dijous, 4 octubre de 2012

FRITA DE POP


"Malgrat la distància que ens separa, segueixo el teu exemple. Malgrat el pànic, ara ja no accepto taules de salvació per no enfonsar-me. Malgrat algunes insinuacions, em mantinc sense creences, sense sacerdots, sense codis consensuats que m'aplanin el camí cap a no se sap on." (Jo confesso. Jaume Cabré)


Aquesta és una altra recepta típica de la meva estimada illa, que està deliciosa amb una bona llesca de pa pagès per acompanyar-la. És molt fàcil de preparar, només té un "però" i és aconseguir que el pop quedi tendre, tasca de vegades gens fàcil d'aconseguir. A la meva mare, aquesta recepta, li surt sempre estupenda i el seu consell, quan me la va explicar, va ser que congelés prèviament el pop i el bullís amb una olla expres...així que ho tinc clar: hauré d'anar pensant a fer-li lloc en la meva cuina...

FRITA DE POP

Ingredients:
- 1 quilo de pop
- 2 o 3 cebes
- 1 cabeça d'alls
- 2 pebrots verds petits
- 4 patates grans
- 1 o 2 fulles de llorer
- oliï bo, sal, pebre i pebrera vermella.

Preparació:
Bullir el pop, deixar-lo refredar i tallar-lo amb unes tisores a trossets.
Pelar les cebes, tallar-les a grillons i sofregir-les amb el llorer i dos o tres dents d'all xafats fins que quedin daurades.
Pelar les patates, tallar-les gruixudes al llarg i fregir-les en abundant oli calent amb la resta dels alls xafats i el pebrot verd tallat a tires.
Afegir una cullerada de pebrera vermella a la ceba, remoure bé. Agregar el pop, tornar a barrejar i, finalment, incorporar les patates. Salpebrar i servir calent.


Heu vist alguna vegada en directe un polp nedant? Us asseguro que és un espectacle digne d´admirar. Estén els seus tentacles per desplaçar-se com ballarina de ballet damunt l´escenari, i és rapidíssim!

Quan anem a la platja el meu fill està sempre pendent amb el seu salabre, perquè li encantaria poder agafar-ne un. Afortunadament sempre se li escapen! Ja podem explicar-li que per atrapar-los ha d'oferir-los el braç i que quan un pop s'adhereixi a ell ben fort podrà dir que ho ha aconseguit. Però és clar, això no ho farà mai perquè, encara que no ho reconegui, li impressionaria massa notar les ventoses aferrades a la pell...i mentrestant, els tira pa com si fossin coloms i espera pacientment...si algun dia ho aconsegueix ja vos ho explicaré :)

33 comentaris:

  1. Ummmm qué bo!! una delicia!!
    Un petonet!!

    ResponElimina
  2. Que bo!!!
    Però tens raó, a mi el pop, no sé perquè m'acostuma a quedar una mica estirós.
    PTNTS
    Dolça

    ResponElimina
  3. Uysss que bueno, no lo conocía, conocía las pilotas de pop pero esto y no y me encanta!!!

    ResponElimina
  4. La foto de tu hijo preciosa!; como esas aguas transparentes como pocas. Y la receta me encanta porque el pulpo me apasiona. Yo hago un frito con sepia y gambas y le pongo hinojo que está muy rico también, pero me has dado una idea estupenda con el pulpo.
    Ya nos contarás si tu hijo llega a coger el pulpo algún día, mientras que disfrute de la ilusión de intentarlo. Un beso

    ResponElimina
  5. Un plato estupendo....Mi reino por uno igual...jajajaja.
    Besos
    Miguel
    lareposteriademiguel.com

    ResponElimina
  6. Deliciós!!!
    la meva àvia, que és la persona que fa el pop més tendre que he tastat mai, també el congela abans. El que no sé és si el fa amb l'olla a pressió.
    Petonets

    ResponElimina
  7. Quina delicia de recepta . La foto del teu fill a l'aigua preciosa!!!
    Petons

    ResponElimina
  8. Del agua al plato. ¡Que hábil este joven pescador!!

    JUEGO DE SABORES

    ResponElimina
  9. me encanta el pulpo, pero siempre lo como de la misma forma, a la gallega, esta propuesta se ve fenomenal!! besos

    ResponElimina
  10. Mª josé, gràcies per donar-nos a conèixer una altra recepta de les illes. M'agrada molt el pop! Jo sóc de Palamós, i també n'anem a caçar de tant en tant... veure'ls nedar és tot un espectacle, tens raó! Petons i bon cap de setmana

    ResponElimina
  11. Que forma original de presentar el pulpo, me parece sabrosísimo y lo probaré.

    un besazo

    ResponElimina
  12. Por cierto, tu niño está guapísimo!!

    ResponElimina
  13. Ay M. José ¡qué cosa más rica!
    Un abrazo

    ResponElimina
  14. Genial l'explicació del teu fill i el pop!
    Un plat boníssim!
    Bon cap de setmana, bonica!

    ResponElimina
  15. María José, el jueves después de vernos, mi hermano y yo volvimos al mismo sitio que había ido contigo pues el quería que probara la frita de pop y no tenían.
    Así que como me quedé con las ganas tengo un pulpo en el congelador lo haré siguiendo tu receta.
    Besos

    ResponElimina
  16. Con tu hijo tienes solucionado el tema de comprar pescado con el salabre y un poco de paciencia no iras al mercado.
    Besitos

    ResponElimina
  17. Un plat deliciós. Bonica fotografia del teu fill.
    Fins ara,
    Nani

    ResponElimina
  18. què gran recepta! no tinc gaires receptes de pop, però m'estic adonant que es pot cuinar de molt diverses maneres, i aquesta teva m'ha agradat molt

    ResponElimina
  19. mm ha de ser bonsissim aquest plat!!!!! m'agrada molt la idea!!! i la dificultat del pop...si és veritat...però poder el trucu de congelar-lo i bullir-lo desrpes (encara que no sigui en olla a presió) funcioni..jejeje jo no en tinc i no la vull...em fa por!!!! jajajaa

    ResponElimina
  20. A casa ens encanta la frita de pop! Explicada d'aquesta manera tant senzilla i amb les fotos tant xules que has fet... és ara irressitible així que, m'has convençut, aquesta setmana faré frita de pop!!

    ResponElimina
  21. A casa ens encanta la frita de pop! Explicada d'aquesta manera tant senzilla i amb les fotos tant xules que has fet... és ara irressitible així que, m'has convençut, aquesta setmana faré frita de pop!!

    ResponElimina
  22. El dia 5 vam estar esperant en candeletes per veure si ditifet sortia premiat! Em sap greu que no hagi estat així, era l'únic bloc de cuina dels finalistes que més o menys seguia i em feia molta il·lusió. Espero que us ho passessiu bé.

    ResponElimina
  23. Nunca he comido el pulpo en frito y mira que me gusta el pulpo! decidido, el próximo lo hago así! un beso

    ResponElimina
  24. Qué chula la foto del peque, me encanta!
    Y a mi marido le gustaría mucho tu receta. Si la viera... Yo es que no como pulpo, la verdad ;-)
    Besos.

    ResponElimina
  25. Otia !!...quina coseta més bona...amb lo que m'aspasiona el pop. Bona recepta !!!

    ResponElimina
  26. Ay, las recetas de la querida isla.... ¡qué cosa tan buena!
    Un abrazo

    ResponElimina
  27. Cuanto tiempo sin venir a verte!!
    Y cuantas cosas ricas me he perdido, si es que no puede ser...no tiene una tiempo de nada.

    Ahora, eso si, hoy me quedo un buen rato por aquí hasta ponerme al día.

    Un abrazo.

    ResponElimina
  28. Un plat boníssim! les patates les he fet amb sepia, pero amb pop mai..Bueno, ara patates no menjo gaire..jeje.

    M'ha agradat la foto i la historia de la pescad del pop.

    Petons

    ResponElimina
  29. Qué rico, nos encanta el pulpo y en la Fussioncook queda de lujo y en un momento.

    Qué gracia me ha hecho tu hijo,el mío con 20 años ya, sigue cogiéndolos todos los años y luego los suelta, lo hace desde que era como el tuyo y los coge con la red, con la mano y hasat con un cubo y una pala se lo he visto hacer, así que dile que no desista.

    Besos

    ResponElimina
  30. uoooooo que bo el pop ancare que de petita en soliem anar a sercar ara no s'en troben gaires
    m'agrada la recepta
    besades menorquines

    ResponElimina
  31. Mira, porque no me gusta el pulpo... pero también te digo que ese plato tiene una pinta espectacular! Con esas patatitas... ummmm, qué rico!!! fíjate que hasta me comía el pulpo!!! jajaja. Besos.

    ResponElimina
  32. Aquesta recepta m'encantaria!
    I m'ha fet molta gràcia la persistencia del teu fill. Un encant!

    ResponElimina

Gràcies per passar per la meva cuina i deixar-me un comentari.
Maria José

Gracias por pasar por mi cocina y dejarme un comentario.
Maria José