dissabte, 14 maig de 2011

COOKING CHALLENGE 15 - CROQUEMBOUCHE SENSE GLUTEN

“Encara que els meus ulls ja no puguin veure aquest pur centelleig que en la meva joventut m' enlluernava, encara que res pugui fer tornar l' hora de l' esplendor en l' herba, de la glòria en les flors, no hem d'afligir-nos, doncs trobarem força en el record, en aquella primera simpatia que, havent estat una vegada, haurà de ser per sempre, en els consoladors pensaments que van brollar de l' humà sofriment i en la fe que mira a través de la mort...” (Oda a la immortalitat. Williams Wordsworth)

Aquest fragment de poema és el que dóna nom a "Esplendor en l´herba" una de les meves pel•lícules preferides, de l´Elia Kazan, que tracta sobre l´amor impossible...gens pot retornar-nos el passat però sempre ens quedarà el record del viscut...


Per al desafiament de les cooking challenge d'aquest mes, la Lourdes ens va proposar preparar pasta choux sense gluten...i el cert és que mai hagués imaginat que em resultés tan complicat trobar a la meva illa farina apta per a celíacs...és indignant pensar el complicat que ha de resultar per a les persones amb aquesta intolerància fer la compra cada setmana!!...Lourdes mil gràcies per fer-nos prendre un poquet més de conciència del que això suposa...

EDITO per remarcar una cosa que m´ha fet saber la Maria Luisa del bloc Zer0gluten i en la que jo no havia caigut: ENCARA QUE ES TRACTI DE FARINA D´ARRÒS S´HA DE COMPROVAR QUE NO PORTI GLUTEN!!! mercis maca per dir-mo...

Com en el bloc ja tenia publicades unes profiteroles, aquesta vegada vaig pensar en fer una cosa un poc més complicada...i em vaig decidir per un pastís d´origen francés anomenat "croquembouche"...vaig estar investigant per internet sense decidir-me del tot, fins que em vaig topar amb una magnífica entrada de la Maduixa que ho té tot: una recepta boníssima, un pas a pas espectacular i una explicació tant de l'origen com de la preparació del pastís que talla la respiració per la seva claredat i per tots els consells que dóna...no deixeu de visitar el seu bloc perquè us asseguro que val la pena!!


Les meves fotos de la realització de la recepta deixen bastant que desitjar...però no em va resultar gens fàcil fer-les amb els guants posats per no cremar-me amb el caramel (i que a més aferrava moltíssim!!)...amb la pressió de pensar que si es refredava massa ho podria tirar tot a les escombraries i a més amb les constant presència dels meus dos fills, a l'espera d'algun trosset de caramel que portar-se a la boca i intrigats fins a “l'infinit i més enllà” per les maniobres de la seva mare amb una forquilla i aquest caramel tan deliciós (perquè ho vas ser) amb el qual estava tacant tota la cuina...una tarda molt enriquidora sens dubte :P


CROQUEMBOUCHE

Ingredients per a les profiteroles sense gluten (recepta del llibre "Nuevo Amanecer" de la thermomix però amb les proporcions que utilitza la meva mare i emprant farina d´arròs):
-250 gr. d'aigua
-125 gr. de mantega
-250 gr. de farina d´arròs
-5 ous
-un polsim de sal

Preparació:
Pesar la farina i reservar.
Abocar en el got de la thermomix l'aigua, la mantega i la sal i programar 5 minuts, temperatura 100º, velocitat 1.
Agregar la farina de cop i programar 15 segons a velocitat 4.
Deixar temperar la massa uns 5 minuts aproximadament retirant el got de la base.
Batre els ous lleugerament en un recipient, col•locar de nou el got a la base, programar velocitat 4 i afegir els ous a poc a poc.
Deixar reposar la massa en una màniga pastissera.
Escalfar el forn a 200º i quan estigui calent, fer muntonets de massa amb la màniga sobre una safata de forn greixada, separant uns d'uns altres.
Coure uns 20 minuts aproximadament.

Per fer la crema pastissera vaig seguir la recepta de la meva mare.

Ingredients per al caramel (segons la recepta del bloc "Salseando en la cocina"):
-500gr. de sucre
-75gr. de xarop de glucosa
-125ml. d'aigua

Preparació:
Posar al foc l'aigua, el sucre i la glucosa i portar a ebullició deixant bullir fins a arribar a 165º (més o menys uns 15 minuts) usant un termòmetre de cuina per controlar la temperatura.
Una vegada aconseguida, submergir el recipient en aigua freda per detenir el procés d'escalfament i evitar sobrepassar la temperatura necessària (millor tenir preparat un altre cassó amb aigua freda i glaçons per poder refrescar a l´instant el caramel).


Muntatge del croquembouche:
Abans de preparar el caramel, emplenar les profiteroles amb la crema. Per això, omplir una màniga pastissera amb la crema i emplenar les profiteroles per la base, en la qual prèviament s'haurà fet un petit tall.

Segons les profiteroles que tinguem o segons la grandària de la safata que vagi a usar-se disposar una primera filera de profiteroles per tenir una idea de com van a col•locar-se, perquè cal treballar sense detenir-se per evitar que el caramel es solidifiqui i així tenir una orientació de com van a quedar.

Submergir parcialment cada profiterola en el caramel i col•locar-la en el “lloc assignat”, aquesta operació és bastant perillosa, per les possibles cremades que pot produir el caramel (que aguanta molt bé la calor) per això és millor usar guants de làtex per protegir-se. Continuar fins a acabar la primera capa de profiteroles, tancant el cercle.
Seguir després amb la segona capa, intercalant les profiteroles amb les de la primera capa i seguir pujant “pisos”, suprimint una profiterola cada vegada per anar donant al croquembouche la forma de muntanya típica d'aquesta recepta, i anant amb compte perquè no s'esfondri la torre de bunyols :))

Acabat el croquembouche, amb l'ajuda de dues forquilles, esquitxar caramel sobre un silpat amb un moviment de vaivé perquè es formin fils fins de sucre, i abans que es refredin del tot anar cobrint la superfície del pastís. Si és necessari donar un petit toc de microones al caramel, però el mínim temps possible, només prou per evitar el seu enduriment i poder seguir treballant.
Adornar amb un llaç o al gust.


Aquesta és la farina que vaig utilitzar per les profiteroles...volia posar la marca però penso que una imatge val més que mil paraules :))


I la resta de cookings?
Elvira
Rosa
Ly
Mercè
Lourdes

58 comentaris:

  1. ¡¡Qué pasada Ditiii!!... ¡¡Precioso.. expectacular... maravillosooooo!!.
    Muchas gracias corazón.

    ResponElimina
  2. UAUUUU!!! Quina passada Maria José!! T'ha quedat ESPECTACULAR!!!
    Petons artista!

    ResponElimina
  3. Nenes..que no m'actualitza blogger!!! Es una passada de pastís, sempre al.lucino amb aquest pastissos, sobretot amb aquest caramel, trobo que deu ser difícil treballar amb el caramel, perque quedi així, tan finet, ben possat i sense que es refredi i et cremi..Felicitats!!

    Núria

    ResponElimina
  4. oooooooooooo, quina passada!!! felicitats

    ResponElimina
  5. Wow!!!!!
    Medio lujazo de postre, con esa capita de azúcar, debe estar delicioso y lo mejor, apto para todos, nadie queda fuera!
    Besos

    ResponElimina
  6. Oh!! com m'agrada aquest postre francès, és un bon pastiss per unes noces. Felicitats!

    ResponElimina
  7. MAravillosa!!!..sin más....un espectáculo de postre...y con la crema de tú mamá,que es la que hago desde que la encontré para SanT Joan.

    Bravoooo Mª josé.

    Cariños

    ResponElimina
  8. Impressionant, a Mercadona pots trobar farina d'arrós, clar que no se si teniu Mercadona a ses illes.

    Bon cap de setmana

    ResponElimina
  9. Ostres, profiteroles amb farina d'arros...sorprenent...

    t'ha quedat molt be!

    ResponElimina
  10. Menuda pita que tiene este postre, se ve delicioso, eso sí menudo trabajo que lleva, si que hay que tener paciencia y sobre todo con dos peques por los alrededores :-)
    Un besín.

    ResponElimina
  11. Aquí una mujer valiente, si señora. Yo también pensé en este pastel pero me duró, digamos, medio minuto en la cabeza? Te ha quedado precioso y menudo trabajazo guapa!
    bssss

    ResponElimina
  12. Hola MªJosé, quina pinta te aquest pastís de profiterols, mai n'havia sentit parlar-ne. Peró la veritat que m'ha impresionat. Ja el tinc guardat per un moment especial.

    Un petonet

    ResponElimina
  13. que xulu! si que deu ser complicat fer aquesta reixa de caramel... fa pena fins i tot desmuntar-ho per a menjar-ho jejeje
    un petonet

    ResponElimina
  14. Plas plas plas!! T'ha quedat una croquembouche preciosa!! Y que maco el filat que has fet per sobre. M'encanta!

    un petó :)

    ResponElimina
  15. QUE DELICIA DE PROFITEROLES, EU ADORO . OS TEUS FICARAM PERFEITOS.
    BESITOS

    ResponElimina
  16. Pero bueno!!!!!...cada vegada ens sorprens amb una recepta més espectacular que l'anterior!!!!una autèntica xulada!!!! i quina pinta!!! genial com sempre!!!!

    ResponElimina
  17. Y yo que te digo ahora jajajajaja, nuuuncaaaa había oído hablar de la croquembouche jajajajajajaja, mira que coincidir por centésima vez!!!!! A mí me han encantado las fotos, las encuentro preciosas, y también me quemé al pegar los profiteroles, pero el resultado merece la pena. Te ha quedado precioso. Un besazo bessona!!!!

    ResponElimina
  18. Vaya trabajito Mª José. Es una pasada y te na queddo espectacular. ¡¡Qué dificil poner el caramelo!!1 pero lo has conseguido.

    Besitos,

    ResponElimina
  19. Pero que preciosidad! Si da pena comerlo! Besicos.

    ResponElimina
  20. Un trabajo genial.
    Tambien me encanta cocinar con harina de arroz ♥

    ResponElimina
  21. Hacéis unas recetas tan espectaculares... Me quito el sombrero. Enhorabuena.

    besos

    ResponElimina
  22. mmmmmmmmmm...che delizia!!!!!!baci!

    ResponElimina
  23. Caram, quina passada. Jo la vaig fer una vegada aquesta piràmide, pero no sabia que tenia aquest nom francès...
    Petonets

    ResponElimina
  24. T'ha quedat preciós, tot cobert de fil de sucre!!!!
    Ja m'imagino els teus fills a la cuina ben intrigats amb el treball de la mare!!!!
    Un dia d'aquests publicaré la meva experiència amb un pastís d'aquests tipus...
    Petons

    ResponElimina
  25. Desde luego es un postre que no deja indiferente.
    Felicidades!!!
    *.* Un abrazo!!!

    ResponElimina
  26. Però quin dolç més espectacular! M'ha encantat, ideal per a alguna festa d'aniversari amb un toc chic, jeje.
    No em vull ni imaginar lo complicat que deu ser lo del caramel... ufff, jo per aquestes coses no tinc paciència, jeje, però té tan bona pinta que m'està tentant!

    Molts petonets!!

    ResponElimina
  27. Vengo de ver los de Mercè y ahora los tuyos, al final me voy a dar un atracon de dulce jajajaja ainsss madre que estoy a dieta.
    Preciosa la torre de profiteroles, yo la conocia con otro nombre que ahora no me viene a la cabeza pero bueno.
    Un besito Mª Jose

    ResponElimina
  28. Olá passei para conhecer seu blog e gostei muit de suas receitas. Já sou sua seguidora, se desejar venha me conhecer também, será muito bem vida. Um abraço, Marta.

    ResponElimina
  29. Fa ben poc em van regalar un llibre on surt aquesta arquitectura culinària espectacular, i sempre me la quedo mirant i mirant. Sens dubte has treballat de valent, i t'ha quedat maquíssim.
    No vull saber lo bo que deuria ser....
    Petons! ;)

    ResponElimina
  30. Quina meravella Mº José!! t'ha quedat al.lucinant!! i sense gluten una molt bona opció!!
    Molts petonets guapa i feliç setmana!

    ResponElimina
  31. Me gusta mucho la forma en que has introducido la entrada de hoy, un tanto melancólica y filosófica, y por hablarnos de la vida. Una frase que nos sirve de espejo a todos.

    Qué difícil pronunciar el nombre de tu postre, ¿no? Será que el francés no es lo mío, nunca me gustó mucho, la verdad, pero nada que ver con la admiración con que he mirado y remirado tu "croquembouche", porque solo por el trabajo que conyevan esos hilos de caramelo, alguna mención había que hacer.

    Besos

    ResponElimina
  32. Aquest psatís queda super elegant i vistós, oi?
    I la pasta choux sense gluten em sembla un repte fantàstic, avui dia hi ha molta gent celíaca que no pota gaudir d'unes bones postres com aquestes...

    ResponElimina
  33. No coneixia aquest postre i em sembla espectacular. La presentació no deixa indiferent a ningú segur!

    Molts petonets!

    ResponElimina
  34. fantástico, menuda torre de profiteroles!!! Te ha quedado genial ;)

    Salu2, Paula
    http://conlaszarpasenlamasa.cultura-libre.net
    http://galletilandia.blogspot.com

    ResponElimina
  35. Hola M. José,
    Si que ha de ser indignant que costi tant trobar productes per als celíacs, i a més, molts d'ells molt cars!!! T'ha quedat un espectacle. No em vull ni imaginar el "lio" a la cuina, amb el caramel, els nens.... però ha valgut molt la pena, ha quedat de pastisseria! petons

    ResponElimina
  36. Lo cierto es que te ha quedado espectacular. No solo aceptais la dificultad de trabajar sin gluten, tú has ido más allá y has elegido una de las preparaciones más difíciles que existen en el tema de la pasta choux.
    Esta harina la he visto algunas veces en el hiperoriente que visito en Sevilla, pero tiene un pequeño problema y es que no certifica que sea sin gluten, aunque yo estoy convencida de que lo es, pues acabo de analizar el almidón de tapioca de la misma marca y salió negativo. Es cierto que la vida de los celiacos no es fácil, como has podido comprobar, pero poco a poco se va andando el camino.
    Gracias por aceptar este reto y superarlo con nota.
    Besos.

    ResponElimina
  37. Com sempre, gràcies a tots per dedicar-me un ratet!! m´alegro molt que vos hagi agradat la meva recepta...

    Silvia, es verdad que esta receta de crema pastelera de mi madre es buenísima, se pondrá muy contenta de saber que la sigues utilizando!!

    Artemisas´Project:
    No tenim Mercadona aquí joooo

    Elvira:
    Y como duele el azúcar calienteeee :))

    Zer0gluten:
    Ostras, en eso no había yo caído!! pensè que por ser de arroz ya era "apta", me alegro mucho que me lo hayas dicho y ahora mismo voy a incluir tu sugerencia en la entrada, para que los que no estamos acostumbrados a lidiar con esta intolerancia sepamos aún más conscientes de todos los problemas que plantea!

    Petonets per a tots!!!

    ResponElimina
  38. Está genial que hayáis probado sin gluten la verdad, asñi las recetas sirven para los intolerantes, genial!
    Cada torre que veo más me gusta, una psada!

    ResponElimina
  39. Ja jaja m'ha encantat aquesta entrada.
    Petonassos

    ResponElimina
  40. Ay, que bonito, que bonito, que bonito... si es que no me canso de ver las fotos... me encantan! son geniales...

    ResponElimina
  41. Profiteroles sense gluten, gran idea! La presentació espectacular!

    ResponElimina
  42. Me encanta Esplendor en la hierba, me gustan mucho los profitelores, y me fascina tu receta, tu presentación y la delicadeza siempre en tus fotografías :D

    Un besiño!

    ResponElimina
  43. me tienes impresionada!!! qué pasada!! menudo trabajo, el resultado desde luego, merece la pena, es espectacular!

    ResponElimina
  44. Realment és digne d'admirar per la feina i el resultat final. Felicitacions molt grans.

    ResponElimina
  45. Una presentación digna de manos tan especiales...; eso es lo que tienen los recuerdos que cuanto mas especiales mas presentes y más perduran confundiendose en la realidad

    ResponElimina
  46. Excel.lent!!! Ostres quina currada! T´ha quedat súper chulo i segur que boníssim! Petonets

    ResponElimina
  47. te ha quedado genial. No se si seria capaz de hacerlo. Bss

    ResponElimina
  48. Te ha quedado espectacular, me guardo la receta, pero no sé si seré capaz de manejar el caramelo ...

    ResponElimina
  49. Uno de Dos:
    Es verdad, normalmente hasta que una cosa no te afecta no sabes en lo que consiste sufrirlo...un besito

    Mima:
    Mercissss

    Quo:
    Guapaaaa, muchas gracias smuakssssssss

    El taller de cuina:
    Moltes gràcies!! m´alegro que t´hagi agradat

    Mayte:
    Y a mi me encanta coincidir contigo!! un besito

    Antonia:
    Pues muchas gracias por decirmelo!! besitossss

    Starbase:
    Moltes gràcies!!

    Anónimo:
    Si...los especiales perduran...pero nunca pueden confundirse con la realidad presente...

    Cook me tender:
    I tanta currada jajaja però va valdre la pena :)) un petonàs

    Luisa:
    Como que no??? seguro que alucinábamos con tu croquembouche!!! smuakssssss

    Mª Jesús:
    Yo también pensaba que me iba a costar más, te aseguro que todo es ponerse :) besitosss

    ResponElimina
  50. Qué preciosidad, uauuuuuuuuu, es que es un postre difícil de hacer y como bien dices, complicado de simultanear la fotografía mientras se hace.

    Me ha hecho gracia la "presencia constante" de tus hijos a la espera de un trozo de caramelo, jajajjajaja, qué bueno, los imagino.

    Enhorabuena, te ha quedado de revista, te felicito.

    un besazo

    ResponElimina
  51. ¡Aivá que pinta el recubrimiento de caramelo! Es genial.

    Y a mi que la película "Esplendor en la hierba", aunque me encanta, me produce angustia...

    Besos,

    ResponElimina
  52. me parece una verdadera pasada como te ha quedado y me imagino lo de los hilos de caramelo y uff.. que miedo me da pensar en como me podría quedar...

    un besote

    ResponElimina
  53. Mª José, moltíssimes gràcies per la teva menció. Estic molt contenta que la meva entrada t'animés i t'ajudés a preparar la teva croquembouche. És una satisfacció molt gran per a mi, no solament compartir receptes, sinó tota la meva experiència, ajudar a qui vulgui fer-les, que sigui d'utilitat. A partir d'aqui tu hi poses tota la teva traça, que es molt gran. :-)

    No és un pastis complicat, però sí molt laboriós i cal seguir una tècnica. Cosa que tu has fet a la perfecció i a més has rematat amb un fil de caramel que no és gens fàcil de fer, ni que quedi tan maco com t'ha quedat. Moltíssimes felicitats!! Enhorabona!

    Un petó, guapíssima, i moltes gràcies. :-)

    ResponElimina
  54. Frabisa:
    Muchas gracias por tus amables palabras, que alegria saber que te ha gustado!! un beso

    Julia:
    Hola!! la verdad es que la peli da que pensar no? un besito

    Comoju:
    Te quedaría estupenda, venga anímate!! un beso

    Maduixa:
    Soc jo qui t´ha de donar les gràcies per tot, ho expliques tan bé que és impossible equivocar-se :)) molts petonets

    ResponElimina

Gràcies per passar per la meva cuina i deixar-me un comentari.
Maria José

Gracias por pasar por mi cocina y dejarme un comentario.
Maria José