings? Elvira, Rosa, Núria, Mercè, Ly, Lourdes, Maragda i Mai
HORNAZO DE SALAMANCA
Ingredients:
-Mig quilo de farina de força
-20 g de llevat de fleca
-150 g de xoriço
-150 g de llonganissa
-150 g de pernil serrà en talls no molt fins
-150 g de llom de porc ibèric en filets (pot ser adobat o fresc)
-1 ou
-Llard (entre 75 i 100 grams)
-Sal
-Aigua
Preparació:
Preparar la massa barrejant el llevat amb mitja tassa d'aigua temperada i una tassa de farina. Pastar fins a fer una pasta. Tapar-lo amb un drap de cotó i el deixar en un lloc protegit, sense corrents d'aire, fins que dobli la seva mida perquè fermenti. Una vegada que la massa anterior està fermentada, en un recipient gran o sobre una taula de cuina barrejar la resta de la farina amb la sal, formar una circumferència. Estovar una mica el llard i afegir-la a la circumferència. En el centre col•locar la massa fermentada reservada. Pastar afegint a poc a poc l´aigua temperada, fins a obtenir una massa elàstica i suau que no s´aferri als dits. Tornar a tapar el resultat amb un drap i esperar que dobli la seva mida.
Doblada la mida, tornar a pastar-la durant un minut. Agafar la meitat de la massa i estendre-la a la safata del forn, col•locar sobre ella el xoriço, la llonganissa, el pernil i el llom. Cobrir amb la resta de la massa, tancant bé pels costats, unint les dues parts de la massa. Decorar al gust (amb enreixat o formant inicials). Deixar de nou que augmenti la seva mida, aproximadament una hora. Amb una forquilla punxar la part de dalt perquè no es formin ampolles. Finalment, pintar la superfície amb un ou batut i coure al forn durant, aproximadament, tres quarts d'hora, fins que es dauri. Per saber si està cuit, es punxa amb una agulla llarga que ha de sortir neta. Cal deixar refredar abans de menjar-lo.
PASTÍS LIBANÈS DE TARONJA I AMETLLA
