martes, 13 de diciembre de 2016

Lussekatter o panecillos suecos de Santa Lucía


Sul mare luccica l'astro d'argento,                   Sobre el mar brilla el astro de plata,
Placida è l'onda, prospero è il vento.               el agua está calma, el viento es favorable.
Venite all'agile barchetta mia,                          Venid a mi ágil barquita,

Santa Lucia! Santa Lucia!                                  ¡Santa Lucía! ¡Santa Lucía!
(Canzone tradicionale napolitana)                  (Canción tradicional napolitana)


Blog Dit i Fet


Hoy se celebra Santa Lucía, patrona de los ciegos y de las modistas,  que murió alrededor del año  300 a.C. en Siracusa, Sicilia. La leyenda cuenta que consagró a Dios su virginidad y se negó a casarse con un pagano, el cual, en venganza, la acusó ante las autoridades de ser cristina, por lo que fue torturada y asesinada pues no quiso renegar de su fe. En una versión de la leyenda, le sacaron los ojos (de ahí su asociación con la ceguera) y por eso se la representa muchas veces portándolos en una bandeja.  Su festividad se celebra tanto en Italia como en Suecia, algo llamativo pues ¿cómo una santa católica se festeja en un país protestante? Durante el siglo X la popularidad de Santa Lucía se extendió hasta llegar a Suecia, que en el siglo XV era también era católica.

El nombre de Lucía comparte una raíz (luc-) con la palabra latina que designa la luz, que es lux. Pero en Suecia el nombre de Lucía también se ha asociado con el diablo, Lucifer. En el norte de Suecia hay una leyenda según la cual Lucía fue la primera esposa de Adán, después ella se juntó con el diablo y sus descendientes formaron una raza maligna en el mundo subterráneo, por eso los niños deben mantenerse a salvo en las casas la noche antes de Navidad, para que ella no se los lleve.  De ahí que se diga que los lussekatter son una reminiscencia del diablo, porque en la tradición sueca antigua fueron llamados djävulskatter, o el gato del diablo,  y la forma de S representa un gato acurrucado.

Hoy en día, en la mañana del 13 de diciembre, las niñas se visten de "Lucía" (llevando un vestido blanco largo y una corona de siete velas en la cabeza) y los niños de Stjärngossar o chicos con estrellas (debido al sombrero puntiagudo decorado con estrellas que usan).  Las familias hornean pastelitos llamados lussekatter (gatos de Lucía) y se los comen después de cantar canciones tradicionales (Natten går Tunga fjät). Se presentan los pastelitos también a los maestros de escuela, jueces y políticos de la región para desearles suerte y que sean justos en sus labores. 


Blog Dit i Fet

Los alimentos asociados a Lucía en Suecia son tres: lussekatter (bollos dulces hechos con azafrán), glögg (vino caliente servido con almendras peladas y pasas) y pepparkakor (pan de jengibre en forma de corazón).  Los lussekatter comienzan a hacer su aparición en las panaderías de todo el país el primer fin de semana de Adviento  y se pueden encontrar durante todo diciembre. El azafrán  juega un papel importante en la elaboración de los lussekater, pues les da un color dorado que representa la luz.  En Sicilia, en cambio, el énfasis está en otro aspecto de la leyenda, pues una hambruna terminó el día 13 de diciembre cuando gracias a la Santa, naves cargadas de trigo entraron en el puerto. Por eso allí es tradicional comer cuccia (granos de trigo hervidos, a menudo mezclados con ricotta y miel) en lugar de pan.

Tengo que decir que el sabor del azafrán da un toque distinto a estos panecillos dulces, pero no me ha resultado tan extraño como podría resultar pues la salsa de Navidad ibicencanuestro postre durante todas las fiestas, que se come con el coc, también lleva azafrán.


RECETA DE LUSSEKATER o BOLLOS SUECOS DE SANTA LUCIA

Ingredientes, para unos 20 bollitos

-75 g de mantequilla
-250 g de leche
-1 cucharadita de levadura seca de panadero
-1 sobrecito de azafrán molido
-1 pizca de sal fina
-60 g de azúcar
-1 huevo
-500 g de harina de fuerza
-huevo batido y pasas, para decorar.

Preparación:

Ponemos la mantequilla y la leche en el vaso de la Thermomix y calentamos 5 min/37ºC/vel cuchara, o hasta que la mantequilla se derrita por completo. Añadimos el azafrán molido. Incorporamos el resto de ingredientes (huevo, azúcar, harina, sal y levadura) y mezclamos 20 segundos a velocidad 5, sin temperatura, y luego amasa 5 minutos a velocidad espiga.
Tapamos el vaso con un paño de cocina y dejamos fermentar la masa unos 50 minutos, o hasta que doble su volumen. Volcamos la masa sobra la mesa de trabajo, amasando unos minutos, para desgasificar, y cortamos tiras de masa, dándoles forma de puros alargados. Enrollamos formando una doble espiral, colocando una pasa en el centro de cada una.
Colocamos los bollitos ya formados en dos bandejas de horno forradas de papel de hornear, tapamos con un paño limpio y dejamos fermentar otros 45 minutos. A la hora de hornear, calentamos el horno a 220ºC, pintamos los bollitos con huevo batido y espolvoreamos por encima con azúcar. Horneamos durante 10 minutos, o hasta que empiecen a dorarse ligeramente. Apartamos y dejamos enfriar sobrej una rejilla.


_______________________________________________________

Sul mare luccica l'astro d'argento,                   Sobre el mar brilla l´astre de plata,
Placida è l'onda, prospero è il vento.               l´aigua està calma, el vent és favorable.
Venite all'agile barchetta mia,                           Veniu a l´àgil barqueta meva,

Santa Lucia! Santa Lucia!                                  ¡Santa Llúcia! ¡Santa Llúcia!
(Canzone tradicionale napolitana)                  (Cançó tradicional napolitana)

Avui se celebra Santa Llúcia, patrona dels cecs i de les modistes, que va morir al voltant del 300 a.C. a Siracusa, Sicília. La llegenda explica que va consagrar a Déu la seva virginitat i es va negar a casar-se amb un pagà, el qual, en venjança, la va acusar davant les autoritats de ser cristina, i  va ser torturada i assassinada perquè no va voler renegar de la seva fe. En una versió de la llegenda, li van treure els ulls (d'aquí la seva associació amb la ceguesa) i per això se la representa moltes vegades portant-los en una safata. La seva festivitat se celebra tant a Itàlia com a Suècia, que encara que ara sigui un país protestant històricament va ser catòlica.

El nom de Llúcia comparteix arrel (luc-) amb la paraula llatina que designa la llum, que és lux. Però a Suècia el nom de Llúcia també s'ha associat amb el diable, Llucifer. Al nord de Suècia hi ha una llegenda segons la qual Llúcia va ser la primera esposa d'Adam, després ella es va ajuntar amb el diable i els seus descendents van formar una raça maligna en el món subterrani, per això els nens s´han de mantenir dins les cases la nit abans de Nadal, perquè ella no se'ls emporti. D'aquí que es digui que els lussekatter són una reminiscència del diable, perquè en la tradició sueca antiga van ser anomenats djävulskatter, o el gat del diable, i la forma de S representa un gat arraulit.

Avui en dia, en el matí del 13 de desembre, les nenes es vesteixen de Llúcia (portant un vestit blanc llarg i una corona de set espelmes al cap) i els nens de Sstjärngossar o nois amb estrelles (a causa del barret punxegut decorat amb estrelles que fan servir). Les famílies couen panets anomenats lussekatter (gats de Llúcia) i se'ls mengen després de cantar una cançò tradicional (Natten Gar Tunga fjät). Es presenten els pastissets també als mestres d'escola, jutges i polítics de la regió per desitjar-los sort i que siguin justos en les seves tasques.

Els aliments associats a Santa Llúcia a Suècia són tres: lussekatter (panets dolços fets amb safrà), glögg (vi calent servit amb ametlles pelades i panses) i pepparkakor (pa de gingebre en forma de cor). Els lussekatter comencen a fer la seva aparició en les fleques de tot el país el primer cap de setmana d'Advent i es poden trobar durant tot desembre. El safrà té un paper important en l'elaboració dels lussekater, ja que els dóna un color daurat que representa la llum. A Sicília, en canvi, l'èmfasi està en un altre aspecte de la llegenda, ja que la fam va acabar el dia 13 de desembre, quan gràcies a la Santa naus carregades de blat van entrar al port. Per això allà és tradicional menjar cuccia (grans de blat bullits, sovint barrejats amb ricotta i mel) en lloc de pa.

He de dir que el gust del safrà dóna un toc diferent a aquests panets dolços, però no m'ha resultat tan estrany com podria ser ja que també en porta la Salsa de Nadal eivissencales nostres postres durant totes les festes, que es menja amb el coc.


RECEPTA DE LUSSEKATTER o PANETS SUECS DE SANTA LLÚCIA

Ingredients, per a uns 20 panets:

-75 g de mantega
-250 g de llet
-1 culleradeta de llevat sec de forner
-1 pessic de safrà mòlt
-1 pessic de sal fina
-60 g de sucre
-1 ou
-500 g de farina de força
-ou batut i panses, per decorar.

Preparació:

Posem la mantega i la llet al vas de la Thermomix i escalfem 5 minuts / 37ºC / vel cullera, o fins que la mantega es fongui completament. Afegim el safrà mòlt. Incorporem la resta d'ingredients (ou, sucre, farina, sal i llevat) i barregem 20 segons a velocitat 5, sense temperatura, i després pasta 5 minuts a velocitat espiga.
Tapem el got amb un drap de cuina i deixem fermentar la massa uns 50 minuts, o fins que dobli el seu volum. Bolquem la massa sobra la taula de treball, pastant uns minuts, per treure l´aire, i tallem tires de massa, donant-los forma de cigars allargats. Enrotllem formant una doble espiral, col·locant una passa al centre de cadascuna.
Col·loquem els panets ja formats en dues safates de forn folrades de paper d'enfornar, tapem amb un drap net i deixem fermentar uns altres 45 minuts. A l'hora de coure, escalfem el forn a 220ºC, pintem els panets amb ou batut i empolvorem per sobre amb sucre. Posem al forn durant 10 minuts, o fins que comencin a daurar-se lleugerament. Apartem i deixem refredar sobre una reixeta.

3 comentarios :

  1. Qué ricos María José, tienen un aspecto de lo más apetecible, ¿me puedo llevar uno? Besitos guapa :-)

    ResponderEliminar
  2. Porto dies veient aquests panets a tot arreu. Són molt bonics i segur que amb un cafetó estan boníssims!
    petons

    ResponderEliminar

Gràcies per passar per la meva cuina i deixar-me un comentari.
Maria José

Gracias por pasar por mi cocina y dejarme un comentario.
Maria José