Menú

dilluns, 17 de març de 2014

RECEPTA DE CRONUTS - COOKING CHALLENGE 45

“Una mentida no tindria sentit si la veritat no fos percebuda com alguna cosa perillosa.” (El cant del cuco. Robert Galbraith)

Recepta de cronuts. Dit i fet cuina

No vull mentir, així que he de dir que aquesta recepta no ha resultat com pensava. Quan la Lourdes ens va proposar preparar cronuts, el dolç de moda a Nova York per al repte d'aquest mes, la idea em va encantar. Aquest dolç, mescla de croissant i donut, va ser creat fa gairebé un any pel chef francès Dominique Ansel i ja s'ha convertit en un objecte de culte… com resistir-se a fer una recepta tan temptadora?

Igual sóc rara, però m'ha semblat que el resultat no està a l'altura del llarg procés de preparació. Prefereixo cent vegades més un croissant o un dònut, així que dubto que si algun dia vaig a la Gran Poma em molesti a fer cua per adquirir en Ansel´s Bakery, l'obrador de l´Ansel a 189 Spring Street, un dels 200 cronuts que cada matí es posen a la venda…si algun de vosaltres prova els originals ja m'explicarà si val la pena...si un cas heu de saber que a les sis hores des de la seva preparació els cronuts perden les seves característiques i per no fer malbé la seva textura s´han de tallar amb un ganivet de serra ;)


Dit i fet cuina. Recepta de cronuts


CRONUTS


Ingredients:

-250 g de farina de força
-250 g de farina de rebosteria (i una mica més per empolvorar)
-1 cullerada de postres de sal
-50 g de sucre
-320 g d'aigua freda de la nevera
-20 g de llevat de fleca
-250 g de mantega freda
-oli de girasol per fregir


Preparació:


Posem en el got les farines, la sal i el sucre i barregem 5 seg/vel 5. Agreguem 270 g d'aigua freda i pastem 2 min/vel espiga. Deixem reposar la massa en el got durant 15 minuts. Mentrestant, pesem en un bol 50 g d'aigua i dissolem el llevat en ella. Agreguem al got el llevat dissolt en aigua i pastem 2 min/vel espiga. Deixem reposar la massa en el got durant 15 minuts.



Empolvorem la taula de feina amb farina, traiem la massa del got i pastem: copegem la massa sobre la taula, aixecant-la per la part més propera a nosaltres, estirant-la una mica i doblegant-la sobre si mateixa cap al costat oposat. Agafem girant la bola i la tornem a copejar sobre els fogons. Repetim 4 o 5 vegades més, fins que la massa estigui ben llisa.


Formem una bola amb la massa. La deixem reposar sobre la taula enfarinada, coberta amb un plàstic o amb un drap humit, durant 15 minuts fins que es relaxi la massa i no s'encongeixi en estirar-la.

Col·loquem la bola de massa sobre una superfície lleugerament enfarinada. Aixafem amb la mà per treure l'aire. Amb ajuda del corró, estirem la massa fins a la grandària de 30x40 cm. La posem en la safata sobre un plàstic. Cobrim la massa i la deixem reposar i refredar en el frigorífic durant 1 hora.

Mentrestant, posem el bloc de mantega entre dos plàstics. Amb el corró, copegem i aixafem la mantega fins que sigui de la grandària de la meitat de la massa (15x20 cm) i la deixem en el frigorífic amb la massa (50 minuts aproximadament).

Posem la massa horitzontalment sobre la taula empolvorada amb farina. Col·loquem la làmina de mantega en el centre en vertical. Pleguem cada costat de la massa sobre la mantega, de manera que quedi ben segellada. L'emboliquem en plàstic i la deixem refredar en la nevera durant 15 minuts.

Empolvoram la taula amb farina. Col·loquem la massa girant-la 90º i l'estirem amb el corró al llarg en horitzontal i després en vertical. La pleguem una altra vegada en tres. L'emboliquem en el plàstic i la deixem reposar 15 minuts. Després repetim aquest procés i deixem reposar la massa en el frigorífic 24 hores.

Passat aquest temps, empolvoram amb farina la taula i posem sobre ella la massa plegada i reposada. Amb el corró l'estenem primer al llarg i després a l'ample (30x40 cm). Amb dos tallants rodons tallem els cercles i fem els forats centrals, retirant el centre. Els col·loquem en una safata empolvorada amb farina i els deixem reposar una hora.

Escalfem abundant oli en un cassó, el deixem temperar i i fregim els cronuts d'un en un per tots dos costats. Els anem col·locant sobre paper de cuina absorbent a mesura que estiguin daurats. Els podem servir empolvorats de sucre i/o decorar-los amb glassa, xocolata, fruits vermells, ametlles laminades torrades, etc.

Dit i fet cuina. Recepta de cronuts

I els cronuts de la resta de Cookings Challenge?
-Elvira 
-Ly 
-Mercè 
-Núria 

28 comentaris:

  1. ¡¡Pero que bonitos!! ¡Tienen un color precioso! Bueno que... ¿ha sido divertido?
    Besotes y muuuchas gracias por participar.

    ResponElimina
  2. T'han sortit perfectes, no? Quina enveja!!!


    Per si és del teu interès, el magazine de primavera ja està publicat:
    http://issuu.com/recetasdemon/docs/recetas_de_mon_magazine_n__8_primav
    Petons!

    ResponElimina
  3. Potser ets massa exigent,per que bona pinta si que tenen...segur que son bonisims....
    Si que es veritat que algunes receptes tenen bona pinta i al final tampoc cal tanta feina.
    Felicitats per el bloc....i per la recepta.Lucia

    ResponElimina
  4. Tus fotos cada día son más románticas 😃. A mi me resultaron muy grasientos pero así y todo no quedó ni uno y eso q creo q estarían mucho mejor rellenos. A ti te han quedado preciosos. Bssss

    ResponElimina
  5. Em fa por fer-los i que m'agradin, la veritat és que estic meravellada amb aquesta barreja "newyorkina", després de llegir-te se m'ha llevarà, igual em passa com a tu i no m'entusiasma o em torno "cronutera" de cop, jajaja
    De tota manera algun dia els provaré, els teus són espectaculars, guapa.
    Un petó

    ResponElimina
  6. T´han quedat molt be i macos, es veritat que aquest tipus de receptes tant llargues a vegades penses que pot ser val la pena comprar-los abans. No els he menjat però ganes de probar també en tinc, Quan vaig estar a N.Y no estaven tant de moda i no els vaig tastar, ara si que em fastidia. Petonets

    ResponElimina
  7. Holaaa, te han quedado de escándalo, y las fotografías no veas, son un lujo. Pero a veces estas preparaciones tan laboriosas no resultan como una esperaba como te ha pasado a ti. Y a mi que son dos bollos que me chiflan, creo que también preferiría comerlos por separado y degustar a tope su sabor tan diferente el uno del otro.
    De todos modos, espero que hayas disfrutado preparándolos.
    Un besooo

    ResponElimina
  8. Pero que pinta!!Me encanta esta receta
    Un besazo

    ResponElimina
  9. Al final tendré que hacerlo, porque viendo la pinta que tienen, me estás tentando y eso que he prometido no comer dulce hasta el verano. Bss.

    ResponElimina
  10. ayyyyyyy en vaig menjar un s'altra dia i en va caure mes faixuc que no se que . vaig estar tot el dia fatal pero fatal . pero clar era de aquets comprats , teng genes de fer-los i ja he vist bastantes receptas , la teva es sembla men interesant
    besades menorquines

    ResponElimina
  11. M'encanten MJ!!! y mare meva la fregidora es monisima, no se d'on las treta pero m'ha enamorat jajajajaj. els teus cronuts tenen una pinta espectacular!!!.
    Un petonet preciosa <3, avere quin día ens tornem a trobar ;)

    ResponElimina
  12. Osti Mª José, t'han quedat tan macos que fa pena menjar-se'ls! Bueno no, en realitat no em fa pena, el que em faria pena és que s'acabessin, perquè deuen estar espectaculars, i les fotos són precioses!
    Potser a tu pel llarg procés no t'han acabat de satisfer amb el que esperaves, però t'ho torno a dir, t'han quedat genials!

    Petonets!

    ResponElimina
  13. Que bonics que són! Hi han d'estar ben bons, oi? Em moro de ganes de provar-los!

    http://lesreceptesquemagraden.blogspot.com.es/

    ResponElimina
  14. hola!!! te han quedado espectaculares, los he comido dos veces en mi vida, pues caseros tienen que ser... buenisimos!
    besets
    Silvia

    ResponElimina
  15. Jo encara no els he tastat. També dec ser rara, però els croissants m'agraden tant que no els canvio per succedanis!
    T'han quedat molt vistosos, tot s'ha de dir.
    Petonets

    ResponElimina
  16. Hola Mª José. Pues si tu siendo una experta cocinera no hablas muy bien de ese invento creo que si voy a ese sitio, cosa que dudo jj, no seré yo quien los pruebe. Prefiero probar uno de los que has hecho que hacer ese viaje jj. Y por lo que leo han de comerse rápido a no ser que quieras cortarlos con una sierra jj.
    El color es maravilloso y supongo que al probarlos pronto estarán ricos aunque con reparos, según dices jj.
    Aprovecho para desearte que pases un muy feliz día de tu santo. ¡¡¡Felicidades!!!
    Saludos

    ResponElimina
  17. els he tastat, i ja salivejo en veure'ls!! estan molt bons, quina llastima que no s'evaporin ehh jeje petons

    ResponElimina
  18. ¿Qué me dices? Ohh anonada me dejas, yo pensaba que me estaba perdiendo (a causa de la dieta) un manjar de dioses, y ahora te leo que no es para tirar cohetes, ainsss .... pues vaya decepción ¿no?

    Bueno al menos no tuviste que guardar cola para comprarlos !!!

    Besotes

    Pd. pues se ven preciosos en tus fotos

    ResponElimina
  19. Te gusten o no, te han quedado preciosos amiga!! Cuando leo tus entradas siempre lo hago con una sonrisa, porque de un modo u otro, leo retazos de mi entrada aquí jajajaja, si alguien duda de la telepatía o de las almas gemelas, que nos paguen una semana en dos islas separadas ( tenemos donde elegir en la Polinesia Francesa) y alucinarían!!! Unas fotos bellísimas!! Un besazo amiga!!!

    ResponElimina
  20. No els he tastat i no sé si són millors o no que els de NY, però t'asseguro que pel que veig ... semblen divins! M'han portat molt bons records, de quan era joveneta i de tant en tant eran el meu esmorzar.

    No sigvuis tan exigent amb tu mateixa, perquè estic segura que tots disfrutaríem menjant-ne uns quants per berenar o esmorzar.
    Petons

    ResponElimina
  21. Son fabulosos, pero ...yo no hice cola, lo confieso no me sedujeron, pero eso si, pretzels al poder!! Aún así, los tuyos tienen una pinta espectacular, como cada postre con los que nos regalas siempre.

    Un beso enorme!!

    ResponElimina
  22. T`han quedat perfectes. Jo ho vaig fer amb la pasta de full, però ens han conquerit..!!

    Petons bonica

    ResponElimina
  23. Mi hijo me está dando la vara sobre los cronuts, le he dicho muchas veces que se los voy a hacer pero me da miedo que le gusten mucho, y tenga que estar todas las semanas haciendo cronuts.
    Te han quedado con una pinta irresistible.
    Saludos

    ResponElimina
  24. Quina cosa més deliciosa!! Calòrica però bé, de tant en tant, un petit plaer, no? he he he. Petons

    ResponElimina
  25. Se ven preciosos ,tienen que estar muy ricos.No conocia tu blog,me quedo por aqui mirando.Si quieres puedes pasarte por el mio.besinos

    ResponElimina
  26. Esta no me la pierdo. Vaya pinta!!! Un beso, Marga

    ResponElimina
  27. qué pasada!!! creo que son los primeros cronuts que veo, que me apetece de verdad probar!!!
    lo que no sé es si podré hacerlos... la masa de cruasán se me resiste.. nunca consigo exactamente lo que quiero... pero bueno, no desisto... ajjaaj

    en serio, geniales y muy bien presentados.. de diez vaya!!!
    un besote

    ResponElimina

Gràcies per passar per la meva cuina i deixar-me un comentari.
Maria José

Gracias por pasar por mi cocina y dejarme un comentario.
Maria José