Menú

dilluns, 24 de setembre de 2012

AMANIDA DE CROSTES

“Si ara pogués tornar a començar la meva vida, el primer que buscaria fóra el territori de la felicitat; i miraria, si és possible, de blindar-lo perquè m´acompanyés, sense pretensions, tota la vida”. (Jo confesso. Jaume Cabré)


No sé perquè no havia pujat encara aquesta recepta al bloc, amb el que m'agrada. Em porta records de la meva infantesa, assaborir-la em fa sentir a casa. Les crostes es fan amb els trossos de pa pagès sobrants, que es tornen a torrar fins que queden cruixents. Es deixen refredar i es guarden en una bossa ben tancats perquè no endureixin. 

Quan era nena, a la meva casa, no es perdia cap tros de pa. La meva mare torrava els crostons de pa i era una delícia obrir el forn quan ja havien refredat per agafar un tros de crosta i menjar-la acompanyada de formatge, sobrassada, pernil... Avui dia es poden adquirir ja preparades, però no hi ha res com fer-les a casa. Com més cruixentes més delicioses. Encara que reconec que cal tenir una bona dentadura per menjar-les sense perill :D

Molt típica d'Eivissa és l'amanida de crostes. Pot menjar-se en quasi bé tots els restaurants que serveixen menjar eivissenc i hi ha diverses versions segons els ingredients que s'afegeixen: peix sec (típic de Formentera), pebrots vermells rostits, ceba...les combinacions són infinites, depenguent del gust de qui les prepari.

Jo he fet la versió familiar, segurament la més senzilla però de sabor espectacular. Només requereix uns bons tomàquets pagesos, d'aquests que ofereix el camp eivissenc, unes crostes ben cruixents, alls, sal i oli bo.
Hi ha qui prefereix remullar prèviament les crostes en aigua, perquè estovin lleugerament i siguin més fàciles de menjar, però jo prefereixo menjar-les més cruixents i xopar-les solament amb el suc del tomàquet i amb l'oli.

AMANIDA DE CROSTES

Ingredients:
-Crostes de pa pagès
-Tomàquets
-Alls
-Sal
-Oli bo

Preparaciò:
Partir els trossos de crosta en bocins que puguin menjar-se fàcilment i col·locar-los en la safata on anem a servir l'amanida, millor si és lleugerament profunda.
Ratllar els tomàquets o tallar-los en trossos no gaire grans. Afegir-los a les crostes. Picar alls ben menuts i agregar-los també a l'amanida. Finalment, salar i regar amb abundant oli bo. Remenar bé perquè s´ajunti tot.


Què lluny queda ja l´agost, ara que ja ha canviat el temps i les temperatures han començat a baixar...ho dic amb enyorança però també amb il·lusió, que la tardor és una estació que també m´agrada molt...

31 comentaris:

  1. La boca aigua se m'ha fet amb aquesta amanida! No hi ha res millor que els records gastronòmics de la infància, eh?
    Petons
    Sandra

    ResponElimina
  2. ostres mai a la vida ho havia sentit, pero veient el resultat, em sembla senzillament perfecta aquesta amanida!! i economica . petons

    ResponElimina
  3. Te que estar super bó!!!
    No per molte sofisticat es mes bó. Aprofitament i senzilleça.
    Genial.....
    Petons

    ResponElimina
  4. tiene que ser muy buena,me gusta
    peto

    ResponElimina
  5. Sencillamente irresitible, la quiero!

    ResponElimina
  6. Mi madre tampoco tiraba para nada el pan, siempre acababa en el horno bien tostadito :) que rico!!
    Tiene una pinta deliciosa!!
    Besos

    ResponElimina
  7. Y luego rebuscamos platos exquisitos, pero por Dios si con estos ingredientes, todos ellos de calidad, uno levita del sitio de auténtico placer.

    Un saludo.

    ResponElimina
  8. Jo l'he menjada amb peix sec i m'encanta, però aquesta versió també ha de ser ben bona!!
    petonets

    ResponElimina
  9. M'encanten les teves receptes tradicionals eivissenques! i com no pot ser menys aquesta de crostons que no l'he tastat mai i això que la meva mare és eivissenca. Ho haurem d'arreglar i fer-la ja.
    Enhorabona pel bloc.
    Petons

    ResponElimina
  10. Aquesta amanida és boníssima!
    De les que hi ha a Formentera és la meva preferida!
    Allà li diuen amanida pagesa :)

    Petons!! :D

    ResponElimina
  11. Benvolguda María José,

    Primer de tot et volem felicitar pel teu blog i donar-te l'enhorabona per ser finalista en els Premis Bloc Catalunya 2012.

    D'altra banda, ens agradaria proposar-te la col·laboració entre les nostres webs, ambdues d'interés gastronòmic.

    Que et semblaria si publicàssim mensualment una de les receptes del teu blog, de la qual en conservaries l'autoria, a la nostra web? A més, també en faríem difusió a través del nostre butlletí i així et donaries a conèixer a un nou públic (actualment tenim més de 800 subscriptors i més de 5.500 visites mensuals)

    A més a més, et posaríem un bàner a la secció de receptes de la nostra web amb link al teu blog. Seria també possible que posassis un bàner de la nostra web al teu blog? (Si fos necessari te'l podríem enviar perquè tu el penjassis)

    Per a qualsevol consulta no dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres.

    Ben atentament,

    David, Llorenç i Tomeu

    ResponElimina
  12. No coneixa gens aquest plat tradicional eivissenc. I em sembla una recepta genial, d'aprofitament i ben gustosa.

    ResponElimina
  13. Jo tampoc la coneixia, però l'apunto ara mateix. Una abraçada!

    ResponElimina
  14. Mª José, no la coneixia l'amanida de crostes. Em recorda la recepta de les migas, però sense cansalada. Molt bo, eh? Petonets!

    ResponElimina
  15. EN MI CASA TAMPOCO TIRAMOS EL PAN QUE SOBRA, HACEMOS MIGAS O SE LO REMOJO A MIS GALLINAS,PERO ME GUARADARE PARA PROBAR TU ENSALADA DE PAN,TIENE QUE ESTAR BUENISIMA.
    UN SALUDO.

    ResponElimina
  16. Mai havia vist aquesta recepta però la faré segur, m'agrada molt el pa i així ha de quedar boníssim....per cert vaig fer las torrades amb pera... boníssimes...les repetiré mes d'una vegada....
    mooolts petons

    ResponElimina
  17. una ottima poreprazione fresca e saporita!

    ResponElimina
  18. No coneixia aquesta amanida de croste. A més de bona Ideal per aprofitar aquells trossets de pa que sempre queden.
    petons

    ResponElimina
  19. Com m'ha agradat els TEUS CROSTONS i LA TEVA HISTORIA!!!
    Bona Tarda AMIGA :)
    Conxita

    ResponElimina
  20. M'encanten les crostes! Però no hi poseu frígola vosaltres? A casa les fem amb frígola i pebrera verda mmmmm!!!
    Salut!

    ResponElimina
  21. M'encanten aquests plats populars, tan senzills i tan bons, per aprofitar coses que queden. No s'ha de perdre res!

    ResponElimina
  22. Quina recpta més bona per aquest final d'estiu tan llarg aprofitant els darrers tomàquets bons, gràcies per compartir-la i petons.

    ResponElimina
  23. Bona nit Mª José,
    Moltes gràcies pel teu comentari, els teus bons desitjos que agraeixo de tot cor i, per visitar CuinaCinc des de les Pitiüses...!
    Quin escrit mes entranyable i maco has fet. Moltes gràcies. També, tens un avatar ben bonic:))
    Un bloc preciós i amb una fotografia ben maca.
    Doncs si que he vingut algun cop al teu bloc.
    Si mires l'entrada de les teves rosquilles et proposo la meva recepta:))allà estic.
    La recepta que presentes dels crostonets és senzilla, bona, familiar, deliciosos.
    M'ha fet pensar en el pa amb tomàquet (també el vaig descriure) i records familiars que tots tenim a la memòria.
    Petonets

    ResponElimina
  24. Jo tampoc no coneixia aquesta amanida d'aprofitament. És fantàstica :)

    ResponElimina
  25. No n'havia sentit a parlar mai d'aquest plat! La cuina senzilla és la més bona!

    ResponElimina
  26. Una plat que només de llegir com el descrius ja t'ha agafen ganes de menjarne.
    Petons!

    ResponElimina
  27. OOOH!!!!adoro la cocina de siempre, la cocina de la gente corriente que siempre sabe como aprovechar hasta la ultima costra de pan!!! ;)
    el otro día hice un plato Italiano que es muy parecido, si lo posteo te aviso para que lo veas...es increíble como los países Mediterráneos nos parecemos!! :)
    miles de besos..tu blog es divino!!!!!

    ResponElimina
  28. He fet l teva reepta i ens agradat molt als de casa, repetirem.

    ResponElimina
  29. Aquesta recepta és com los coses bones de la vida, que com més simples millors.
    Amb els temps que corren moltes d'aquestes receptes tornaran.
    Una gran proposta la d'avui!

    ResponElimina
  30. Una recepta d'aprofitament d'aquelles que no es poden deixar perdre. Ja en sento la flaire des d'aquí :-)

    ResponElimina

Gràcies per passar per la meva cuina i deixar-me un comentari.
Maria José

Gracias por pasar por mi cocina y dejarme un comentario.
Maria José