Menú

divendres, 29 de març de 2013

CUINAT EIVISSENC. RECEPTA DE SETMANA SANTA


"La meva àvia tenia una teoria molt interessant: deia que tots naixem amb una caixa de fòsfors endins, però que no podem encendre'ls sols...necessitem l'ajuda de l'oxigen i una vela. En aquest cas l'oxigen, per exemple, vindria de l'alè de la persona que estimem; la vela podria ser qualsevol tipus de menjar, música, carícia, paraula o so que engendri l'explosió que encendrà un dels fòsfors. Per un moment, ens enlluerna una emoció intensa. Una tebiesa plaent creix dins de nosaltres, esvaint-se a mesura que passa el temps, fins que arriba una nova explosió a reviure-la. Cada persona ha de descobrir què dispararà aquestes explosions per poder viure, ja que la combustió que ocorre quan un dels fòsfors s'encén és el que nodreix a l'ànima. Aquest foc, en resum, és el seu aliment. Si un no esbrina a temps quina cosa inicia aquestes explosions, la caixa de fòsfors s'humiteja i ni un solament dels fòsfors s'encendrà mai." (Com aigua per a xocolata. Laura Esquivel)


El cuinat és un plat tradicional de la Setmana Santa d´Eivissa l'ingredient principal del qual és la verdura, una herba que creix salvatge en el camp eivissenc i que ha de recol·lectar-se amb la suficient antelació per tenir-ne prou per fer aquesta recepta. La meva mare és qui s'encarrega cada any de recollir-la i de triar-ne les fulles, que són les que s'usen per preparar aquest plat l'origen del qual es perd en el temps.

Avui, Divendres Sant, moltes famílies eivissenques, seguint els costums de l´illa, hauran menjat cuinat, ben amanit amb oli i sal i ruixat amb abundant suc de llimona. De nena avorria aquest plat, però amb els anys (i la insistent paciència de la meva mare, tot s´ha de dir) ha acabat agradant-me molt i no pot faltar a la nostra taula en aquests dies. 

La recepta és de la meva mare, a cada casa es personalitza segons els gustos de la família, al meu pare li agrada el cuinat ben coent per això sempre hi ha un parell de bitxets al seu abast...a la resta ens basta amb unes gotes de "tabasco" :) 

CUINAT

Ingredients:
- 1 i ½ quilos de fulles de verdura
- 3 manats de bledes
- 1/2 quilo de guixes
- ½ quilo de fava pelada
- oli d'oliva verge
- sal
- pebrera vermella
- 2 cabeces d'alls
- 2 manats d'alls tendres
- 3 nyores
- 1 manat d´herbassana

Preparació:
El dia abans posar en remull (per separat) les guixes i la fava pelada. El mateix dia, abans de començar, posar en remull les nyores.
En una cassola prou gran posar a bullir les fulles de verdura, les bledes (netes i trossejades petites) i les guixes. Donar un bull, després escórrer la barreja i esbandir-la amb aigua neta freda, esprement-la bé.
Tornar a posar-ho tot al foc, afegir les fava pelada, un cullerot d'oli d'oliva, sal, una cullerada ben satisfeta de pebrera dolça, els alls picats (els secs i els tendres), la carn de les nyores i les fulles d´herbassana picades, afegir aigua fins que quedi tot cobert, remoure i deixar bullir almenys una hora.
Cada vegada que vagi a menjar-se ha de bullir-se, quants més bulls tingui el cuinat més saborós és.

25 comentaris:

  1. Molt bonica la introduccio.
    Aquest plat tipic no el coneixia i el faré.

    Segueixo el teu blog i he fet alguna recepta teva i queden molt bé.

    Gràcies per compartir!

    Pilar

    ResponElimina
  2. Maria José, hoy me quedo con la introducción a tu receta. Me ha gustado. La literatura sudamericana está plagada de metáforas, y en este caso, la de la cerilla y la vida me ha encantado.

    Soy mujer de comer verduras; las he ido descubriendo con el paso del tiempo, aunque hay algunas por las que me es difícil pasar ...

    Bueno es que amplíes tu repertorio gastronómico con una receta tan vuestra, y sobre todo, de tu madre.

    Disfruta y descansa de estas vacaciones.

    Un beso.

    ResponElimina
  3. M'encanta descobrir aquestes receptes tradicionals!
    Aqui resulta molt dificil aconseguir guixes, fins hi tot no m'estranyaria que algú et pregunti què són.
    La meva àvia diu que durant la guerra va ser un llegum molt popular degut a l'escassetat d'altres productes. I potser fruit de l'avorriment de menjar sempre el mateix, i que es va relacionar en un fet històric molt trist, es va deixar de conrear i consumir.
    L'any passat es va jubilar el veí de davant de casa conegut a Vendrell per la seva fama de coure un llegum excel.lent. Ell només coïa guixes em sembla que a la primavera, i molt poca quantitat degut a la poca demanda popular, amb la qual cosa ara mateix no sabria on anar a buscar guixes...
    Bona Pasqua!

    ResponElimina
  4. Recetas tradicionales oh lo que os quiero!. Estáis ahí por algo, porque gustáis, os adoran, creáis pasiones. A mi personalmente me encanta ésta que nos traes. No dudes que va a la buchaka!!

    ResponElimina
  5. que post mas bonito, me ha gustado mucho! y la receta que buena, tengo mucho que aprender.... besos!

    ResponElimina
  6. nomès lleguir les dos primeres frases ja he sapigut que era del llibre de Como agua para chocolate...quina historia mes maca.
    Com maca es la teva historia del "cuinat" i la bona pinta que te... fins i tot jo me'l pendria ben a gust avui.
    Un petò! i feliç final de festa!

    ResponElimina
  7. No coneixia aquest plat, es una llàstima que les receptes tradionals es perdin, i més un plat saludable com aquest.
    Una abraçada

    ResponElimina
  8. Una plat tradicional ben bó i sa. No el coneixia aquest i està bé aixó de recuperar o intentar que les coses tradicionals no es perdin.
    petons

    ResponElimina
  9. Todo lo que sea verdura para mi gusta es de placer indiscutible!!

    Me ha encantado tu receta y la presentación espectacular, uuummmm!!!

    Besoteesss, feliz domingo ;P

    ResponElimina
  10. Me gusta este plato, pero no solo para semana santa para todos los días, se ve francamente delicioso!
    Besos

    ResponElimina
  11. Que buena, Mª José, me encantaría probarla con las verduritas de la tierra. Tiene que estar deliciosa. Saludos, Alicia.

    ResponElimina
  12. Me ha encantado descubrir este plato absolutamente novedoso para mí y tan tradicional. No debe perderse, tienes toda la razón!!!

    ResponElimina
  13. Una recepta molt curiosa. M'agrada la idea d'anar al camp a collir la verdura. Això si que és aprofitar els recursos que ens ofereix la terra!

    ResponElimina
  14. Caram, sempre sorpren i és de les millors sorpreses possibles trobar ingredients 'ferestecs' com aquesta verdura :O

    ResponElimina
  15. Como me ha gustado leerte hoy y además con una receta tradicional que tu bordas deliciosamente.

    Un besote.

    ResponElimina
  16. Gracias por dejar un comentario en mi blog porque así he podido descubrir el tuyo, en el que me quedo como seguidora porque no me quiero perder ninguna de las nuevas publicaciones que hagas :D

    Genial esa introducción que has hecho de la receta ;)

    Besos y nos seguimos viendo por la red.

    ResponElimina
  17. Maria José, que coincidencia y la verdad es que son bien ricas, me apunto las gotas del tabasco.
    Mi padre que era andaluz, allí son muy típicas y tengo la suerte que en el terreno que hay al lado de mi casa las encontramos.
    Bss guapa

    ResponElimina
  18. Maria José, tu cita inicial es maravillosa. Qué buen libro el de "Como agua para chocolate". Es de lo más bonito que he leído.

    Dicho esto, la receta la desconocía por completo pero me ha encantado. Al ver la foto pensé que era una especie de revuelto de verduras pero no, ya veo que no lleva huevos.

    Super interesante :)

    ResponElimina
  19. Ya le preguntaré a mi hermano sobre la verdura no se que clase de hierba será, por aquí utilizamos una hierba que se llama llicsons. Desde luego estos platos son riquísimos pero a los jóvenes como que no les va tanta verdura y cuando te haces mas mayor piensas en lo que te has perdido.
    Besos

    ResponElimina
  20. vivan las recetas tradicionales, que ricooooooooo!!! Un besazo!

    ResponElimina
  21. Cuanto aprendo cada vez que vengo aquí, María José, eres toda una maestra!!

    Enhorabuena por la receta!

    un besazo, guapísima

    ResponElimina
  22. Que bonita introducción para un plato tan tradicional. Me ha encantado!!!. No había oido nunca el cuinat, pero sólo de pensar que crece salvaje en el campo y se recoge para estas fechas, se me hace entrañablemente rico. Además como yo soy de lo verde, seguro que me va a encantar tu plato. Un beso

    ResponElimina
  23. Me ha gustado mucho la introducción de la receta de hoy. El libro lo leí hace muchísimo tiempo y me encantó.
    No conocía esta receta, pero soy muy de verduras, así que me parece un plato delicioso.

    Besitos,

    ResponElimina
  24. La veritat és que a casa la fem molt per l'estil. Això sí, a qui no li agrada, no li agrada. I sinó pregunta-li al meu germà... Mira que ho hem intentat, però res! Haha!

    Fa una pinta boníssima. Un tupper cap a Puig d'en Valls, per favor! ;)

    Petonets!

    ResponElimina

Gràcies per passar per la meva cuina i deixar-me un comentari.
Maria José

Gracias por pasar por mi cocina y dejarme un comentario.
Maria José