diumenge, 27 juny de 2010

PASTÍS DE MORES I CREMA DE IOGURT

“Es va quedar asseguda a la cadira, amb les mans inerts sobre la falda i la mirada perduda, i va deixar que la seva ment continués volant. Deixà que continués volant fins que va trobar el lloc, el refugi segur on els camps d'ordi eren verds, les aigües discorrien netes i clares i les llavors de cotó ballaven per milers en el aire... i on ella podia enfonsar els peus al rierol i tenir somnis bonics sota l'atenta mirada dels déus antics de roca blanquejada pel sol" (Mil sols esplèndids. Khaled Hosseini)

No són camps de cotó... però també tinc un lloc imaginari propi on em perdo... perquè de vegades no es pot evitar deixar volar la imaginació...


PASTIS DE MORES I CREMA DE IOGURT

Ingredients per al pa de pessic:
-3 ous
-3 rovells d'ou
-3/4 tassa de sucre
-1 culleradeta rom
-3 clares d'ou
-2 cullerades de sucre
-2/3 tassa de farina de rebosteria

Preparació:
Batre els ous, els rovells d'ou i el sucre en un bol fins a obtenir una mescla escumosa. Afegir el rom i mesclar.
En un altre bol, batre les clares d'ou. Afegir les dues cullerades de sucre i batre fins que les clares quedin rígides i brillants.
Sedassar la farina sobre la barreja del rovell d'ou i mesclar bé. Afegir les clares a punt de neu i mesclar amb moviments amplis.
Untar amb mantega tres motlles de la mateixa mida, repartir la massa i enfornar a 200ºC de 7 a 10 minuts (ha de quedar daurada i elàstica al tacte).

Ingredients per a la crema de iogurt:
-250 ml de nata per a muntar
-300 ml de iogurt natural
-2 cullerades de sucre en pols
-300 grams de mores (si són congelades deixar descongelar abans d'utilitzar)
-6 fulls de gelatina

Preparació:
Hidratar la gelatina en un bol amb aigua freda. Mesclar les mores amb el sucre en pols. Muntar la nata i reservar.
Batre el iogurt i mesclar amb la gelatina escorreguda. Afegir la nata muntada i guardar a la nevera fins que comenci a espessir. Afegir les mores.

Muntatge del pastís: Posar una capa de pa de pessic sobre la safata on es servirà i mullar amb llet, cobrir-la amb 1/3 de crema de iogurt i repetir la mateixa operació dues vegades més. Refredar a la nevera durant almenys 2 hores (millor un dia per l'altra). Decorar amb flocs de xocolata o al gust.

diumenge, 20 juny de 2010

COOKING CHALLENGE 5 - COCA DE SANT JOAN

“Un vespre quan l'estiu obria els ulls
per aquells carrers on tu i jo ens hem fet grans,
on vam aprendre a córrer, damunt un pam de sorra,
s'alçava una foguera per Sant Joan.

Llavors un tros de fusta era un tresor
i amb una taula vella ja érem rics.
Pels carrers i les places anàvem de casa en casa
per fer-ho cremar tot aquella nit de Sant Joan.

Érem quatre trinxeraires.
No en sabíem gaire de les llàgrimes que fan que volti el món.
Anàvem entrant a la vida.
Mai una mentida, no ens calia i res no ens robava el son...

Aquelles nits de Sant Joan...

Els anys m'han allunyat del meu carrer
i s'han perdut aquells companys de jocs.
El bo i el que fa nosa com si qualsevol cosa.
Sembla que tot ho hagués cremat el foc de Sant Joan.

I ara, aquesta vesprada una altra vegada
veig els nanos collint llenya per carrer.
Corren. Com jo abans corria.
Els crido i em miren com si fos un cuc estrany i passatger.

Aquesta nit de Sant Joan...

Doneu-me un tros de fusta per cremar
o la prendré d'on pugui, com ahir,
i com si no n'hi hagués d'altra jo he sigut com vosaltres:
no vull sentir-me vell aquesta nit.

Que un tros de fusta torni a ser un tresor.
Que amb una taula vella sigui ric.
Pels carrers i les places aniré de casa en casa
per fer-ho cremar tot aquesta nit de Sant Joan”

Per Sant Joan. Joan Manuel Serrat

El 24 de juny es celebra la festivitat de Sant Joan... la nit del 23 al 24 és la més curta de l'any i la mitjanit és l'hora màgica que marca el solstici d´estiu... existeixen multitud de rituals units a aquesta data... quan anava a l'institut es deia "sotto voce" entre les noies del meu curs que dormir aquesta nit amb un mirall sota del coixí et feia somiar amb aquell que et robaria el cor... confesso que vaig complir amb el ritual però vaig ser l'única de les meves amigues que en despertar no recordava absolutament res... quina desil·lusió :P ... encara que la veritat és que per a mi aquesta festivitat era màgica perquè marcava el final del curs escolar i el començament d'un llaaaarg estiu de diversió i descans... com han canviat les coses :P...

Però sens dubte, el que caracteritza aquesta nit de revetlla és el foc... a molts carrers i places s'encenen fogueres en les que es crema tot allò que no es vol conservar... el simbolisme del foc és evident... a més es diu que purifica qui el contempla... i també hi ha qui el considera un homenatge al sol...

A Eivissa les postres típiques d'aquesta festa no són la coca de Sant Joan o coca de revetlla (com a Catalunya i el País Valencià) sinó els macarrons de Sant Joan... encara que en l'actualitat (afortunadament) la coca pot trobar-se a gairebé totes les pastisseries de l´illa... i a més admet múltiples varietats, totes elles igual de delicioses: de crema, de fruites confitades, de xinxarrons, de pinyons, de torró...

Complint amb el desafiament mensual de les cookings, avui és dia 20 i nosaltres també tenim el nostre ritual ;), he preparat aquesta coca segons ens va proposar la Maragda... mai l'havia feta i això que m'agrada moltíssim, per aquesta raó em va encantar la tria per a aquest mes... la meva versió va farcida de crema i coberta amb fruites confitades i pinyons (el cert és que ja no hi podia posar res més jajaja)... sempre havia pensat que el brioix no era el meu punt fort però he canviat d'opinió... la massa d'aquesta recepta, que em va aconsellar l´Elvira (mercis estimada!!), és igual d'esponjosa l'endemà d´haver-la preparada i ja he pensat multitud de variacions per quan pugui repetir-la!!

I aquestes són les versions de la resta de cookings: Maragda, Elvira, Rosa, Núria, Ly, Lourdes i Mai


COCA DE SANT JOAN

Ingredients de la 1a massa:
-125 g farina de força
-25 g llevat fresc de forner
-100 mil•lilitres de llet

Preparació:
Desfer el llevat amb la llet temperada i anar unint la farina amb l'ajuda d'una cullera de fusta, tapar i deixar reposar 20 minuts (o fins i tot que dobli el seu volum)

Ingredients de la 2a massa
-350 g farina de força
-75 g sucre
-3 ous grans
-75 g mantega
-2 g sal
-Crema pastissera (recepta aquí)
-Fruites confitades variades
-Pinyons.

Preparació:
Posar tots els ingredients en un bol i remoure amb una cullera de fusta, unir la primera massa i pastar fins que s'integrin bé (uns quinze minuts). Fer una bola llisa, tapar amb un drap de cuina i deixar reposar uns 20 minuts en un lloc temperat sense corrents d'aire.
Dividir la massa en dos, estirar-ne una part amb un rodet donant la forma de coca, col·locar-la sobre la font del forn i estrènyer-la amb els dits. Repartir sobre ella les 2/3 parts de la crema pastissera. Estirar la massa que teníem reservada i cobrir-la amb la crema, unint les vores amb una mica de clara d'ou. Repartir la crema sobrant per sobre i adornar amb les fruites confitades i els pinyons.
Posar la safata dins del forn a 35°C uns 20 minuts amb un recipient ple d'aigua a la base del forn per a crear humitat. Quan ha doblat el volum, treure-la del forn, empolvorar-la bé amb sucre i pujar la temperatura del forn a 200°C, enfornar la coca 15-20 minuts, fins que sigui daurada.



Mercè, estimada, et dedico la meva entrada, espero que molt aviat tornis amb les cookings...t´estimem...

dilluns, 14 juny de 2010

HEMC 45 - FARINETES

Per a l'HEMC d'aquest mes Su ha triat com a tema "La cuina de mamà"... per a mi hauria de ser molt fàcil escollir una recepta amb aquesta temàtica perquè gairebé totes les receptes que conec me les ha ensenyat la meva mare però en canvi se m'ha fet un pelet complicat elegir-ne una sola d´elles. Al final m'he decidit per aquestes postres típiques eivissenques que la meva mare ens preparava a les meves germanes i a mi quan érem nenes... és una espècie d'arròs amb llet però molt més ràpid de fer i que sempre menjàvem escoltant el mateix conte sobre una rateta a la qual li agradaven molt les farinetes i la seva mare li deia que no les podia menjar fins que no s'haguessin refredat bé (no se perquè sempre he pensat que el conte anava més adreçat a mi que a les meves germanes, que no són tan llamineres jajaja)... la mamà de la protagonista col·locava les farinetes a la finestra perquè refredessin i s'anava a fer les seves tasques domèstiques (sens dubte no treballava fora de casa...), cosa que aprofitava la rateta per a endrapar toooots els plats, la qual cosa li provocava un enorme dolor d'estómac que l'obligava a anar al metge (desobeir té un preu, ja es sap)... i conte acabat, si no és mentida és veritat... ara sóc jo la que narra aquest conte als meus fills... però ells no han sortit tan llaminers com jo i tenen prou paciència per deixar refredar bé les farinetes perquè ja saben que ben fredes són més bones...

hemc #45 - la cocina de mama


FARINETES

Ingredients:
-1 litre de llet
-1 rama de canyella en branca
-1 pell de llimona
-125 gr. de sèmola d'arròs
-10 cullerades de sucre

Preparació:
Bullir l litre de llet amb la canyella en branca i la pell de llimona, quan bulli afegir el sucre i la sèmola d'arròs.
Remoure i quan torni a bullir deixar uns segons i després apagar el foc (no s'ha de deixar que s'assequi massa).
Treure la pell de llimona i la canyella i repartir en platets i quan es pugui, posar-les a la nevera per a menjar-les bé fredes.

dijous, 3 juny de 2010

PASTÍS DE RICOTTA, TARONJA I NOUS

"... No rellegeixo els meus llibres, encara que és cert que a través d'ells he descobert quant he canviat, cada un està escrit per una persona que no sóc jo, que vaig ser jo, que era jo en aquell moment, o això creia... La identitat és un mite, som més plurals del que ens imaginem..." (Soledad Puértolas)

Les paraules d'aquesta escriptora, que he llegit a una entrevista que li van fer arran d'haver estat elegida per a ocupar la butaca g de la Reial Acadèmia Espanyola, m´han fet reflexionar... perquè, qui pot dir que sempre és la mateixa persona i que es comporta de la mateixa forma? Hi ha una frase que la meva àvia diu moltes vegades i amb la qual m'identifico i és "sembla que he viscut mil vides"... bé jo unes quantes menys :D... però així em sento... com si cada etapa passada l'hagués sofert una persona distinta però que soc jo mateixa... penso que tot va deixant-nos empremta... i l'important és saber extreure el millor de cada experiència...



PASTÍS DE RICOTTA, TARONJA I NOUS

Ingredients:
-200 g de nous
-150 g de mantega a temperatura ambient
-150 g de sucre
-5 ous a temperatura ambient, separades les clares dels rovells
-la pell de una taronja gran finament ratllada
-1 culleradeta de suc de llimona
-250 g de formatge ricotta
-50 g de farina
-cacau en pols sense sucre per empolvorar

Ingredients per a la pell de taronja confitada:
-1 taronja gran
-250 mil•límetres de suc de taronja natural
-110 g de sucre

Preparació:
Escalfar el forn a 200ºC i untar amb mantega un motlle de base desmuntable de 22 cm de diàmetre.
Picar en grans trossos uns 50 g de les nous amb un ganivet. Reservar-les. Picar finament la resta de nous amb un robot de cuina i estendre-les en la base del motlle formant una capa gruixuda, pressionant bé.
Baixar el forn a 180ºC.
Batre amb unes barnilles elèctriques la mantega amb 90 g de sucre fins que la barreja adquireixi una consistència pàl•lida i esponjosa. Afegir els rovells, la pell de taronja, el suc de llimona, el formatge, la farina i les nous reservades i barrejar suaument amb una espàtula.
Batre les clares fins que formin pics blancs, anar afegint el sucre restant i batre fins que estiguin a punt de neu. Amb l'ajuda d'una cullera de metall incorporar una cullerada de les clares a la mescla de ricotta i anar afegint la resta de clares amb compte.
Abocar la mescla al motlle i anivellar la superfície. Enfornar uns 45 minuts o fins que el pastís hagi quallat i la superfície sigui daurada. Deixar refredar 15 minuts al motlle abans de treure´l del motlle..
Mentre preparar la pell de taronja confitada. Pelar acuradament la taronja amb un ganivet afilat i retirar tota la membrana blanca. Tallar la pell a tires llargues de 3 mm d'ample. Introduir-les en un bol i cobrir-les amb aigua bullint. Deixar-les reposar 3 o 4 minuts, escórrer-les i assecar-les amb paper de cuina.
Barrejar el suc de taronja amb el sucre en un cassó petit fins que es dissolgui. Portar a ebullició, incorporar la pell de taronja i coure 5 minuts a foc lent. Retirar la pell amb una escumadora i estendre-la sobre una reixeta perquè es refredi. Reservar l'almíbar.
Per servir partir el pa de pessic en dos longitudinalment i amarar bé la part inferior amb l'almívar resultant de bullir les closques de taronja. Cobrir amb l'altra part de pa de pessic. Empolvorar el centre del pastís amb cacau i deixar 5 cm de la vora sense cobrir. Adornar amb les tires de pell de taronja al voltant de la vora i servir amb la resta d'almívar de taronja.

Ferràn... al final l´he publicada eh ;)