dilluns, 15 agost de 2011

PASTÍS CARAMELITZAT DE PRÉSSECS I FRUITES DE LA PASSIÓ

“Vaig entrar al bany per agafar quatre coses més. I va ser aleshores quan vaig veure el seu perfum. Se l´havia deixat. Amb les presses havia oblidat la seva olor...vaig apropar-me la seva olor i va ser com tenir-la al costat...va ser com sentir-la...” (Si tu em dius vine ho deixo tot...però digue´m vine. Albert Espinosa)


Després d'haver-me perdut les últimes convocatòries de la Recepta del 15 participo amb aquest pastís en la d'aquest mes dedicada a una fruita molt estiuenca: el préssec.
En la recepta que proposo, el préssec es combina amb la fruita de la passió i el resultat és francament deliciós...tornaré a preparar-la però la propera vegada ho faré en tartaletes individuals...



PASTÍS CARAMELITZAT DE PRÉSSECS I FRUITES DE LA PASSIÓ

Ingredients:
-1 fulla de massa “quebrada”
-80 grams de farina
-40 grams de sucre bru
-40 grams de mantega freda i a daus
-20 grams de coco ratllat
-2 cullerades d'avellanes torrades picades
-4 préssecs tallats a tascons (sense pelar)
-80 grams de sucre blanc
-3 fruites de la passió

Preparació:
Calentar el forn a 200ºC. Estendre la massa, cobrir amb ella un motlle de cremallera i punxar la base amb una forquilla. Folrar el fons del pastís amb paper de cuina i posar damunt llegums secs o arròs cru. Coure 15 minuts, retirar el paper de cuina amb els llegums o l'arròs i coure uns 6 o 8 minuts més. Deixar refredar. Baixar la temperatura a 180ºC.
Pastar la farina, la mantega i el sucre bru. Afegir el coco i les avellanes i reservar.
Escalfar una paella a foc fort. Barrejar els tascons de préssec amb el sucre. Introduir-les en una paella i coure-les, removent de tant en tant, fins que estiguin uniformement cobertes de sucre. Afegir la polpa de la fruita de la passió, barrejar i retirar del foc.
Estendre la barreja de fruites en el fons del pastís i cobrir amb la barreja d'avellanes.
Coure uns 25 minuts o fins que la superfície estigui ben daurada

dimecres, 3 agost de 2011

MANAMANÀ

“...però tot i que han passat els anys, la ferida cou igual. Sempre he cregut que serà una cicatriu en carn viva a la meva vida. Ningú pot curar-la, ningú...” (Si tu em dius vine ho deixo tot...però digue´m vine. Albert Espinosa)


Amb la calor que fa no ve molt de gust encendre el forn...però com que no solament de gelats podem viure a l'estiu vaig pensar que valia la pena sacrificar-se mitja hora per degustar aquest pastís, que a més és facilíssim de preparar malgrat la seva aparença...no va ser el cas, però serviria per celebrar un aniversari no?...

PASTÍS DE NATA I XOCOLATA

Preparar un bescuit, farcir-lo de nata i decorar-ho amb encenalls de xocolata (guardar en la nevera per menjar ben fred)



"Manamanà du-du-du-ru-ru"...a qui no li sona aquesta cançò?...a mi sempre m'ha fet gràcia...l'associo a bon rotllo...riures...complicitat...
Avui m'ha vingut al cap i, essent tan aferradissa, no puc deixar de cantar-la...per això l´he utilitzat pel títol de la entrada d´avui...
He buscat el seu origen a l´internet i m'ha sorprès saber que d'aquesta cançó, la lletra de la qual (per dir alguna cosa...) manca completament de significat, existeixen altres versions a més de la de "els teleñecos" encara que em quedo amb aquesta per ser la més significativa per a mi....siiii ho reconec...pertanyo a la generació de Barri Sèsam :))


EDICIÓ: Els encenalls de xocolata del pastís els he fet amb un utensili de cuina anomenat girolle, que s'usa especialment per tallar el formatge "Tête de Moine", d'origen suís. (La següent foto no l'he fet jo, l'he trobada a google imatges)