dimecres, 26 setembre de 2012

CUA DE BOU AL VI NEGRE


“El gra de sorra primer és la brossa a l´ull; després passa a ser una nosa als dits, una cremor a l´estómac, una petita protuberància a la butxaca i, amb una mica de mala sort, acaba transformant-se en una llosa a la conciència. Tot, les vides i els relats, comença així, amb un inofensiu gra de sorra que passa inadvertit.” (Jo confesso, Jaume Cabré)

Hi ha moltes coses en la vida que comencen de la forma més inofensiva, que sense que ens adonem van calant calant fins que al final passen a formar part del nostre dia a dia...aquesta és una idea que puc aplicar a la amistad de moltes persones que tinc la sort de que siguin amigues meves, que poc a poc han anat ficant-se a dintre meu  i sense les quals no concebria la meva vida diària...


Sembla que un sempre tendeix a preparar les receptes que ha acostumat a menjar a la seva casa des de la infància, o almenys així em passa a mi. Però com m'agrada molt innovar i provar coses noves, em vaig proposar fer la recepta de cua de bou, que em venia molt de gust i que només havia menjat en restaurants.

Com aquesta vegada no podia acudir a la meva font principal, és a dir, la meva mare, perquè aquest no és un plat del seu repertori, vaig pensar que el millor seria demanar-li a una de les millors cuineres que conec, un pou sense fons de saviesa culinària: la meva estimada Elvira...i no em vaig equivocar.

Les seves paraules exactes van ser que ploraria en provar la seva recepta, perquè m'agradaria molt...plorar no vaig plorar, però gairebé rebaixo el plat de tant mullar pa en la deliciosa salsa que va quedar...gràcies Elvi!...però ja sabia que la teva recepta no em fallaria ;)

El cert és que no hi ha res més gratificant d'aquest món blocaire que conèixer a gent meravellosa amb la qual compartir la passió per la cuina...i n´he coneguda molta!!

CUA DE BOU Al VI NEGRE

Ingredients:
- 2 cues de bou trossejades
- 2 cebes i mitja
- 1 cabeça d'alls
- 1 pebrot verd
- 2 pastanagues
- 1 tomàquet
- 1 ampolla de vi negre de qualitat
- 1 got de brandy
- 1/2 got d'aigua o de brou
- 3 fulles de llorer
- 1 rameta de farigola (opcional, jo no li vaig posar)
- sal, pebre i oli

Preparació
Passar la carn per farina i marcar-la en oli calent en una casserola profunda. En el mateix oli, ofegar la ceba trinxada fina.

Quan estigui transparent, afegir la resta de verdures, ben picades. Deixar ofegar a foc molt baix una hora i mitja, remenant sovint perquè no s´aferrin a la casserola.

Afegir la carn a les verdures i remoure, perquè es barregi tot bé. Agregar el brandy i flambejar (jo no ho vaig fer perquè no em vaig atrevir, encara que sí vaig afegir el brandy). Agregar la farigola, el llorer, l'aigua o brou i el vi negre. Salpebrar i deixar bullir a foc lent fins que la carn estigui molt tendra, aproximadament unes 3 hores.

Treure les herbes i la carn i passar la salsa pel xinès (jo la vaig triturar amb la batedora perquè no tenia colador xinès). Servir la carn amb la salsa per damunt.

dilluns, 24 setembre de 2012

AMANIDA DE CROSTES

“Si ara pogués tornar a començar la meva vida, el primer que buscaria fóra el territori de la felicitat; i miraria, si és possible, de blindar-lo perquè m´acompanyés, sense pretensions, tota la vida”. (Jo confesso. Jaume Cabré)


No sé perquè no havia pujat encara aquesta recepta al bloc, amb el que m'agrada. Em porta records de la meva infantesa, assaborir-la em fa sentir a casa. Les crostes es fan amb els trossos de pa pagès sobrants, que es tornen a torrar fins que queden cruixents. Es deixen refredar i es guarden en una bossa ben tancats perquè no endureixin. 

Quan era nena, a la meva casa, no es perdia cap tros de pa. La meva mare torrava els crostons de pa i era una delícia obrir el forn quan ja havien refredat per agafar un tros de crosta i menjar-la acompanyada de formatge, sobrassada, pernil... Avui dia es poden adquirir ja preparades, però no hi ha res com fer-les a casa. Com més cruixentes més delicioses. Encara que reconec que cal tenir una bona dentadura per menjar-les sense perill :D

Molt típica d'Eivissa és l'amanida de crostes. Pot menjar-se en quasi bé tots els restaurants que serveixen menjar eivissenc i hi ha diverses versions segons els ingredients que s'afegeixen: peix sec (típic de Formentera), pebrots vermells rostits, ceba...les combinacions són infinites, depenguent del gust de qui les prepari.

Jo he fet la versió familiar, segurament la més senzilla però de sabor espectacular. Només requereix uns bons tomàquets pagesos, d'aquests que ofereix el camp eivissenc, unes crostes ben cruixents, alls, sal i oli bo.
Hi ha qui prefereix remullar prèviament les crostes en aigua, perquè estovin lleugerament i siguin més fàciles de menjar, però jo prefereixo menjar-les més cruixents i xopar-les solament amb el suc del tomàquet i amb l'oli.

AMANIDA DE CROSTES

Ingredients:
-Crostes de pa pagès
-Tomàquets
-Alls
-Sal
-Oli bo

Preparaciò:
Partir els trossos de crosta en bocins que puguin menjar-se fàcilment i col·locar-los en la safata on anem a servir l'amanida, millor si és lleugerament profunda.
Ratllar els tomàquets o tallar-los en trossos no gaire grans. Afegir-los a les crostes. Picar alls ben menuts i agregar-los també a l'amanida. Finalment, salar i regar amb abundant oli bo. Remenar bé perquè s´ajunti tot.


Què lluny queda ja l´agost, ara que ja ha canviat el temps i les temperatures han començat a baixar...ho dic amb enyorança però també amb il·lusió, que la tardor és una estació que també m´agrada molt...

dijous, 20 setembre de 2012

TORRADES DE PERA ROSTIDA, CEBA I GORGONZOLA AMB MEL


“M'interessa el futur perquè allí és on passaré la resta de la meva vida” Charles Kettering


 Ara que l'estiu ja s'ha acomiadat i sembla que el començament del nou curs s'ha estabilitzat (creuo els dits), puc reprendre la meva benvolguda rutina de cuinar...em refereixo a cuinar sola, sense interrupcions i sense estar pendent de ningú...el meu regne per a mi sola ;)

Aquesta recepta la vaig preparar com a aperitiu en un dinar familiar i ens va entusiasmar a tots...bé...ens va entusiasmar a tots els amants del formatge, que en la meva família hi ha qui no el pot ni veure :P

És molt senzilla de preparar, així que complicació cap, i la barreja de sabors i textures és totalment explosiva. Sens dubte ja forma part del meu receptari habitual…la propera vegada la faré amb torradetes de pa, em sembla que quedaran uns canapès molt atractius.




TORRADES DE PERA ROSTIDA, CEBA I GORGONZOLA AMB MEL

Ingredients per a 6 persones:
- 6 llesques de pa pagès
- 2 peres
- 1 ceba vermella petita
- 200 grams de formatge Gorgonzola esmicolat
- oli d'oliva i sal
- mel

Preparació:
Pelar les cebes, tallar-les en grillons i daurar-les en una paella. Pelar i descoratjar les peres, tallar-les a grillons, disposar-les en una safata de forn untades lleugerament d'oli i rostir-les a 180º. Cal anar amb compte que no es cremin.

Torrar lleugerament les llesques de pa, untar-les amb oli i salar-les. Disposar sobre cada llesca una mica de ceba, unes llesques de pera i formatge Gorgonzola.

Gratinar les torrades just abans de menjar-les i servir-les amb la mel perquè cada comensal se serveixi la quantitat que desitgi.

dilluns, 17 setembre de 2012

TRONC AMB GANACHE DE XOCOLATA..i SÓC FINALISTA PREMIS BLOCS CATALUNYA 2012!!

"És increïble el brutal que pot ser de vegades la veritat. Per força has d´admirar-la. Normalment anem per la vida creient-nos constantment el que ens diem. "Estic bé", diem. "Estic genial". Però de tant en tant la veritat se´t tira damunt i no pots sacsejar-te-la. Llavors t´adones que sovint aquesta veritat no és una resposta, sinó una pregunta" (Cartes creuades. Markus Zusak)


Recordeu el conillet que surt en “Alícia al País de les Meravelles”? Aquell que es passa mitja història corrent i dient "les tres, les tres, ja són més de les tres"... doncs així em sento jo, com el Conillet Blanc que arriba tard perquè té mil coses que fer i vol fer-les totes...

Feia molts mesos que no participava en La recepta del 15, però em vaig proposar no deixar passar aquesta convocatòria tenint com a ingredient principal la xocolata, el meu dolç preferit. Així que amb retard de dos dies (perdoneu-me nois) però aquí teniu la meva proposta: un deliciós tronc amb ganache de xocolata. 

Cada vegada que trobo una recepta de xocolata que m'entusiasma dic que és la definitiva. Aquesta vegada no m'atreveixo a afirmar-ho amb tanta rotunditat, perquè segur que en trobaré unes altres que seran igual de bones, però sí diré que aquesta es troba entre les meves preferides i que la foto no li fa justícia...ahhh què poc m'agrada fotografiar xocolata, tan fosqueta ella que no es distingeix bé...per això vaig sortir al jardí amb la meva porció, perquè almenys s'apreciessin les vetes de les diferents capes...reconec que no em vaig entretenir molt fent la foto...el cel m'esperava ;)

I aprofito aquesta entrada per donar una notícia que m'ha fet molta il·lusió: sóc finalista en la categoria de Bloc Personal de Cuina, gastronomia i enologia dels Premis Blocs Catalunya 2012 ...la veritat és que no m'ho esperava i quan ahir la Mai em va deixar un missatge dient-m´ho gairebé no m'ho vaig creure...gràcies a tots els que m'heu votat!! haver arribat fins a aquí ja és tot un assoliment :D

TRONC AMB GANACHE DE XOCOLATA

Ingredients per al bescuit:
- 200 grams de mantega a temperatura ambient
- 150 grams de sucre
- 6 ous a temperatura ambient, separades les clares dels rovells
- 125 grams d'ametlles mòltes
- 150 grams de xocolata negra, trossejada i fosa


Ingredients per al ganache de xocolata:
- 150 ml de crema de llet espessa
- 225 grams de xocolata negra picada
- 2 culleradetes de grans de cafè instantani

Escalfar el forn a 180º. Untar amb mantega una safata de forn, folrar-la amb paper sulfuritzat i tornar a untar amb mantega. Reservar mentre preparem el bescuit.

Preparació:
Batre amb les varetes elèctriques la mantega amb el sucre, fins que la barreja blanquegi i quedi escumosa. Afegir els rovells d'ou d'un en un, sense deixar de batre. Incorporar les ametlles mòltes i la xocolata fosa i barrejar bé.

A part, batre les clares a punt de neu ferma i afegir-les amb cura a la barreja anterior. Per fer-ho bé, en tractar-se de dues masses amb densitats diferentes, primer agregar dues o tres cullerades de clares i una vegada s'hagin barrejat bé les dues masses, afegir la resta i remoure realitzant moviments envolupants.

Estendre la massa sobre la safata que havíem reservat i coure-la 15 minuts. Baixar la temperatura a 160º i coure una mitja hora més o fins que punxant amb una agulla aquesta surti neta. Bolcar el bescuit sobre una reixeta perquè es refredi.

Per preparar el ganache, posar la crema de llet i la xocolata en un bol disposat sobre un cassó amb aigua sense que arribi a bullir, sense deixar que la base del bol toqui l'aigua. Remoure fins que totes dues quedin lligades. Incorporar el cafè i barrejar. Retirar del foc i deixar refredar dues hores o fins que la barreja s'hagi espessit bé.

Tallar el bescuit longitudinalment en tres parts iguals. Col·locar una sobre la safata on anem a servir el pastís i cobrir-la amb una capa de ganache. Cobrir amb una altra capa de bescuit i una altra de ganache i repetir una tercera vegada. Ficar en la nevera una mitja hora, perquè qualli lleugerament. Cobrir la superfície i els costats amb la resta de ganache i reservar en el frigorífic com a mínim tres hores, millor tota la nit. 

dilluns, 10 setembre de 2012

COOKING CHALLENGE 28 - SOPES AMB LLET

"He comprès ja que aquesta experiència m'acompanyarà la resta de la meva vida. No m´abandonarà mai, encara que també em temo que farà que em senti agraït. Dic “em temo” perquè hi ha vegades que no vull que això sigui un record entranyable fins que toqui la seva fi. També em temo que res finalitza realment quan arriba la fi. Els records romanen mentre són capaços de blandir la seva espasa i trobar un punt tou en la ment per fer un tall i penetrar en ella” (Cartes creuades. Markus Zusak) 


Sembla mentida, però ja fa dos mesos que vaig publicar la meva última recepta...hi ha que veure què relatiu és el temps, en certa manera no em sembla que faci tant...És la primera vegada que estic tants dies sense pujar una recepta i la veritat ja ho trobava a faltar, així que ha arribat el moment de canviar la foto del guacamole, que la tinc ja molt vista :) 

En juliol em vaig acomiadar amb una recepta de les cookings i torno amb una altra. La Mercè va ser l'encarregada de triar tema per a aquest mes de tornada a l´escola i, mai millor dit, ens va proposar preparar alguna cosa per a berenar. 

La recepta que us porto és tan fàcil que no necessita molta presentació, però és un dels meus berenars preferits i em porta tants records de la meva infància i de les meves àvies que he volgut rendir-li un petit homenatge. 

A més, m'agradaria trencar una llança en favor dels berenars tradicionals...estic totalment en contra de la brioixeria industrial i de fet als meus fills (encara que a vegades em costa) els intento inculcar el gust per l'entrepà de tota la vida, de pernil o de formatge, per la fruita, per la xocolata amb galetes d´Inca... 

SOPES AMB LLET 

Ingredients: 
- 1 panet de viena 
- llet 
- sucre 

Preparació: 
Esmicolar la viena i posar-la en un bol o en un plat profund. Escalfar la llet i abocar-la per sobre del pa. Finalment, ensucrar al gust. 

I els berenars de la resta de cookings?
- Mercè
- Núria
- Elvira
- Rosa
- Lourdes
- Ly
- Maragda