jueves, 4 de octubre de 2012

FRITA DE POP


"Malgrat la distància que ens separa, segueixo el teu exemple. Malgrat el pànic, ara ja no accepto taules de salvació per no enfonsar-me. Malgrat algunes insinuacions, em mantinc sense creences, sense sacerdots, sense codis consensuats que m'aplanin el camí cap a no se sap on." (Jo confesso. Jaume Cabré)


Aquesta és una altra recepta típica de la meva estimada illa, que està deliciosa amb una bona llesca de pa pagès per acompanyar-la. És molt fàcil de preparar, només té un "però" i és aconseguir que el pop quedi tendre, tasca de vegades gens fàcil d'aconseguir. A la meva mare, aquesta recepta, li surt sempre estupenda i el seu consell, quan me la va explicar, va ser que congelés prèviament el pop i el bullís amb una olla expres...així que ho tinc clar: hauré d'anar pensant a fer-li lloc en la meva cuina...

FRITA DE POP

Ingredients:
- 1 quilo de pop
- 2 o 3 cebes
- 1 cabeça d'alls
- 2 pebrots verds petits
- 4 patates grans
- 1 o 2 fulles de llorer
- oliï bo, sal, pebre i pebrera vermella.

Preparació:
Bullir el pop, deixar-lo refredar i tallar-lo amb unes tisores a trossets.
Pelar les cebes, tallar-les a grillons i sofregir-les amb el llorer i dos o tres dents d'all xafats fins que quedin daurades.
Pelar les patates, tallar-les gruixudes al llarg i fregir-les en abundant oli calent amb la resta dels alls xafats i el pebrot verd tallat a tires.
Afegir una cullerada de pebrera vermella a la ceba, remoure bé. Agregar el pop, tornar a barrejar i, finalment, incorporar les patates. Salpebrar i servir calent.


Heu vist alguna vegada en directe un polp nedant? Us asseguro que és un espectacle digne d´admirar. Estén els seus tentacles per desplaçar-se com ballarina de ballet damunt l´escenari, i és rapidíssim!

Quan anem a la platja el meu fill està sempre pendent amb el seu salabre, perquè li encantaria poder agafar-ne un. Afortunadament sempre se li escapen! Ja podem explicar-li que per atrapar-los ha d'oferir-los el braç i que quan un pop s'adhereixi a ell ben fort podrà dir que ho ha aconseguit. Però és clar, això no ho farà mai perquè, encara que no ho reconegui, li impressionaria massa notar les ventoses aferrades a la pell...i mentrestant, els tira pa com si fossin coloms i espera pacientment...si algun dia ho aconsegueix ja vos ho explicaré :)

33 comentarios :

  1. Ummmm qué bo!! una delicia!!
    Un petonet!!

    ResponderEliminar
  2. Que bo!!!
    Però tens raó, a mi el pop, no sé perquè m'acostuma a quedar una mica estirós.
    PTNTS
    Dolça

    ResponderEliminar
  3. Uysss que bueno, no lo conocía, conocía las pilotas de pop pero esto y no y me encanta!!!

    ResponderEliminar
  4. La foto de tu hijo preciosa!; como esas aguas transparentes como pocas. Y la receta me encanta porque el pulpo me apasiona. Yo hago un frito con sepia y gambas y le pongo hinojo que está muy rico también, pero me has dado una idea estupenda con el pulpo.
    Ya nos contarás si tu hijo llega a coger el pulpo algún día, mientras que disfrute de la ilusión de intentarlo. Un beso

    ResponderEliminar
  5. Un plato estupendo....Mi reino por uno igual...jajajaja.
    Besos
    Miguel
    lareposteriademiguel.com

    ResponderEliminar
  6. Deliciós!!!
    la meva àvia, que és la persona que fa el pop més tendre que he tastat mai, també el congela abans. El que no sé és si el fa amb l'olla a pressió.
    Petonets

    ResponderEliminar
  7. Quina delicia de recepta . La foto del teu fill a l'aigua preciosa!!!
    Petons

    ResponderEliminar
  8. Del agua al plato. ¡Que hábil este joven pescador!!

    JUEGO DE SABORES

    ResponderEliminar
  9. me encanta el pulpo, pero siempre lo como de la misma forma, a la gallega, esta propuesta se ve fenomenal!! besos

    ResponderEliminar
  10. Mª josé, gràcies per donar-nos a conèixer una altra recepta de les illes. M'agrada molt el pop! Jo sóc de Palamós, i també n'anem a caçar de tant en tant... veure'ls nedar és tot un espectacle, tens raó! Petons i bon cap de setmana

    ResponderEliminar
  11. Que forma original de presentar el pulpo, me parece sabrosísimo y lo probaré.

    un besazo

    ResponderEliminar
  12. Genial l'explicació del teu fill i el pop!
    Un plat boníssim!
    Bon cap de setmana, bonica!

    ResponderEliminar
  13. María José, el jueves después de vernos, mi hermano y yo volvimos al mismo sitio que había ido contigo pues el quería que probara la frita de pop y no tenían.
    Así que como me quedé con las ganas tengo un pulpo en el congelador lo haré siguiendo tu receta.
    Besos

    ResponderEliminar
  14. Con tu hijo tienes solucionado el tema de comprar pescado con el salabre y un poco de paciencia no iras al mercado.
    Besitos

    ResponderEliminar
  15. Un plat deliciós. Bonica fotografia del teu fill.
    Fins ara,
    Nani

    ResponderEliminar
  16. què gran recepta! no tinc gaires receptes de pop, però m'estic adonant que es pot cuinar de molt diverses maneres, i aquesta teva m'ha agradat molt

    ResponderEliminar
  17. mm ha de ser bonsissim aquest plat!!!!! m'agrada molt la idea!!! i la dificultat del pop...si és veritat...però poder el trucu de congelar-lo i bullir-lo desrpes (encara que no sigui en olla a presió) funcioni..jejeje jo no en tinc i no la vull...em fa por!!!! jajajaa

    ResponderEliminar
  18. A casa ens encanta la frita de pop! Explicada d'aquesta manera tant senzilla i amb les fotos tant xules que has fet... és ara irressitible així que, m'has convençut, aquesta setmana faré frita de pop!!

    ResponderEliminar
  19. A casa ens encanta la frita de pop! Explicada d'aquesta manera tant senzilla i amb les fotos tant xules que has fet... és ara irressitible així que, m'has convençut, aquesta setmana faré frita de pop!!

    ResponderEliminar
  20. El dia 5 vam estar esperant en candeletes per veure si ditifet sortia premiat! Em sap greu que no hagi estat així, era l'únic bloc de cuina dels finalistes que més o menys seguia i em feia molta il·lusió. Espero que us ho passessiu bé.

    ResponderEliminar
  21. Nunca he comido el pulpo en frito y mira que me gusta el pulpo! decidido, el próximo lo hago así! un beso

    ResponderEliminar
  22. Qué chula la foto del peque, me encanta!
    Y a mi marido le gustaría mucho tu receta. Si la viera... Yo es que no como pulpo, la verdad ;-)
    Besos.

    ResponderEliminar
  23. Otia !!...quina coseta més bona...amb lo que m'aspasiona el pop. Bona recepta !!!

    ResponderEliminar
  24. Ay, las recetas de la querida isla.... ¡qué cosa tan buena!
    Un abrazo

    ResponderEliminar
  25. Cuanto tiempo sin venir a verte!!
    Y cuantas cosas ricas me he perdido, si es que no puede ser...no tiene una tiempo de nada.

    Ahora, eso si, hoy me quedo un buen rato por aquí hasta ponerme al día.

    Un abrazo.

    ResponderEliminar
  26. Un plat boníssim! les patates les he fet amb sepia, pero amb pop mai..Bueno, ara patates no menjo gaire..jeje.

    M'ha agradat la foto i la historia de la pescad del pop.

    Petons

    ResponderEliminar
  27. Qué rico, nos encanta el pulpo y en la Fussioncook queda de lujo y en un momento.

    Qué gracia me ha hecho tu hijo,el mío con 20 años ya, sigue cogiéndolos todos los años y luego los suelta, lo hace desde que era como el tuyo y los coge con la red, con la mano y hasat con un cubo y una pala se lo he visto hacer, así que dile que no desista.

    Besos

    ResponderEliminar
  28. uoooooo que bo el pop ancare que de petita en soliem anar a sercar ara no s'en troben gaires
    m'agrada la recepta
    besades menorquines

    ResponderEliminar
  29. Mira, porque no me gusta el pulpo... pero también te digo que ese plato tiene una pinta espectacular! Con esas patatitas... ummmm, qué rico!!! fíjate que hasta me comía el pulpo!!! jajaja. Besos.

    ResponderEliminar
  30. Aquesta recepta m'encantaria!
    I m'ha fet molta gràcia la persistencia del teu fill. Un encant!

    ResponderEliminar

Gràcies per passar per la meva cuina i deixar-me un comentari.
Maria José

Gracias por pasar por mi cocina y dejarme un comentario.
Maria José